Les queixes rebudes a Plataforma per la Llengua entre el 2016 i el 2023 van augmentar quasi un 500 %, i el 2024 es van incrementar un 25 % respecte l'any anterior. En aquest sentit, i en el marc del Síndic de Drets Lingüístics, l'entitat està intensificant l'activitat per tal de conscienciar la ciutadania dels seus drets i explicar-li les eines de les quals disposa per fer-los valdre.
De fet, ahir 5 de febrer, la directora de Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, va fer una xerrada que portava per títol "El dret a viure plenament en català", on va compartir quina és la situació actual del català i què podem fer per revertir-la. En aquest acte, que va tenir lloc a la Biblioteca Horta - Can Mariner de Barcelona, va aprofitar per explicar com es poden afrontar aquestes situacions per defensar els drets lingüístics i que "la llengua es mereix que no ens desanimem, motiu pel qual cal conèixer la realitat per fer una bona diagnosi i així concretar quin tractament hem d'aplicar i saber què depèn de nosaltres i què no", va explicar la directora de l'entitat.
Aquesta no és l'única xerrada que Rut Carandell farà aquest mes de febrer, ja que el dijous 13, a Berga, tornarà a parlar sobre els drets dels catalanoparlants, sobre quina normativa els empara i sobre quines accions es poden dur a terme. La xerrada serà a les 19.30 h al Pavelló de Suècia.
Creix la consciència lingüística
Plataforma per la Llengua és l'entitat referent perquè els catalanoparlants puguin conèixer quins són els seus drets, denunciar si han estat discriminats per raó de llengua i rebre assessorament per fer-hi front. El servei de defensa de drets lingüístics de l'entitat és l'encarregat de donar resposta a totes aquestes qüestions i d'oferir assessorament legal i assistència per a la formulació d'instàncies i recursos si s'escau.
Molts catalanoparlants desconeixen el principi bàsic inclòs a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que estableix que "totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques". Alhora, tampoc no són coneixedors dels drets dels quals disposen com a consumidors i que estan recollits al Codi de Consum de Catalunya. Tot i això, en gran part dels catalanoparlants hi ha una creixent preocupació per la situació sociolingüística del català i un augment de la conscienciació lingüística, un fet que també explica l'augment de les queixes i les consultes rebudes per l'entitat.
Per aquest motiu, fa dos anys que Plataforma per la Llengua va posar en marxa el Síndic de Drets Lingüístics, un servei itinerant per promoure el coneixement i la defensa dels drets lingüístics entre la ciutadania. La iniciativa, que va néixer a Catalunya, però que ja s'està estenent a les Illes Balears i al País Valencià, acosta al territori el servei de queixes i consultes lingüístiques.
