El Butlletí Oficial de l'Estat espanyol (BOE) va publicar entre el 2021 i el 2025 un total de 1.000 disposicions normatives que privilegiaven el castellà i discriminaven el català. És una de les dades més destacades de l'InformeCAT 2026, que Plataforma per la Llengua ha publicat aquest matí i que ofereix una panoràmica de l'estat de salut del català a partir de cinquanta indicadors de referència.
Es tracta de normes estatals, europees o internacionals que inclouen clàusules lingüístiques que afavoreixen el castellà i releguen el català. Durant aquests cinc anys, a més, han proliferat especialment les disposicions que imposen l'ús del castellà per accedir a ajudes públiques i premis. Entre el 2021 i el 2025 se'n van aprovar 196, el 19,6 % del total. Totes menys una van ser impulsades per les institucions estatals espanyoles.
Plataforma per la Llengua considera que aquestes dades exemplifiquen un dels principals factors que expliquen la situació d'emergència lingüística del català: l'existència d'un marc jurídic que continua situant la llengua en una posició de desigualtat respecte del castellà.
L'educació concentra gairebé un terç dels atacs lingüístics denunciats al País Valencià
L'InformeCAT també posa el focus sobre la situació del català al País Valencià. Segons l'Informe de denúncies dels drets lingüístics al País Valencià 2025, el 30,7 % dels atacs lingüístics registrats durant l'any passat es van produir en l'àmbit educatiu, que es converteix així en el principal focus de vulneracions lingüístiques. En segon lloc hi figura l'administració pública, amb el 24,2 % dels casos.
L'informe assenyala que bona part d'aquestes incidències estan vinculades a l'aplicació de la denominada llei Rovira. Diverses famílies han denunciat dificultats perquè els seus fills puguen cursar els estudis majoritàriament en valencià, fins i tot en situacions en què les votacions havien estat favorables a la llengua pròpia o en què hi havia places disponibles en grups en valencià.
L'InformeCAT també recull altres indicadors que reflecteixen la situació de la llengua en espais institucionals valencians. D'una banda, destaca que entre el 2023 i el 2025 no es va programar cap activitat en valencià a l'Expojove de València. De l'altra, assenyala que la Gran Fira de Juliol de 2025 tampoc no va incloure cap concert en llengua pròpia.
En paral·lel, però, el document també constata avanços. Un dels més rellevants és la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que va avalar el 2025 que la Universitat de València puga utilitzar exclusivament el valencià en les comunicacions internes adreçades al personal de la institució.
Una altra dada destacada és que el 83,6 % dels municipis de la zona valencianoparlant tenen el nom oficial exclusivament en valencià, fet que evidencia la consolidació institucional de la toponímia pròpia en bona part del territori.
Una llengua en emergència arreu del domini lingüístic
L'InformeCAT 2026 conclou que el català continua en una situació d'emergència lingüística. Plataforma per la Llengua assenyala que aquest escenari és el resultat de la combinació de diversos factors que es reforcen mútuament: un marc jurídic discriminatori, les transformacions demogràfiques, les dificultats d'acollida lingüística i la predominança de continguts audiovisuals en altres llengües.
La situació preocupa també en altres territoris del domini lingüístic. A les Illes Balears només el 59,5 % de la població afirma que sap parlar bé català, mentre que a la Catalunya del Nord menys d'un terç dels habitants asseguren que comprenen bé o força bé la llengua.
Una llengua en emergència, però amb futur
Malgrat aquestes dificultats, l'InformeCAT també recull indicadors que apunten a espais de fortalesa i a noves oportunitats de creixement. Les visualitzacions de continguts en català a les xarxes socials van augmentar un 71,7 % entre el 2024 i el 2025, amb un creixement del 67,9 % al País Valencià.
L'informe també destaca avanços institucionals com l'aprovació de la primera llei estatal d'atenció al client que estableix obligacions lingüístiques en català per a les grans empreses que operen en territoris on la llengua és oficial. Plataforma per la Llengua subratlla que aquesta norma és especialment significativa per als consumidors valencianoparlants, que històricament han disposat de poques garanties lingüístiques en les relacions amb grans empreses.
Per a l'entitat, aquesta combinació de fortaleses socials, avanços institucionals i nous espais de creixement digital demostra que, malgrat la situació d'emergència lingüística, el català continua disposant de recursos i oportunitats per revertir la tendència actual.
