Plataforma per la Llengua denuncia que la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'aquest juny que avalava el 25 % de castellà a les aules ja ha marcat jurisprudència: aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat parcialment la raó a un pare de l'Institut Escola El Pi Gros de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme), que volia un 25 % de castellà per a la seva filla. La sentència al cas, en què per primer cop Plataforma per la Llengua es personava com a part demandada en el procediment, no modifica el projecte lingüístic de centre, però atorga a l'alumna el dret de fer, a més de l'assignatura de castellà, "una altra àrea, matèria o assignatura curricular no lingüística" en castellà. A més, el text també dona per bona la sentència del Tribunal Suprem d'aquest juliol que obria la porta incloure el castellà en la retolació de les escoles públiques: tot i que la sentència ho desestima en aquesta ocasió per una qüestió processal, es fa seus els arguments del Suprem. Plataforma per la Llengua presentarà un recurs de cassació per evitar la imposició del 25 % en aquest centre, i reclama al Govern de la Generalitat de Catalunya que impulsi totes les accions processals al seu abast per demanar lanul·litat de la sentència del Suprem. 

Per l'entitat, la sentència no només és un atac més contra l'escola en català, sinó que és la primera sentència que evidencia que a través de les sentències del TEDH i el Suprem, els contraris a la normalització del català tenen una nova via per imposar més castellà als centres educatius. Plataforma per la Llengua recorda que l'escola és una de les poques eines que fins ara permetien que una part important dels castellanoparlants poguessin aprendre el català i, per tant, que hi hagués una igualtat d'oportunitats. Sentències com aquesta busquen, d'entrada, rebaixar el coneixement de català entre la població; fer encara més prescindible la llengua catalana i avançar cap a una societat en què es pugui viure amb tota normalitat, encara més que ara, en castellà. L'organització emmarca la decisió del TSJC en l'operació d'estat per residualitzar la llengua pròpia del territori i desgastar el model lingüístic del sistema educatiu, de manera que ignora qualsevol voluntat democràtica emanada del Parlament de Catalunya. 

Fragment de la sentència del TSJC en què es fan servir els arguments del TEDH

Plataforma per la Llengua també critica que en aquestes darreres setmanes diferents institucions i organitzacions hagin volgut treure importància a les sentències del TEDH i del Suprem, i alerta que totes dues ja es comencen a fer servir per imposar més castellà a les escoles. Davant aquesta nova ofensiva judicial contra l'escola en català, l'entitat fa una crida a tota la comunitat educativa i al conjunt de la societat a plantar cara i defensar activament un model que ha estat una eina clau de cohesió social, igualtat d'oportunitats i aprenentatge de la llengua pròpia del país. L'entitat demana a les famílies, als alumnes, als docents, als equips directius, als sindicats educatius i a totes les organitzacions compromeses amb el futur de l'educació que incorporin la defensa de l'escola en català entre les principals reivindicacions del pròxim curs. Plataforma per la Llengua alerta que, sentència a sentència, s'intenta desmantellar un model que, malgrat no aplicar-se en molts casos com tocaria, ha estat avalat socialment i democràticament, i considera que ha arribat el moment d'articular una resposta col·lectiva, sostinguda i transversal abans no sigui massa tard. Per a l'entitat, la defensa de l'escola en català ha de convertir-se en una prioritat compartida de les lluites educatives del nou curs, perquè defensar-la és defensar la cohesió social, la igualtat d'oportunitats i el futur de la llengua catalana. 

Les sentències d'aquest estiu del TEDH i el Suprem ja serveixen d'argument per imposar més castellà 

En la sentència d'aquest dilluns, la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sosté que el model lingüístic aplicat al centre no assegura una presència suficient del castellà en l'activitat docent ordinària i considera que restringir-lo pràcticament a la seva assignatura específica vulnera el principi d'equilibri entre les dues llengües oficials. El tribunal interpreta que el dret dels alumnes a rebre ensenyament en castellà continua vigent malgrat la normativa catalana del 2022 i conclou que s'ha de materialitzar amb alguna matèria més en castellà, que concreta que ha de ser troncal o anàloga. Tot i rebutjar l'anul·lació del projecte lingüístic del centre, la resolució reforça la doctrina que permet intervencions judicials individualitzades per augmentar la presència del castellà, unes intervencions que impliquen la imposició del castellà al grup classe de l'alumna mentre s'escolaritzi en aquest centre. 

Igualment, el text del TSJC assumeix els criteris fixats recentment pel Tribunal Suprem sobre la retolació dels centres educatius públics, que consideren contrari a dret excloure'n el castellà, encara que en aquest cas no entra a resoldre la qüestió per motius únicament procedimentals. 

Demanem al Govern de la Generalitat de Catalunya que impulsi totes les accions processals al seu abast per demanar la nul·litat de la sentència de la retolació del Suprem

A més de presentar un recurs de cassació contra la sentència del TSJC, Plataforma per la Llengua reclama al Govern de la Generalitat de Catalunya que impulsi totes les accions processals al seu abast per demanar la nul·litat de la resolució del 13 de juliol del Tribunal Suprem en què es dictaminava que no es pot excloure el castellà en la retolació dels centres públics i concertats de Catalunya i anul·lava una instrucció de l'executiu. L'entitat demana al Govern que faci valdre el seu dret per demanar la nul·litat d'actuacions, un mecanisme excepcional per fer front a situacions d'indefensió abans de possibles recursos d'empara.