Aquesta setmana hem vist en Gagandeep Singh Khalsa, portaveu de la comunitat sikh a Catalunya, al diari Politico, un dels més influents de Brussel·les. Arribat del Panjab, a l'Índia, ara fa nou anys i bon col·laborador de la Plataforma per la Llengua, recentment guanyador del IV Premi Martí Gasull i Roig, sap prou bé que l'idioma que parles defineix qui ets, d'on ets i des de quina perspectiva et projectes al món.
"Com és possible, 'The new catalans' a la portada de Politico?", vaig pensar.
I començo a llegir el text, i de seguida t'adones per què és l'article destacat de la portada i de la setmana a la capital europea.
Acollida.
Som un exemple d'acollida ben feta, que resol els problemes i no en crea de nous. On el respecte entre el nouvingut i la població d'acollida és mutu i l'esforç per a entendre l'altre és compartit. El reportatge explica que: "En un moment de xenofòbia creixent arreu d'Europa, els nacionalistes catalans han estat extraordinàriament acollidors amb els immigrats", i per tant, segons Brussel·les, el sistema d'acollida a Catalunya és un exemple a seguir per a tots els països d'Europa.
Catalunya ha estat sempre una terra de pas i d'acollida per la seva situació geogràfica. L'arribada d'immigrants ha estat un fet continuat, encara que amb intensitats diferents. Aquest fet ha repercutit directament en el creixement de la població, de la mateixa manera que ha contribuït al progrés econòmic i social del país.
En el període 2001-2008, la població de Catalunya registra un creixement de 850.000 persones, un dels més alts de la seva història, i el nombre de residents estrangers supera la xifra d'un milió d'habitants per primera vegada.
Són molts els esforços que s'han fet des de les administracions, però també des de la societat civil, per tal d'integrar bé aquesta gent a casa nostra. I fer-ho a través de la llengua catalana és una d'aquestes maneres. De fet, segons dades del cens de 2011, el 82,1% de la població estrangera que viu a Catalunya entén el català, fet que representa un augment significatiu respecte de les dades de l'any 2000, quan la xifra era del 61,1%. Segons la mateixa font, el 40,4% d'immigrants europeus sap parlar català, seguit dels llatinoamericans amb (36,2%) i els africans (35,2%).
Un dels projectes de país que es fa des de l'administració i la societat civil és el projecte "Voluntariat per la llengua", que després de catorze anys ha superat les 100.000 parelles lingüístiques. I més d'1,7 milions de persones han après català amb els cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística.
"El català, llengua comuna", diem sempre des de la Plataforma per la Llengua. I és que a Catalunya es parlen actualment més de 280 llengües diferents. I aquesta és la feina que fem des de l'ONG del català des de fa 25 anys, treballar amb els "nous catalans" perquè coneguin i aprenguin la nostra llengua, i contribuir així a la cohesió social. "Els catalans apreciaven que jo parlés tan sols quatre paraules en català. Em pensava que la meva barba o el meu turbant crearien una distància, però estaven contents d'escoltar el català. No he vist mai cap país que estimi tant la seva llengua", diu Gagandeep a Politico. I afegeix: "Els sentiments dins meu són una barreja. Sóc sikh, panjabi, però penso que ara també sóc català. -I espanyol?- Gens ni mica". I és que la llengua que parles defineix també la teva identitat.
La feina de la Plataforma per la Llengua amb la comunitat sikh de Catalunya ve de lluny, fins i tot hem editat conjuntament el llibre Els de cinc rius de Catalunya, presentat recentment pel mateix president Carles Puigdemont.
I la societat mateixa ha reconegut l'esforç i la feina que en Gagandeep i el seu equip han fet a favor de la llengua catalana quan en l'últim Premi Martí Gasull i Roig va fer guanyadora la Comunitat sikh de Catalunya.
Tots els membres i voluntaris de la Plataforma per la Llengua ens sentim orgullosos de la portada de Politico. En Martí Gasull n'estaria ben satisfet, de veure els resultats i el reconeixement internacional de la coherència i la constància de la feina feta.
