Plataforma per la Llengua es posa a disposició de totes les persones que hagin vist o vegin vulnerat el seu dret de casar-se en català a l'Ajuntament de Perpinyà, i ja acompanya també el ciutadà que el 14 de setembre no va poder-s'hi casar en català, malgrat que va emplenar el formulari que el mateix consistori habilita per fer-ho. Aleshores, la tinent d'alcalde que els havia de casar, tot i voler-ho fer en la llengua pròpia de Perpinyà, no va rebre la documentació en aquesta llengua, i Brice Lafontaine, el ciutadà en qüestió, i la seua parella, no es van poder casar en català.

El dret a casar-se en català, introduït per Unitat Catalana l'any 1993, és recollit de manera explícita en el reglament municipal i ha estat aplicat amb normalitat durant dècades. Mai cap institució ni tribunal francès no n'ha qüestionat la vigència ni la legalitat. Malgrat això, sota el mandat de l'actual equip de govern municipal, encapçalat per Louis Aliot, s'ha instaurat una pràctica de vulneració d'aquest dret, exercida de manera opaca i sense cap modificació legal ni administrativa. L'Ajuntament de Perpinyà ha impedit o dificultat l'ús del català durant les cerimònies, ha eliminat el model bilingüe i ha pressionat el personal municipal perquè no s'expressi en aquesta llengua.

• Defensa el català amb nosaltres: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

Aquesta situació constitueix no només una discriminació lingüística, sinó també una infracció del dret a la vida privada i familiar recollida en l'article 8 del Conveni europeu dels drets humans, així com de l'article 9 del Codi civil francès. Per tal de fer valer aquest dret legítim, una de les parelles afectades -amb el suport de Plataforma per la Llengua- ha iniciat un procediment de prerecurs indemnitzatori davant la jurisdicció administrativa. L'objectiu és fer reconèixer la vulneració i obligar l'administració municipal a respectar el reglament vigent. Plataforma per la Llengua assumeix totes les despeses judicials i posa a disposició de les persones afectades un advocat especialitzat que assessora i impulsa la defensa del cas.

S'exigeix simplement el respecte d'un dret reconegut, exercit durant més de 30 anys i inscrit oficialment en la normativa interna de l'Ajuntament de Perpinyà. Els arguments del batlle, que pretenen fer creure que la presència del català obriria la porta a altres llengües, no tenen cap base jurídica ni factual. El reglament municipal només preveu el català com a llengua complementària al francès en aquestes cerimònies, i només un acord exprés del Consell Municipal podria modificar aquesta disposició, fet que ni s'ha produït ni ha estat sol·licitat per ningú. 

Totes les persones que no hagin pogut fer el seu casament en català, o que hagin rebut un tracte discriminatori en aquest sentit, poden contactar amb Plataforma per la Llengua a través del formulari en línia del servei de defensa dels drets lingüístics. L'entitat garantirà la confidencialitat i valorarà el cas amb l'equip jurídic. Plataforma per la Llengua continuarà treballant per garantir que cap ciutadà del territori nord-català no vegi trepitjats els seus drets lingüístics per decisions polítiques contràries a la convivència i a la legalitat vigent.