El Butlletí Oficial de l'Estat espanyol (BOE) va publicar entre el 2021 i el 2025 un total de 1.000 disposicions normatives que privilegiaven el castellà i discriminaven el català. És una de les dades més destacades de l'InformeCAT 2026, que Plataforma per la Llengua ha publicat aquest matí i que ofereix una panoràmica de l'estat de salut del català a partir de cinquanta indicadors de referència. 

Es tracta de normes estatals, europees o internacionals que inclouen clàusules lingüístiques que afavoreixen el castellà i releguen el català. Durant aquests cinc anys, a més, han proliferat especialment les disposicions que imposen l'ús del castellà per accedir a ajudes públiques i premis. Entre el 2021 i el 2025 se'n varen aprovar 196, el 19,6 % del total. Totes menys una varen ser impulsades per les institucions estatals espanyoles. 

Plataforma per la Llengua considera que aquestes dades exemplifiquen un dels principals factors que expliquen la situació d'emergència lingüística del català: l'existència d'un marc jurídic que continua situant la llengua en una posició de desigualtat respecte del castellà. 

Només el 59,5 % de la població de les Illes Balears diu que sap parlar bé el català 

L'InformeCAT també posa el focus sobre la situació sociolingüística de les Illes Balears. Segons l'Enquesta de les característiques essencials de la població i els habitatges de l'Institut Nacional d'Estadística, publicada el 2021, el 77,9 % de la població de les Illes afirma que sap parlar en català. Tanmateix, només el 59,5 % assegura que el parla bé, mentre que el 18,4 % diu que el parla amb dificultat. 

La comparació amb dades històriques mostra un estancament preocupant. L'any 1998, una enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques indicava que el 71,7 % de la població de les Illes sabia parlar català, mentre que el 1993 la xifra era del 71,0 %. Tot i que aquelles enquestes no distingien entre persones que parlaven la llengua amb fluïdesa o amb dificultats, les dades actuals evidencien que una part significativa de la població no té un domini sòlid de la llengua pròpia. 

Una altra dada que apunta en la mateixa direcció és que el 65,9 % dels exàmens de les PAU de les Illes Balears es varen respondre en català el 2025, més de quinze punts menys que el 2014. 

IB3, la cadena més vista a les llars catalanoparlants de les Illes Balears, va assolir un 16,3 % de quota l'octubre de 2025 

A l'InformeCAT d'enguany, també es recull que IB3 Televisió, la cadena pública en català de les Illes Balears, va fer un pic d'audiència a les llars catalanoparlants de l'arxipèlag amb un 16,3 % de quota de pantalla l'octubre de 2025. Això coincidia amb la cobertura d'un temporal que va afectar les illes. Diverses dades d'audiència dels darrers anys mostren que la cadena pública seria la més vista per aquest públic. L'audiència mitjana mensual de la cadena entre 2020 i 2025 és d'un 4,9 % de quota, amb variacions que van des del 3,9 % registrat el juny de 2025 fins al 6,1 % del juny de 2022. Amb petites pujades i baixades, l'audiència del canal ha registrat un lleuger i progressiu augment de l'audiència si es compara amb dades prèvies a l'any 2020, quan difícilment arribava al 4 %. 

Una llengua en emergència arreu del domini lingüístic 

L'InformeCAT 2026 conclou que el català continua en una situació d'emergència lingüística. Plataforma per la Llengua assenyala que aquest escenari és el resultat de la combinació de diversos factors que es reforcen mútuament: un marc jurídic discriminatori, les transformacions demogràfiques, les dificultats per garantir l'acollida lingüística de la població nouvinguda i la predominança de continguts audiovisuals en altres llengües. 

La situació preocupa especialment en territoris com les Illes Balears, on el coneixement efectiu de la llengua es manté lluny dels nivells necessaris perquè el català pugui exercir plenament com a llengua de cohesió social. 

Una llengua en emergència, però amb futur 

Malgrat aquestes dificultats, l'InformeCAT també recull indicadors positius. Les visualitzacions de continguts en català a les xarxes socials varen augmentar un 71,7 % entre el 2024 i el 2025, i durant el 2025 es varen produir avenços institucionals rellevants, com l'aprovació de la primera llei estatal d'atenció al client que estableix obligacions lingüístiques en català per a les grans empreses que operen en territoris on la llengua és oficial. 

Per a Plataforma per la Llengua, aquestes fortaleses socials i institucionals demostren que, malgrat la situació d'emergència lingüística, el català continua disposant de recursos i espais de creixement que poden contribuir a revertir la tendència actual.