Aquesta acció simbòlica tenia l'objectiu de posar en evidència la situació de desigualtat que pateix el català al cinema si la comparem amb altres llengües similars i de reclamar una regulació del sector.

Des de la Plataforma per la Llengua creiem que la situació actual de la llengua catalana al cinema afavoreix una discriminació lingüística única en el context europeu. Per tal de difondre aquest missatge, des de fa una mica més d'una setmana s'ha llançat aquesta campanya, que pretén introduir de manera simpàtica i visual el debat sobre la situació de la llengua catalana al cinema amb una imatge impactant i fàcilment identificable amb el cinema, com són les crispetes, i un missatge que remet a una qüestió de drets i que obre la reflexió següent: com és que, mentre a qualsevol cinema, podem demanar crispetes o pedir palomitas, podem beure un refresc o tomar un refresco, no passa el mateix amb les pel·lícules que hi veiem? És a dir: com és que no hi ha una igualtat real de drets en el cinema?

I és que, segons les avaluacions realitzades per la Plataforma per la Llengua, la presència de cinema en català a les nostres pantalles és més que escassa, i no arriba a un 3% de mitjana, malgrat que la norma experimentada en altres mitjans de comunicació i de cultura del país (com la televisió, la ràdio o el teatre) és que a més oferta, més demanda i que a Catalunya el català és rendible.

La campanya s'ha difòs a través del web www.volemcrispetes.cat i mitjançant xarxes socials, com un grup al Facebook que ha aconseguit més de 1.400 membres, Twitter o Youtube.