Quatre anys després de l'aprovació de la reforma de la Llei General de la Comunicació Audiovisual, Plataforma per la Llengua denuncia que les mesures dutes a terme per les administracions públiques i incorporades a la llei audiovisual espanyola per incrementar la presència del català a les plataformes audiovisuals han fracassat, un resultat perjudicial per als drets lingüístics dels catalanoparlants.

El 7 de juliol de 2022, el govern de coalició del PSOE i Unides Podem va aprovar, en un acord a última hora amb el PP, la reforma de la Llei General de la Comunicació Audiovisual, després de llargues negociacions amb ERC que no van arribar a terra ferma. L'entitat recorda que aquella reforma va acabar descartant qualsevol obligació perquè les plataformes internacionals disposessin d'un percentatge mínim d'obres en català als catàlegs.

Quatre anys després, les dades evidencien que aquesta decisió no ha servit per normalitzar la presència de la llengua. Segons les dades del Consell de l'Audiovisual de Catalunya corresponents al 2025, el català ha passat de representar menys de l'1 % dels catàlegs de les principals plataformes el 2021 a situar-se al voltant del 3 %. Entre les grans plataformes internacionals destaca Amazon Prime Video, que supera el 9 % de continguts disponibles en català, aproximadament la meitat dels quals ofereixen tant amb doblatge com amb subtitulació. En l'àmbit estatal, Filmin continua essent una excepció, amb més del 20 % del catàleg disponible en català, si bé només aproximadament un 30 % d'aquest contingut incorpora també doblatge.

• Ajuda'ns a continuar fent pressió a partits i administracion per impulsar el català: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

Uns topalls de finançament "ridículs"

Plataforma per la Llengua també denuncia que les obligacions de finançament de producció audiovisual en català previstes a la llei són clarament insuficients. La normativa obliga les plataformes internacionals a destinar una part dels ingressos a finançar producció europea, però reserva al català -sumat al valencià, que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) computa separadament-, únicament un 0,3 % de la facturació obtinguda al mercat espanyol.

Segons els càlculs de Plataforma per la Llengua, prenent com a referència la facturació de Netflix de 2025, aquesta obligació equivaldria aproximadament a 2,4 milions d'euros anuals, una quantitat semblant al pressupost necessari per produir un únic llargmetratge de pressupost moderat. En canvi, les obligacions financeres equivalents per a la producció en castellà ascendeixen aproximadament a 35,4 milions d'euros anuals, l'equivalent a una catorzena de llargmetratges.

L'acord d'autorregulació promès continua sense existir

Plataforma per la Llengua denuncia especialment l'incompliment d'un dels principals compromisos adquirits pel govern espanyol durant la tramitació parlamentària de la llei. La disposició addicional corresponent establia que, en un termini màxim de sis mesos des de l'entrada en vigor de la norma -és a dir, ara fa tres anys i mig-, se signaria un acord d'autorregulació amb les plataformes internacionals per incrementar la disponibilitat d'obres doblades i subtitulades en les llengües oficials diferents del castellà.

Segons ha pogut constatar l'entitat, aquest acord no només no s'ha arribat a negociar, sinó que l'àrea específica creada dins la CNMC per desenvolupar-lo ni tan sols s'havia constituït dos anys després d'haver vençut el termini legal de sis mesos previst per la llei.

A més, Plataforma per la Llengua denuncia que la intenció manifestada per l'administració és que aquest eventual acord d'autorregulació es limiti, en gran part, a recollir compromisos que les plataformes ja tenen l'obligació de complir en virtut de la mateixa llei audiovisual, fet que desvirtua completament l'objectiu inicial de generar nous compromisos per incrementar la presència del català. Un fet que l'entitat considera una nova enganyifa.

Les propostes de Plataforma per la Llengua

Durant les negociacions de la reforma legal, Plataforma per la Llengua va presentar diverses propostes alternatives per garantir una presència efectiva del català a les plataformes digitals. Entre aquestes, hi havia un sistema d'incentius plenament compatible amb la Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual que hauria premiat les plataformes que oferissin més del 50 % del catàleg disponible en les llengües oficials diferents del castellà.

Segons l'entitat, aquest mecanisme hauria estat jurídicament viable, hauria respectat el marc europeu i hauria generat incentius reals perquè les grans plataformes ampliessin voluntàriament els seus catàlegs en català.

També s'incompleixen les obligacions sobre continguts infantils

L'entitat recorda igualment que continua incomplint-se una altra de les mesures incorporades durant la tramitació parlamentària de la llei a partir d'un acord amb el PNB. La norma estableix que els prestadors estatals de serveis de comunicació audiovisual han de garantir, tant en els canals infantils com en els seus catàlegs, la incorporació de continguts per al públic infantil de fins a dotze anys doblats a les llengües oficials de les comunitats autònomes.

Plataforma per la Llengua denuncia que aquesta obligació continua sense complir-se i considera que constitueix un nou exemple de la manca de voluntat política del govern espanyol per garantir els drets lingüístics dels parlants de català en l'àmbit audiovisual.

Davant d'aquest balanç, Plataforma per la Llengua reclama que no es consideri la legislació audiovisual espanyola com una carpeta tancada i que, a conseqüència del fracàs del resultat, es torni a modificar per incorporar-hi l'esquema d'incentius que va proposar, a més d'altres mesures efectives per garantir una presència normalitzada del català a les plataformes audiovisuals. L'entitat considera demostrat que cal abandonar un model basat en compromisos voluntaris que, quatre anys després, s'ha demostrat ineficaç.