Plataforma per la Llengua ha presentat al·legacions al projecte de reial decret que modifica les condicions del MIR, la residència sanitària especialitzada, impulsat pel Ministeri de Sanitat espanyol. L'entitat ha demanat que el decret fixi el coneixement del català com un mèrit per a les places a les comunitats autònomes de parla catalana i que els residents que no n'acreditin coneixements rebin formació obligatòria dins de la jornada laboral o formativa. Les al·legacions, de fet, fan extensives aquestes mesures a totes les llengües oficials de l'Estat diferents de la castellana.

Per a l'entitat, tenir en compte el català com a mèrit per ocupar places a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears serviria per reconèixer una competència especialment rellevant per a l'exercici professional en aquests territoris. L'entitat considera que la reforma del reial decret és una oportunitat per garantir que els futurs professionals sanitaris disposin de les competències necessàries per comunicar-se adequadament amb els pacients en català.

• Ajuda'ns a defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants: fes-te soci de Plataforma per la Llengua! 

L'organització en defensa del català recorda que la comunicació efectiva entre professionals i pacients és essencial per obtenir informació clínica precisa, explicar diagnòstics i tractaments, assegurar el consentiment informat i afavorir l'adherència terapèutica. La llengua, de fet, és indissociable d'una bona atenció sanitària, com acrediten diferents estudis. Una investigació de l'Associació de Metges del Canadà, per exemple, concloïa que els pacients francòfons d'Ontario tenien estades hospitalàries més curtes i menys risc d'efectes adversos i mortalitat durant l'ingrés si eren atesos en la seva llengua. També, darrerament, un estudi de la Universitat d'Ottawa i de la Universitat de Manitoba ha revelat que els francòfons i els al·lòfons (persones que no tenen ni el francès ni l'anglès com a llengua materna) presenten un risc de mortalitat significativament més baix quan el seu metge s'expressa en la seva llengua. 

Formació lingüística obligatòria per al personal que no tingui el nivell lingüístic suficient

En el cas del personal resident que no acrediti un coneixement suficient de català, Plataforma per la Llengua proposa que rebi una formació lingüística obligatòria específica per al sector de la salut. Aquesta formació hauria d'estar orientada a l'aprenentatge del vocabulari, les expressions i les situacions comunicatives habituals de l'àmbit sanitari, amb un nivell inicial equivalent, aproximadament, a un A2 o al dels programes específics de comunicació sanitària dels serveis de salut.

Plataforma per la Llengua demana que aquests cursos es considerin temps de formació i s'integrin a la jornada laboral o formativa, en la línia d'un dels objectius del mateix projecte de reial decret: reforçar la dimensió docent de la residència, millorar la conciliació dels residents i protegir la salut dels professionals.

• En l'àmbit de la salut, hem aconseguit, per exemple, que l'Institut Català de Retina fes autocrítica després d'una discriminació i es comprometés a reforçar el català en col·laboració amb nosaltres, amb els drets lingüístics com a prioritat: fes-te soci de Plataforma per la Llengua! 

De fet, en aquesta línia, una de les al·legacions també proposa que l'adquisició de la competència comunicativa amb els pacients en la llengua pròpia del territori s'incorpori com un objectiu en si mateix durant el primer any del MIR. Cal tenir en compte que el sistema de residència es basa en l'adquisició progressiva de competències professionals sota supervisió i, per tant, hauria d'integrar també la competència comunicativa.

Els drets lingüístics dels pacients, una assignatura pendent

Plataforma per la Llengua recorda que, malgrat que el Departament de Salut hagi desplegat una sèrie d'accions per millorar la capacitació lingüística dels sanitaris i garantir els drets lingüístics dels pacients, la llei encara s'incompleix en moltes ocasions, i que això afecta directament els usuaris catalanoparlants en el seu dia a dia i els deixa desprotegits davant les vulneracions dels seus drets, les quals sovint queden impunes. L'entitat valora positivament, per exemple, els cursos del programa "Prescriu-te el català!", adreçats als professionals de la salut i que han rebut moltes inscripcions, i l'impuls del "Pla per garantir el coneixement i l'ús del català en el sistema públic de salut de Catalunya 2024-2026". Tanmateix, Plataforma per la Llengua continua alertant que les mesures impulsades són insuficients amb vista a respondre a la demanda de formació i garantir no tan sols la capacitació lingüística dels professionals, sinó també la protecció dels pacients en cas que es vulnerin els seus drets per aquest motiu.

Tot i que les discriminacions no se solucionen únicament amb la formació, és un fet que cada vegada són més els professionals sanitaris que no dominen el català. Un estudi elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) mostrava el 2024 que el 30,9% dels metges col·legiats no saben parlar català, que el 38,6% no el saben escriure, que el 13% no l'entenen i que el 12,4% no el saben llegir.

Per a Plataforma per la Llengua, cal aprofitar totes les eines legals per fer valer la llengua com a requisit -com l'entitat reclama a la Generalitat de Catalunya a fi de garantir que tots els professionals que treballen a la sanitat catalana siguin competents en l'ús del català- o bé com a mèrit a l'hora de triar plaça en l'etapa formativa en el cas de les residències MIR, de competència estatal.

El sanitari, l'àmbit de l'administració pública en què més queixes es registren

Les queixes en l'àmbit sanitari continuen sent les més freqüents de les que es produeixen en les relacions amb l'administració pública. Durant el 2026, l'entitat ja ha atès 197 queixes per discriminacions lingüístiques a la sanitat catalana (117 a la pública i 80 a la privada). Durant el 2025 se'n van atendre un total de 354 (197 a la pública i 157 a la privada).

Més enllà de la formació, el català ha de ser un requisit per a l'exercici professional 

Més enllà de les residències MIR, Plataforma per la Llengua fa temps que reclama a la Generalitat de Catalunya que faci complir la llei i apliqui, si escau, el règim sancionador previst per posar fi a les discriminacions lingüístiques en l'àmbit sanitari. En aquest sentit, l'entitat defensa que cal posar el focus en l'ús de la llengua i no només en el coneixement. L'ús de la llengua no pot dependre de la bona voluntat dels metges, sinó que ha de ser un requisit de la correcta praxi sanitària. L'entitat proposa impulsar el català a la sanitat amb quatre mesures: sessions obligatòries d'assertivitat lingüística, exigència del B2 de català el primer any de contractació, acreditació del C1 el segon any i un tractament correcte de les queixes per vulneració de drets lingüístics, amb l'obertura d'expedients i l'aplicació de sancions quan pertoqui.