Plataforma per la Llengua ha publicat el report de queixes de 2023, el darrer d'una sèrie d'informes anuals que l'entitat elabora a partir de la informació recollida pel seu servei d'atenció i assessorament de la ciutadania. Una de les primeres dades que revela és que, entre 2016 i 2023, l'augment en el nombre de queixes lingüístiques posades en coneixement de Plataforma per la Llengua ha estat del 489,4 %. Si el 2016 l'ONG del català va gestionar-ne 395, el 2023 va gestionar-ne 2.328. En relació amb el 2022 (2.145 queixes), l'increment va ser del 8,53 %. Segurament, l'augment tan destacat en el nombre de queixes, que ha estat sostingut al llarg dels anys, s'explica per dos factors que es retroalimenten: Plataforma per la Llengua s'ha anat fent gradualment més coneguda i la consciència que el català es troba en una emergència lingüística també s'ha consolidat entre la població. Possiblement, aquest segon factor ha fet augmentar tant la militància lingüística activa com el rebuig a les exigències de no parlar en català.

Des de fa anys, el sector privat genera al voltant de dos terços de les queixes. El 2023 la proporció va ser del 63 %. Dins del sector privat, l'hostaleria i la restauració va ser el sector econòmic que més queixes va generar (320), circumstància que es repeteix al llarg dels anys. Dins del sector públic, al llarg dels darrers anys han augmentat molt les queixes vinculades a les administracions autonòmiques, especialment a causa del descontentament amb l'atenció rebuda als serveis sanitaris. Entre 2019 i 2023, les queixes autonòmiques van incrementar-se en un 366,7 %, mentre que les estatals van fer-ho en un 100 %. El 2023, les queixes pels serveis sanitaris públics representaven quatre de cada deu queixes autonòmiques (el 38,2 %).

Una altra dinàmica que es repeteix al llarg dels anys és la gran sobrerepresentació de Catalunya en la generació de queixes. Aquest territori genera al voltant de nou de cada deu queixes cada any. Per bé que el 2023 la població de Catalunya (sense l'Aran, comarca occitanòfona) era tan sols el 55,1 % de la del domini lingüístic, les queixes de les comarques catalanòfones de Catalunya representaven el 91,6 % del total. Les comarques catalanòfones del País Valencià, amb el 31,8 % de la població, només van generar el 4,1 % de les queixes i les Illes Balears, amb el 8,5 % de la població, van generar-ne el 3,7 %. Aquesta desproporció s'explica per la disgregació històrica dels territoris de parla catalana i la diferent evolució política. La subordinació del català està molt lligada a un nacionalisme d'estat de caràcter supremacista castellà. Aquest nacionalisme afecta tots tres territoris, però la resposta que produeix no és la mateixa. A Catalunya s'ha desenvolupat i consolidat un nacionalisme autòcton que qüestiona obertament la subordinació del català mentre que en altres territoris el nacionalisme d'estat ha tingut menys oposició.

L'atenció oral, l'àmbit que genera més queixes; i els homes es queixen més que les dones

També es repeteix cada any que l'atenció oral és l'àmbit material que genera més queixes. El 2023 va ser el motiu del 33,6 % de les queixes. Els cartells, la retolació i la informació exposada al públic van produir el 17,3 % de les queixes; els webs i serveis en línia el 10 %, la formació el 8,5 % i l'atenció escrita el 8 %. El 22,6 % restant afectava àmbits com la documentació oficial, com ara els contractes, tiquets i factures, la publicitat, la megafonia, els mitjans de comunicació, l'audiovisual i el cinema, la toponímia, l'etiquetatge i les instruccions.

Una altra dada estable al llarg del temps és la proporció de queixes que formula cada sexe: al voltant de sis de cada deu queixes provenen d'homes, el 57,6 % el 2023; el 58,8 % el 2022; el 61,0 % el 2021; el 63,6 % el 2020, i el 60,0 % el 2019. El mitjà més utilitzat per formular les queixes és el formulari web que Plataforma per la Llengua posa a disposició del públic: el 61,8 % de les queixes van arribar per via del formulari el 2023, el 55,1 % el 2021, i el 51,2 % el 2022.  El segon mitjà més utilitzat és el correu electrònic: 21,5 % de les queixes el 2023, 24,1 % el 2022 i 25,9 % el 2021.

Al capdavant de la classificació dels agents públics que generen més queixes: el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya és l'àmbit del sector públic que més queixes ha generat els darrers anys. El 2023 va generar més d'una de cada deu queixes, el 12,8 %. Per darrere van quedar l'Ajuntament de Barcelona, RENFE i Adif, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la policia estatal, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Transports Metropolitans de Barcelona, la Universitat de Barcelona, el poder judicial espanyol, l'Agència Tributària estatal i la Universitat Oberta de Catalunya. Es tracten, totes elles, d'institucions habituals en els rànquings de queixes gestionades per Plataforma per la Llengua. Amb tot, les universitats van generar el 2023 menys queixes que en els anys anteriors, en bona part perquè van posar en marxa sistemes interns per canalitzar el descontentament lingüístic.

Pel que fa al sector privat, el 2023 Caixabank i la seva asseguradora SegurCaixa / Adeslas van ser les entitats més generadores de queixes, amb un total de 52. Van ser seguides pel grup hospitalari Quirón (33), TripAdvisor (26), Naturgy, Decathlon, Google, Movistar, Endesa i Energía XXI, Veritas, Ikea, Leroy Merlin i el Banc Sabadell. TripAdvisor havia estat durant molts anys l'empresa més generadora de queixes, per la seva negativa a acceptar comentaris en català a la seva plataforma de reserva i valoració d'establiments i el 2023 va mantenir-se molt amunt en la classificació. El Grup Quirón va irrompre al rànquing el 2021, quan va ser cinquena. El 2022 va capturar la segona posició i el 2023 la va conservar.

El supremacisme lingüístic castellà, causa última del descontentament lingüístic

Tot i que la Constitució espanyola estableix una jerarquia lingüística, ja que el castellà és l'única llengua oficial del conjunt de l'Estat i és l'únic idioma el coneixement del qual és una obligació general dels ciutadans, el marc jurídic actual permet que en determinats espais i situacions hi hagi certa igualtat formal. Amb tot, la mateixa estructura constitucional antiigualitària i la ideologia hegemònica que la sustenta, el nacionalisme espanyol supremacista castellà, faciliten totes dues que es produeixin abusos lingüístics. Any rere any, al voltant de dos terços de les queixes són per fets que vulneren la legislació vigent. El 2023, el 70,4 % de les queixes es derivaven de comportaments il·legals.

• Si vols defensar la llengua amb nosaltres, ara és el moment: fes-te soci de l'entitat i fes pinya amb els més de 26.000 socis que ja ens donen suport: fes-te'n soci en 3 minuts!

El nacionalisme espanyol presenta el castellà com si fos la "llengua comuna" d'Espanya, sense tenir en compte que no és la llengua tradicional de tots els territoris ni la familiar i habitual de tots els ciutadans, i que moltes persones només l'han après per la intervenció decidida a favor seu d'un poder públic inspirat pel mateix nacionalisme espanyol. Segons el Tribunal Constitucional espanyol, el coneixement del català no pot ser un deure general dels ciutadans de la manera que ho és el coneixement del castellà, cosa que limita els esforços per normalitzar la llengua catalana. La desigualtat constitucional de partida, malgrat els espais d'igualtat formal que també permet la Constitució, facilita que es mantinguin les tendències minoritzadores resultat de dècades de relegació i repressió del català. Com que el castellà és obligatori i el català és generalment opcional, el capital instrumental d'aquell es veu potenciat i el d'aquest disminuït.

Les queixes lingüístiques són un reflex d'aquesta situació de desigualtat i de minorització no aturada. El català no és una llengua normal, un idioma de coneixement i ús general als seus territoris tradicionals, i no ho és per raons polítiques, ideològiques. És aquesta situació que genera malestar en els parlants de català, que veuen que no poden usar la seva llengua amb la plenitud que ho poden fer els parlants de francès a París o a Ginebra, o els parlants d'eslovè a Ljubljana. Com que la causa de fons és ideològica, la restitució plena del català implica un qüestionament de les idees dominants. Aquesta és la funció principal dels informes de queixes de Plataforma per la Llengua.

El report anual, coordinat pel servei de defensa dels drets lingüístics de Plataforma per la Llengua

Aquest servei recull anualment una gran quantitat de queixes relacionades amb la llengua. Els usuaris posen en coneixement de Plataforma per la Llengua casos de discriminació i mancances en la normalització del català. L'entitat els informa de la legislació vigent, els orienta per poder queixar-se a les instàncies oportunes i, en els casos més estratègics o greus, posa a la seva disposició assistència jurídica.

Els reports anuals de queixes presenten un seguit d'estadístiques que permeten fer-se una imatge de les principals preocupacions lingüístiques dels catalanoparlants. La seva funció principal és fer créixer la consciència lingüística, com a primer pas per a la superació dels marcs discriminatoris vigents.