El darrer informe sobre la situació del català entre els joves, presentat per la primera Enquesta de la Joventut de les Illes Balears, revela dades alarmants sobre el retrocés del català entre la població jove de les Illes Balears. D'acord amb les conclusions de l'estudi, el nombre de joves catalanoparlants que mantenen la llengua quan se'ls adrecen en castellà ha passat del 22,3 % al 8,7 % en els darrers 18 anys. Aquesta tendència preocupant posa de manifest el desafiament que representa la preservació de la llengua catalana en un context on les possibilitats de construir una societat cohesionada, participativa i solidària és impracticable si els joves no tenen trets identitaris que els vinculin i els facin sentir part d'una mateixa comunitat humana. Per tal d'abordar aquesta situació, Plataforma per la Llengua es reunirà amb l'Institut d'Estudis Baleàrics a mitjan febrer i concertarà una reunió amb la presidenta del Govern de les Illes Balears, Margalida Prohens.
Les dades recollides en l'informe indiquen que només un 7,2 % dels joves s'adrecen en català a persones desconegudes, una xifra molt baixa si es compara amb l'ús general del castellà en aquest context. Aquest fenomen es fa més visible entre els joves de menys edat: el 32,2 % de les persones d'entre 15 i 19 anys canvien d'idioma quan se'ls adrecen en català, mentre que aquesta xifra es redueix al 18,3 % entre els de 30 a 34 anys.
Aquesta tendència, que ja era coneguda en cercles acadèmics i socials, s'ha confirmat ara amb dades empíriques que mostren el debilitament de la presència del català, especialment en àmbits socials com la relació amb desconeguts, les amistats i, fins i tot, en l'àmbit laboral. Així, només un 17,5 % dels joves utilitzen el català en l'entorn laboral, educatiu o universitari, una xifra que ha baixat sensiblement respecte del 28 % de fa una dècada.
Una qüestió geogràfica i cultural: els desequilibris territorials
L'enquesta també apunta disparitats territorials importants. A les zones més urbanitzades, com Palma, la realitat és encara més alarmant. Només el 2,5 % dels joves de Palma mantenen el català en la comunicació amb desconeguts, mentre que la situació és una mica millor, per bé que també preocupant, a Menorca i la part forana de Mallorca, amb percentatges de 19,1 % i 14,9 %, respectivament. Així, el perfil lingüístic del jove de les Illes Balears es veu influenciat de manera important pel territori d'origen, amb una gran diferència en el grau d'implicació lingüística entre les diverses comarques i illes.
Aquesta disparitat geogràfica reflecteix una societat fragmentada pel que fa a l'ús de la llengua i posa de manifest que l'enfortiment del català no ha estat homogeni a tot el territori. A més, l'evident desajustament entre el ritme de creixement de la població i les polítiques d'acollida i normalització lingüística ha contribuït a agreujar aquesta situació, amb les Balears com a un dels territoris més afectats per l'arribada massiva de població al·lòctona a conseqüència del turisme de masses. Es va fer referència d'aquesta qüestió al seminari de llengua i turisme a Palma el passat mes de novembre quan Joan Miralles, doctor en sociologia del turisme, recalcà que mantenir el català com a llengua vehicular on no existeix cap procés d'immersió lingüística és molt complicat.
El català com a eina de relació social: entre el bilingüisme i la submissió lingüística
Una altra qüestió clau que l'informe destaca és el fenomen de la "submissió lingüística", on els catalanoparlants tendeixen a canviar de llengua davant la mínima possibilitat de percebre que l'interlocutor no parla català. Aquesta dinàmica reforça el canvi lingüístic cap al castellà i situa la llengua catalana com a "idioma marcat", és a dir, com una llengua que es reserva per a determinats àmbits i persones, mentre que el castellà s'imposa en la interacció social general. Aquesta realitat és especialment evident en els col·lectius joves, on el domini del català no es veu com un actiu social per a la majoria. La percepció que el català és una llengua de pocs, d'autèntics parlants, i no una llengua de relació, afavoreix aquest canvi que contribueix al seu envelliment i declivi.
Polítiques públiques i la necessitat de prendre mesures efectives
Les recomanacions de l'informe per a revertir aquesta tendència, que es troben a partir de la pàgina 173, són clares i concretes. En primer lloc, l'informe destaca la importància de les polítiques d'acollida lingüística per als nouvinguts. L'evident dificultat d'integrar els nouvinguts al català es deu a la manca de polítiques efectives que no només se centrin en l'educació sinó també en l'acollida social i laboral. En molts casos, la política educativa ha fracassat a l'hora de garantir el coneixement efectiu de la llengua, un fet que es demostra en els resultats dels informes d'avaluació educativa, que mostren un rendiment més baix de l'alumnat en català en comparació amb el castellà.
El document també subratlla la necessitat d'implantar polítiques d'acollida més integradores i d'assegurar que l'ensenyament del català no sigui només un tràmit per obtenir feines a l'administració pública, sinó una eina real per a millorar la cohesió social. Així mateix, s'ha de potenciar la sensibilització sobre la importància de l'ús del català en tots els àmbits de la vida quotidiana. Això implica una feina educativa transversal que arribi a tots els sectors de la societat, com l'àmbit laboral, l'administració pública i les activitats culturals.
Propostes concretes
L'informe presenta diverses propostes concretes per a la normalització lingüística. Una de les més destacades és la necessitat de crear cursos de català accessibles per a tota la població, sense cost econòmic i en horaris laborals, amb l'objectiu que no només les persones que cerquen feina pública puguin beneficiar-se'n, sinó també aquelles que ja formen part de la societat i volen integrar-s'hi més. A més, és imprescindible incentivar l'ús del català en l'àmbit laboral i institucional establint mesures concretes per a garantir que sigui una llengua de relació, també en els entorns professionals i institucionals. Un altre element clau per a la normalització de la llengua és fomentar-ne l'ús en l'espai públic dissenyant espais on els joves puguin practicar el català de manera natural i sense pressió, a través de les activitats extraescolars, els programes de voluntariat i les associacions culturals. Finalment, es proposa millorar les polítiques d'acollida i integració, que no només haurien d'incloure formació en la llengua catalana, sinó també en la realitat cultural de les Illes Balears, amb la finalitat d'evitar la creació de comunitats paral·leles i garantir una cohesió social real.
Un futur que depèn de tots
L'informe sobre la situació del català entre els joves és un crit d'alerta que no es pot ignorar. Les dades mostren un retrocés preocupant i un desajustament en les polítiques d'acollida i normalització lingüística. És imprescindible que les institucions prenguin nota d'aquestes recomanacions i actuïn amb determinació per a garantir que el català continuï sent una llengua viva i present en tots els àmbits de la societat. Cal que sobretot les institucions s'impliquin en la preservació i foment de la llengua pròpia a través de polítiques valentes, perquè només d'aquesta manera podrem garantir el seu futur a les Balears.
