Plataforma per la Llengua ha presentat una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra l'Estat espanyol per la decisió d'excloure les entitats en defensa del català del procés judicial del 25 % de castellà a les aules. La demanda s'ha presentat després d'haver esgotat totes les vies legals que ofereix l'Estat espanyol, atès que aquest juliol el Tribunal Constitucional (TC) també va inadmetre el recurs de Plataforma per la Llengua. Per a l'entitat, l'Estat espanyol ha violat tres articles del Conveni Europeu de Drets Humans: el que prohibeix discriminar (article 14) i els que estableixen els drets a un judici equitable (article 6.1) i a un recurs efectiu (art. 13).
Aquest juliol, el Tribunal Constitucional (TC) va decidir no admetre a tràmit el recurs de l'entitat per tal que les entitats en defensa del català no quedessin excloses del procés judicial del 25 % de castellà a les aules. Era un recurs d'empara contra la resolució del Tribunal Suprem (TS) que confirmava el que ja havia comunicat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC): que excloïa del procés judicial totes les entitats que pretenien recórrer la interlocutòria. El mateix TSJC, tanmateix, sí que havia admès com a parts interessades dues entitats en defensa del castellà: Asamblea por una Escuela Bilingüe i Hablamos Español.
Per a Plataforma per la Llengua, la decisió del TSJC era del tot irregular i l'excusa que al·legava per no acceptar l'entitat com a part interessada era particularment ridícula, atès que ho justificava perquè el cas tenia a veure amb la vehicularitat del castellà, i no pas amb la del català, quan és evident que l'ús d'una llengua i de l'altra són vasos comunicants, tal com assenyalaven els mateixos dos vots particulars que hi va haver en el procediment. L'ONG del català denuncia que la denegació d'intervenció en el procés judicial és contrària a l'article 13 del Conveni Europeu de Drets Humans. Aquest article fixa que tota persona que hagi vist violats els seus drets i les seves llibertats reconeguts al conveni té dret a un recurs efectiu davant una instància estatal, fins i tot si la violació ha estat comesa per persones en l'exercici de funcions oficials. La denegació impedeix a les entitats en defensa del català gaudir del dret a un recurs efectiu i a una tutela judicial efectiva de jutges i tribunals, i obtenir una decisió imparcial i raonada.
.jpg)
Amb l'exclusió del procés judicial, s'ha negat a Plataforma per la Llengua la possibilitat de defensar la seva posició sobre l'execució de la sentència, dictada arran d'una petició d'Asamblea por una Escuela Bilingüe. Cal tenir en compte que un principi bàsic del dret processal és el principi de contradicció, i que no hi pot haver un procés judicial en què només s'accepti la participació d'una de les parts. És per això que l'entitat considera que no ha rebut un tracte igualitari en aquest procés judicial i que, per dissimular la discriminació, el mateix tribunal ja va evitar resoldre totes les peticions de personació en una mateixa resolució, i va optar per emetre dues resolucions diferenciades en funció de si les entitats eren partidàries o contràries a introduir el castellà com a llengua vehicular.
L'aplicació diferent de la llei en funció d'aquest criteri vulnera, per a Plataforma per la Llengua, l'article 14 del Conveni Europeu de Drets Humans, que fixa que «el gaudiment dels drets i les llibertats reconeguts en el conveni ha de ser assegurat sense cap distinció», especialment, entre d'altres, com també especifica, per raons de llengua, pertinença a una minoria nacional o qualsevol altra situació. En aquest cas, a més, el Tribunal va rebutjar la personació de l'entitat per la posició processal que intuïa que defensava, per bé que Plataforma per la Llengua no va tenir ni l'oportunitat de manifestar-la en el procés judicial.
El vot clau d'Aguayo que desfà l'empat i exclou del procés les entitats en defensa del català
Plataforma per la Llengua recorda que la decisió d'excloure del cas les organitzacions que defensen el català no va ser pas unànime. Dels cinc membres del TSJC, dos van emetre un vot particular en contra amb el mateix argument que defensa l'entitat. Tanmateix, el vot clau que va desfer l'empat i va excloure les entitats en defensa del català en aquest procés judicial va ser el del jutge Javier Aguayo, president de la sala contenciosa administrativa del TSJC. L'organització denuncia que la intervenció d'aquest jutge en el cas ha vulnerat els principis de defensa bàsics, perquè el desembre del 2020, un dia abans que fos emesa la sentència, es van aprovar una sèrie de normes sobre la composició de les seccions i els tribunals del TSJC que van permetre l'assignació irregular d'Aguayo. En concret, el jutge va poder triar intervenir en el cas.
Aquest fet vulnera un principi jurídic fonamental en les democràcies occidentals i que és contrari a l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, que estableix el dret a un judici equitable i especifica que «tota persona té dret que la seva causa sigui escoltada [...] per un tribunal independent i imparcial, establert per llei». Per a Plataforma per la Llengua, la participació irregular d'Aguayo no s'ajusta a les garanties del dret constitucional, motiu pel qual caldria, directament, anul·lar la sentència del 2020 que imposava el mínim del 25 % de castellà.
El 31 de maig de 2022 es va presentar el front judicial d'entitats per anul·lar la sentència del 25 % arran de la participació irregular del jutge Aguayo
Cronologia del cas de la sentència del 25 % de castellà a l'escola
El maig del 2022, Plataforma per la Llengua va impulsar un front comú judicial d'entitats en defensa del català a l'escola, que, en primer lloc, volia personar-se en el procés judicial per poder-se oposar a la interlocutòria del TSJC. Aquesta interlocutòria, dictada arran d'una petició d'Asamblea por una Escuela Bilingüe per aplicar la sentència del 25 % de castellà, obligava el Govern a enviar instruccions a les escoles per fer-la complir. Segons el text, qualsevol família podria ser considerada part interessada en la causa pel fet de portar els fills a l'escola, i, com que la sentència es va dictar en el marc d'un plet general que afecta tot el sistema i no un únic centre educatiu, deixa a les mans de famílies particulars l'execució de polítiques públiques que són competència de l'administració.
️ Tot a punt al Col·legi de @periodistes_cat per començar la roda de premsa en què expliquem que ens personem contra la sentència del 25%. Prendran la paraula @OscarEscuder1, president de Plataforma per la Llengua, i Rut Carandell, directora de l'entitat. pic.twitter.com/rsowEtnB1O
— Plataforma per la Llengua #LaVeuQueCreix (@llenguacat)
El TSJC va decidir no admetre com a parts interessades les entitats en defensa del català, excepte Asamblea por una Escuela Bilingüe i Hablamos Español. Plataforma per la Llengua, per tant, no va poder ni posicionar-se sobre l'execució de la sentència. El TSJC, però, va tirar pel dret i va requerir a l'aleshores conseller d'Educació, Josep González-Cambray, que abans de 15 dies dictés les instruccions perquè, com a mínim, una assignatura troncal es fes en castellà i s'establissin garanties per fer-ho complir. L'executiu català va aprovar in extremis una llei sobre les llengües a l'escola que no definia el castellà com a llengua vehicular, però sí com a llengua curricular, i un decret llei que rebutjava els percentatges en l'ensenyament de llengües i establia que el Departament d'Educació era l'únic responsable legal dels projectes lingüístics dels centres. Aquestes dues novetats legislatives van servir al Govern per respondre al TSJC que la sentència no es podia complir perquè el nou marc legal n'impedia l'execució. Aleshores, el TSJC va plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat sobre la nova normativa al Tribunal Constitucional, que encara s'ha de pronunciar sobre quina validesa jurídica tenen tant la llei com el decret llei.
Recurs per recusar el tribunal que ha suspès cautelarment el decret de règim lingüístic
A més, tot i que aquest maig el Departament d'Educació va impulsar un altre decret (el de règim lingüístic del sistema educatiu) per regular l'ús del català a l'escola tot desplegant el títol II de la Llei d'educació de Catalunya (LEC), aquest juliol el TSJC també en va dictar la suspensió cautelar arran d'un recurs de l'Asamblea por una Escuela Bilingüe. Per evitar-ne la suspensió, Plataforma per la Llengua va presentar un recurs de reposició i, en paral·lel, un escrit d'oposició contra el plet presentat per l'entitat espanyolista. També va presentar un altre escrit per recusar el jutge Javier Aguayo i tot el tribunal per haver tornat a participar en el cas de manera irregular, per extralimitar-se i anticipar el que hauria de resoldre la sentència, i perquè Javier Aguayo havia fet declaracions partidistes a la visita dels eurodiputats, com ara que «no es pot exigir als ciutadans que siguin herois per exercir els seus drets i demanar el 25 % de castellà». Tanmateix, a principi d'octubre, el TSJC no va admetre a tràmit la recusació (que hauria d'haver estat avaluada per una altra sala), i Plataforma per la Llengua ha presentat un recurs de reposició al mateix tribunal. Si tampoc no s'admetés a tràmit, l'entitat demanaria un incident de nul·litat de les actuacions, i, si cal, duria el cas fins al Tribunal Constitucional i a la justícia europea.
 (1).jpg)
Ramon Llena, exjutge i assessor jurídic de Plataforma per la Llengua, atenia la premsa a mitjans de juliol per explicar que demanaríem la recusació del tribunal del TSJC, que el mateix tribunal no va acabar admetent a tràmit
