L'informe 'Diagnosi dels usos lingüístics dels joves de Pollença' revela que, tot i que el català continua sent una llengua comuna entre els més joves, l'ús de la llengua disminueix significativament a mesura que creixen, especialment en l'àmbit esportiu. Aquesta dada destaca com un dels principals reptes per a la preservació de la llengua a la localitat és crear iniciatives que promoguin l'ús del català al Port de Pollença. El Saló Cultural del Moll de Pollença ha acollit aquest divendres, 7 de febrer, la presentació de l'estudi.
L'ànalisi, encarregat per l'Ajuntament de Pollença i elaborat per Plataforma per la Llengua, s'ha centrat en el comportament lingüístic en contextos socials concrets, com les escoles i els entrenaments esportius. Segons ha indicat la regidora de Normalització Lingüística, Joana Xamena, "ens preocupava quin era l'ús del català entre els joves, perquè ells són el futur". El municipi vol ser referent en matèria de llengua i per aquesta raó "el consistori vol marcar un compromís perquè Pollença en sigui model de referència en totes les àrees", així com ha defensat la regidora.
El Saló Cultural del Moll de Pollença ha acollit la presentació de l'estudi
Els resultats mostren que el català és predominant en les converses dels joves als entrenaments esportius, amb un ús més destacat en disciplines com el vòlei i el bàsquet. Tanmateix, aquesta tendència es veu contrarestada en altres àmbits, com els centres educatius, on l'ús de la llengua catalana disminueix considerablement amb l'edat, especialment quan els joves arriben a l'adolescència. El batle de Pollença, Martí March, ha volgut destacar que vivim "una situació d'emergència a causa de la situació sociolingüística en què es troben Mallorca i les Illes Balears", per això "des de les institucions s'ha de fer feina en l'àmbit lingüístic perquè no passi amb el català el mateix que va passar amb el llatí".
Un altre aspecte que emergeix clarament és la diferència entre les dues zones principals del municipi. Mentre que a Pollença un 71,9 % de les converses en els centres educatius es fan en català, al Port de Pollença aquest percentatge cau fins al 20,2 %. Aquesta discrepància mostra la influència de factors sociolingüístics i posa de manifest la necessitat de mesures específiques per a enfortir la presència del català en aquesta àrea. Seguint aquest fil Martí March ha remarcat que "s'ha de reflexionar quines són les polítiques lingüístiques necessàries, perquè totes i cadascuna de les xarxes de la societat amb una narrativa que cala entre els joves tengui molta més presència".
El projecte també ha destacat la importància del paper dels entrenadors esportius com a referents lingüístics. Tot i que els jugadors utilitzen majoritàriament el català, molts entrenadors tendeixen a preferir el castellà, la qual cosa podria tenir un impacte negatiu en la transmissió de la llengua entre els més joves. Això s'agreuja en el cas de determinades activitats esportives, com les instruccions tàctiques, on la llengua predominant sol ser el castellà.
Un altre factor que influeix en l'ús del català és el gènere. Les dones pollencines utilitzen més el català que els pollencins, un patró que coincideix amb altres estudis sociolingüístics, i també s'observa que el català és més present en les converses mixtes que en grups exclusivament masculins.
Propostes d'accions per a reconduir la situació
Per a revertir aquesta situació, l'estudi proposa diverses mesures, com la creació d'iniciatives específiques per a promoure l'ús del català al Port de Pollença, la sensibilització dels entrenadors per fer-los conscients del seu paper com a models lingüístics i la potenciació de recursos audiovisuals i culturals en català per als adolescents. També s'hi formula analitzar més a fons les causes de les diferències d'ús entre homes i dones, amb l'objectiu de trobar estratègies que ajudin a equilibrar aquesta tendència.
A la presentació, hi ha intervingut Martí March, batle de Pollença; Joana Xamena, regidora de Normalització Lingüística de l'Ajuntament de Pollença; i Antoni Martiàñez, representant de la delegació de Plataforma per la Llengua Illes Balears, i Xavier Tenorio, autor de l'estudi i responsable tècnic de l'àmbit d'Estudis i Projectes de l'entitat. Es va dur a terme un treball de camp en què es van observar un total de 4.442 converses en diversos contextos: als patis, les entrades i sortides dels centres educatius i durant els entrenaments esportius de diferents disciplines. Els participants en les converses eren joves -estudiants de les escoles i instituts i jugadors d'esports- i adults -professors, mestres i entrenadors.
Antoni Martiàñez, en la seva presentació de la delegació, ha agraït la feina de la corporació local i l'interès que hi ha dedicat concloent que "aquest és el camí a seguir".
