Divendres passat, dia 27 de setembre, Plataforma per la Llengua va dur al País Valencià "Més Semicercles", el seu projecte per generar debat i discurs en matèria lingüística a tot el domini lingüístic. En aquesta ocasió, el col·loqui va tindre lloc sota el títol "Llengua i identitat al País Valencià". En un debat celebrat a l'Associació Coral el Micalet, a València, Ricard Chulià i Vicent Flor van debatre la conformació de la identitat valenciana moderna i la seua relació amb la llengua. Berta Serra, membre de l'executiva de Plataforma per la Llengua, va moderar el debat.
Els ponents van tractar l'hegemonia del nacionalisme espanyol al País Valencià, la conformació d'una identitat regionalista i els contrastos amb Catalunya, així com els efectes que tot plegat ha tingut sobre la llengua. L'acte també va servir perquè s'hi facen apostes de futur a favor de la llengua i de la identitat dels valencians.
Al debat, Flor va afirmar que la identitat valenciana hegemònica dels temps moderns ha estat una variant regionalista del nacionalisme espanyol. El sociòleg va explicar que "la diferència entre Catalunya i el País Valencià és que allà el catalanisme esdevé el gran moviment d'oposició al règim de la Restauració, mentre que ací, açò ho capitalitza un populisme espanyolista: el blasquisme". El regionalisme de Teodor Llorente estava integrat en el marc de la Restauració i en cap cas discutia l'espanyolisme hegemònic. Posteriorment, el blaverisme es construiria damunt d'aquest regionalisme espanyolista, al qual afegiria un anticatalanisme exacerbat. Aquestes diferències han tingut efectes importants sobre l'evolució identitària i lingüística dels dos territoris.
Per la seua banda, Chulià va voler fer una defensa de Teodor Llorente, que entén que recupera una identitat pròpiament valenciana en un moment que l'espanyolisme presenta el País Valencià com si fora una mera regió de Castella. La idea de desarticulació històrica del país va estar molt present en el seu discurs: "Al País Valencià, fins i tot la regió està per construir. El provincianisme ha fet que el regionalisme del segle XIX no arrelara a tot el país". Chulià propugna un projecte independentista per superar la subordinació, marginació i infrafinançament històric del País Valencià.
Vicent Flor és especialista en blaverisme i es va doctorar per la Universitat de València amb una tesi sobre aquest corrent. Aquesta tesi va donar lloc a un llibre de referència, "Noves glòries a Espanya: anticatalanisme i identitat valenciana". Flor entén que el blaverisme és plenament viu, però que no li cal mostrar-se tan obertament com abans: "Al blaverisme no li cal estar actiu, guanya la Batalla de València i imposa els seus símbols". Chulià és filòleg i analista polític i ha escrit l'assaig "País Valencià: eixida d'emergència", on fa una defensa econòmica i utilitària d'un País Valencià independent.
Tots dos ponents van convenir en la importància de la militància lingüística individual i col·lectiva per mantenir viva tant la llengua com la identitat. En eixe sentit, Chulià va explicar que la inèrcia per la qual es transmetia la llengua entre generacions al País Valencià s'està perdent i que ara allò que queda és la voluntat. El nacionalisme polític és important perquè dona voluntat de continuar emprant la llengua en un context que no ho fa fàcil. Vicent Flor va voler emfasitzar la potència que té una societat civil conscienciada: "Una minoria d'un 30% activa és imparable. Cal parlar en valencià sempre i reclamar els nostres drets". En eixe sentit, Flor va dir que hi ha motius per a l'esperança i per a l'optimisme, i va voler defugir el fatalisme.
Berta Serra va afirmar que: "S'han fet esforços per triturar o trencar la identitat nacional separant-la de la llengua". És un error voler separar totes dues coses perquè és reforcen mútuament. En eixe sentit, l'ONG del valencià aposta per espais de debat i treball com Semicercles per qüestionar les idees supremacistes dominants i reforçar aquest vincle entre llengua i identitat. Per a Plataforma per la Llengua, aquest lligam és un dels suports més forts que té encara la llengua, perquè afavoreix la seua transmissió intergeneracional.
Semicercles, un projecte de Plataforma per la Llengua
Més Semicercles forma part de Semicercles, la marca de Plataforma per la Llengua per agrupar tota la labor discursiva i de generació d'idees de l'entitat. Més Semicercles organitza actes arreu dels territoris de parla catalana, per promoure un discurs clar, coherent i autocentrat entorn de la llengua. L'objectiu és posar el valencià al centre del debat públic i fer-ho des d'un marc conceptual que n'afavorisca la plena restitució i normalització.
