Des de la Plataforma per la Llengua volem manifestar les següents consideracions en relació al Projecte de Llei de Cinema aprovat pel Govern:

• Valorem positivament el Projecte de Llei, ja que pretén garantir els drets lingüístics sobre el mercat cinematogràfic en la línia dels estats democràtics europeus.
• Recordem que la nova llei, a més de ser plenament factible d'acord amb la normativa catalana, estatal i europea vigent, ha rebut el suport internacional de personalitats diverses, com ara l'anterior portaveu del Multilingüisme de la Comissió Europea, Pietro Petrucci, que va elogiar l'avantprojecte de llei i va assegurar que aquesta Llei "enriquirà l'oferta cultural".
• Esperem que la Llei acabi amb la mancança crònica de l'oferta de cinema en català (3'5% el 2007 a Catalunya), i més tenint en compte la potencialitat de la seva demanda. Així, per exemple, des de l'any 2004 les diferències entre la versió catalana i la castellana s'han anat reduint i ja a l'any 2007 la mitjana d'espectadors a cada sessió de cinema en català era més alta (30,95 espectadors) que la xifra d'espectadors per sessió en castellà (28,17 espectadors).
• Demanem que la Llei del Cinema vagi acompanyada de mesures que assegurin l'exhibició de còpies doblades i subtitulades en català a totes les sales de Catalunya i a les hores de màxima assistència al cinema.
• Demanem també que la Llei de Cinema asseguri la presència del català en les pistes dels DVD i en el cinema que es vendrà en un futur per Internet.
• Reclamem contundència i fermesa als polítics i als diputats del Parlament per aprovar definitivament aquesta Llei, i fins i tot millorar-la, per tal que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una inèrcia discriminatòria fruit de la dictadura franquista, de difícil justificació en una societat democràtica com la nostra.
• Com a complement a aquestes declaracions, la Plataforma per la Llengua ha realitzat un estudi comparatiu que analitza l'ús de la llengua catalana en l'oferta cinematogràfica actual, tant pel que fa a pellícules en versió original com traduïdes (doblades i subtitulades). L'estudi se centra, d'una banda, en veure l'evolució del català des dels inicis del cinema parlat fins a l'actualitat i, de l'altra, compara la situació actual d'aquesta llengua al cinema amb la d'altres llengües oficials que tenen un nombre de parlants igual o inferior a la llengua catalana.

L'estudi posa en evidència la discriminació excepcional i única del català en relació a les pràctiques lingüístiques majoritàries que tenen lloc en altres àrees lingüístiques comparables d'Europa i del Quebec. També evidencia que malgrat els 40 anys de prohibició del català al cinema, l'Estat espanyol no ha donat el suport necessari per trencar les inèrcies creades durant la dictadura de Franco, mentre que això s'ha fet en els altres casos amb llengües comparables com ara als països bàltics, que amb la transició democràtica han aconseguit el restabliment dels drets lingüístics i la plena normalització de les seves llengües oficials al cinema.