Notícies ← Altres notícies

El seminari sobre llengua i salut conclou que la capacitació lingüística dels sanitaris és essencial per a garantir els drets dels pacients

L'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor ha acollit un seminari sobre sanitat i llengua catalana, a càrrec de la infermera Elisa Aznar i la doctora en Dret Públic Maria Ballester 

Per a Maria Ballester, doctora en Dret Públic, "l'única manera per a assegurar el dret d'opció lingüística de manera efectiva i de qualitat és que tots els funcionaris estiguin degudament qualificats amb la capacitació lingüística" 

Plataforma per la Llengua va organitzar aquest divendres passat, dia 25 d'octubre, un seminari per a analitzar quin és el paper de la sanitat en matèria de drets lingüístics. Organitzat a l'Escola Municipal de Mallorquí, a Manacor, el debat va comptar amb Elisa Aznar, infermera coordinadora de l'àrea de Diàlisi i Nefrologia de l'Hospital Manacor, i Maria Ballester, doctora en Dret Públic. Totes dues, moderades per Andreu Servera, politòleg, varen debatre sobre quins són els drets lingüístics de què han de gaudir els pacients i quins són els deures dels sanitaris que han de complir per a garantir el respecte a la llengua pròpia dels pacients en l'àmbit de la salut. 

Les ponents varen analitzar quines són les tasques essencials en matèria lingüística a la sanitat, com la de formar els professionals sanitaris perquè tenguin la capacitació lingüística, la importància d'implementar protocols d'atenció lingüística en els serveis de salut i la necessitat de fomentar una comunicació efectiva amb els pacients. L'acte també va servir perquè s'hi fessin apostes de futur a favor de la llengua i del model de sanitat que volen tenir els ciutadans de les Illes Balears, per tal que no tornin a passar situacions com la d'aquest passat estiu en què una doctora es va negar a visitar un pacient a Palma per no parlar en castellà. 

En un context en què a les Illes Balears el coneixement del català es considera un mèrit, però no un requisit, Elisa Aznar, infermera, va remarcar que els pacients tenen dret no només a ser atesos sanitàriament en català, sinó també a ser escoltats, des d'un punt de vista personal, en la seva llengua. Aznar, per començar, va relatar el cas d'un usuari d'edat avançada que va arribar a l'hospital amb símptomes d'infart, dient que "tenia rampa". El metge, sense entendre l'expressió, li va demanar que ho explicàs en castellà. Aquest testimoni posà de manifest que la manca de comprensió lingüística pot fer perdre una assistència àgil i de qualitat, ja que l'equip mèdic podria no detectar els senyals d'alarma amb prou rapidesa i posar en risc el benestar de l'usuari. En aquesta intervenció va determinar que "la capacitació lingüística no és que sigui necessària, és que és imprescindible, no només com a obligació normativa, sinó també com a obligació moral." 

Maria Ballester, professora de la Universitat de les Illes Balears i doctora en Dret Públic, va destacar que l'àmbit de la salut mereix una sensibilitat especial, atès que els usuaris es troben sovint en situacions de vulnerabilitat. Per a Ballester, "l'única via per a garantir de manera efectiva i amb qualitat el dret d'ús i opció lingüística és assegurar que tots els funcionaris disposin de la qualificació lingüística adequada". Aquesta capacitació, segons va assenyalar, és essencial per a oferir una assistència respectuosa i propera a les necessitats dels pacients.  

La formació lingüística com a dret essencial en la sanitat 

Ballester va subratllar que exigir el coneixement d'una llengua pròpia i oficial no constitueix cap forma de discriminació, tal com avalen tant els tribunals com els poders públics. Segons explica, la jurisprudència estableix que els empleats públics han de disposar de competències en les llengües oficials del territori, sempre que aquestes siguin adequades a les funcions que exerceixen. Aquesta mesura no és discriminatòria i és una conseqüència directa de l'oficialitat lingüística i garanteix el dret dels usuaris a adreçar-se a l'administració pública en la seva llengua. 

Elisa Aznar va reforçar aquesta idea argumentant que, com a treballadora pública, està subjecta a la normativa vigent i ha de formar-se constantment en diversos àmbits per a oferir una atenció adequada als usuaris. A més, va puntualitzar que "la discriminació no recau sobre els treballadors, sinó sobre els usuaris, que es veuen privats del dret d'expressar-se en la seva llengua, tal com empara la llei". Segons Aznar, aquesta limitació genera una situació de discriminació cap als ciutadans que accedeixen a l'àmbit de la salut. 

La recerca de la doctora Ballester en drets lingüístics li va brindar l'oportunitat de col·laborar amb Isidor Marí en un estudi publicat en una revista canadenca per a analitzar la situació lingüística a les Illes Balears. Durant el procés, van topar amb una investigació de l'Associació de Metges de Canadà, que concloïa que els pacients francòfons d'Ontario tenien estades hospitalàries més curtes i menys risc d'efectes adversos i mortalitat durant l'ingrés si eren atesos en la seva llengua. En aquest sentit, Maria Ballester afirma que no es tracta de contraposar l'exigència de tenir els professionals més qualificats amb la necessitat que aquests disposin de competències lingüístiques en la llengua pròpia de la comunitat autònoma; al contrari, és una condició indispensable perquè els metges puguin comunicar-se eficaçment amb els pacients i oferir una atenció òptima. "Només protegirem la salut", va concloure Ballester, "si els nostres professionals estan adequadament formats, i per això calen recursos públics que assegurin aquesta capacitació". 

Elisa Aznar va recalcar aquest plantejament assenyalant que la manca de professionals sanitaris és un problema que afecta tot l'Estat espanyol i que, en el cas de les Illes Balears, aquesta situació es veu agreujada per la dificultat d'accés a l'habitatge i el cost de vida elevat. Per a Aznar, el requisit lingüístic no constitueix un obstacle en aquest sentit, sinó que es tracta, en realitat, d'una qüestió de voluntat i compromís amb la comunitat on es treballa. Segons ella, qualsevol professional amb la intenció d'adaptar-se pot adquirir el coneixement de la llengua pròpia en pocs mesos. "Qui té voluntat per aprendre la llengua acaba fent-ho seu i n'està orgullós", destacà. 

Turisme i supremacisme lingüístic, els pròxims seminaris de Plataforma per la Llengua Illes Balears 

El seminari de Manacor no és pas l'últim dels seminaris que l'entitat organitzarà aquesta tardor a Mallorca. El pròxim serà el divendres 15 de novembre a la llibreria Rata Corner, a Palma, a les 18.30 h, que abordarà la relació entre llengua i turisme. Moderats per la periodista Anna Mascaró, hi partiparan Guillem Colom, professor de la Universitat de Glasgow i investigador sobre cultura catalana contemporània; Joan Miralles, doctor en sociologia del turisme, i Pere Joan Femenia, representant de Joventut pel Clima - Fridays For Future Mallorca. 

A més, el divendres 13 de desembre a les 18.30 h, en el marc dels actes de la Diada de Mallorca, el Centre Flassaders de Palma acollirà un seminari dedicat al supremacisme lingüístic. Sota el paraigua de Semicercles, el cicle de seminaris sobre lingüística que organitza Plataforma per la Llengua, la sessió durà per títol "Lluita, imposició i subordinació entre llengües nacionals i hegemòniques i llengües regionals o minoritzades: el cas del català". Hi intervindran Laura Camargo, doctora en Filologia Hispànica i professora de la UIB; Pere Antoni Pons, periodista i escriptor; Rosa Calafat, doctora en Filologia Catalana i professora a la Universitat de les Illes Balears, i Albano Dante Fachin, periodista d'Octuvre.cat. Les inscripcions ja estan obertes: tant la del seminari sobre llengua i turisme, com la del de supremacisme lingüístic.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Telegram
  • Whatsapp
  • Linkedin