Plataforma per la Llengua celebra que la pressió exercida conjuntament amb l'associació Promoció del Transport Públic (PTP) hagi aconseguit incorporar finalment clàusules lingüístiques a la regulació de la pròrroga de les concessions de bus interurbà de Catalunya. La modificació de la Llei 12/1987 de regulació del transport de viatgers per carretera i del Decret llei 5/2026 de mesures urgents en matèria de transport públic interurbà obligarà les empreses concessionàries a garantir els drets lingüístics dels usuaris i establirà, per primera vegada, un requisit mínim de coneixement de català per al personal que presta atenció directa al públic. Tot i valorar molt positivament aquest resultat, l'entitat lamenta que el Govern no incorporés aquestes garanties des del primer moment en la redacció inicial del decret llei de pròrroga aprovat el maig passat.

La reforma ha arribat a través de la Llei de mesures d'acompanyament als pressupostos, que incorpora una nova disposició addicional a la llei original, la Llei 12/1987. La nova redacció estableix que les empreses concessionàries dels serveis públics de transport de viatgers per carretera han de garantir l'exercici efectiu dels drets lingüístics dels usuaris i reconeix expressament que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, s'ha de poder fer servir amb normalitat en la prestació del servei. 

• Ajuda'ns a aconseguir més èxits com aquest: fes-te soci de Plataforma per la Llengua! 

En paral·lel, la mateixa llei de mesures d'acompanyament als pressupostos també modifica el Decret llei 5/2026, que regula la pròrroga extraordinària de les concessions de bus interurbà, i obliga les empreses que en siguin beneficiàries a assumir explícitament el compromís de garantir els drets lingüístics dels usuaris. La modificació també estableix que les empreses han de disposar de personal amb un coneixement de català "adequat, proporcional i suficient" per atendre la ciutadania en aquesta llengua i incorpora mecanismes perquè els incompliments puguin comportar mesures correctores i sancions. 

A més, la modificació de la Llei 12/1987 fixa que el personal que desenvolupi funcions de conducció, inspecció, informació, atenció als usuaris o gestió d'incidències haurà d'acreditar, com a mínim, un nivell B1 de català. Igualment, estableix que el compliment d'aquest requisit lingüístic és una condició essencial per a la prestació del servei i que incomplir-lo podrà comportar mesures correctores i sancions. 

La reforma també reforça el marc jurídic dels drets lingüístics en el transport públic en incorporar al Decret llei 5/2026 una disposició addicional que vincula expressament les empreses concessionàries als principis de la normativa de política lingüística i reconeix que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és també la llengua dels serveis públics i s'ha de poder emprar amb normalitat en la prestació d'aquests serveis. 

Un avenç significatiu per als drets lingüístics 

Per a Plataforma per la Llengua, aquesta reforma representa un avenç significatiu per garantir els drets lingüístics de la ciutadania en un servei públic tan important com el del transport interurbà per carretera. L'entitat destaca especialment que la nova regulació no es limita a formular una declaració de principis, sinó que incorpora mecanismes concrets per fer efectiu el dret dels usuaris a ser atesos en català. 

L'organització celebra que la pressió exercida aquests darrers mesos hagi contribuït a corregir una situació que hauria pogut perpetuar-se fins al 2034. L'entitat considera especialment rellevant que les obligacions lingüístiques s'hagin incorporat tant a la llei sectorial del transport (Llei 12/1987) com al mateix decret que regula la continuïtat de les concessions vigents (Decret llei 5/2026), fet que dota les noves clàusules de més solidesa jurídica.

Les concessions afectades per la pròrroga són operades actualment per empreses com Moventis -a través de marques com Sarbus, La Vallesana o Sarfa-, Sagalés, Monbus -a través d'Hispano Igualadina-, Grup TGO, Hife, Plana, Teisa i Alsa -a través d'Alsina Graells-, entre d'altres.

El maig no es va aconseguir..., però la denúncia pública va servir perquè els partits trobessin altres vies legals per incorporar requisits lingüístics tant a la llei com al decret

L'organització recorda que el maig passat ja va intentar que la pròrroga de les concessions de bus interurbà incorporés obligacions lingüístiques per a les empreses operadores, però que el decret va ser convalidat pel Parlament sense incorporar-hi cap obligació, amb els vots favorables del PSC, ERC, Junts i el PP. Aleshores, Plataforma per la Llengua va reclamar que els partits aprofitessin qualsevol via legislativa disponible per corregir aquesta mancança, i finalment s'ha fet a través de la Llei de mesures d'acompanyament als pressupostos. 

L'entitat considera que els canvis incorporats al juliol demostren que la reivindicació era perfectament viable i que les garanties lingüístiques s'han de fer constar de forma explícita en el marc legal que regula el transport públic per carretera. Per això, lamenta que el Govern no les introduís d'inici en la pròrroga de les concessions, i que calgués esperar a una modificació legislativa posterior per assegurar uns drets que haurien d'haver estat previstos des del primer moment. Com sempre defensa Plataforma per la Llengua, els preceptes lingüístics s'han d'incloure, de base, en tots els textos legislatius que regulen drets de la ciutadania i serveis d'atenció al públic. 

Un pas important que ha de servir de precedent per a altres concessions i contractes públics  

Malgrat aquestes crítiques, Plataforma per la Llengua valora positivament el contingut final de la reforma i considera que el text aprovat constitueix un pas important per normalitzar el català en serveis públics externalitzats. L'entitat també agraeix la receptivitat dels grups parlamentaris que han contribuït a fer possible aquesta modificació i confia que aquest precedent serveixi per incorporar garanties similars en altres concessions i contractes públics. 

Plataforma per la Llengua continuarà vetllant perquè les noves obligacions s'apliquin de manera efectiva i perquè les empreses concessionàries garanteixin plenament l'atenció oral, escrita i digital en català. L'entitat recorda que el respecte pels drets lingüístics no és una qüestió accessòria, sinó una part essencial de la qualitat i la universalitat dels serveis públics.