El Comitè d'Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) del Consell d'Europa adverteix que la situació del català s'agreuja i assenyala que, en el cas de les Illes, persisteixen algunes "llacunes en justícia, sanitat i Administració Pública, competència de les autoritats estatals".
Pel que fa a les Illes Balears, en matèria d'Educació, els experts assenyalen que la situació ha empitjorat a Educació Infantil, Primària i Secundària, sobretot pel que fa especialment a les escoles privades, que reben finançament públic, i a la Formació Professional. Critiquen, per aquest motiu, que la tasca de l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) és extremadament limitada.
En aquest sentit, els experts critiquen que no es compleix l'article de l'IAQSE que indica la creació d'un òrgan de control encarregat de fer el seguiment dels avenços assolits en l'ensenyament del català i d'elaborar-ne informes públics periòdics. Diuen textualment "hi ha una manca generalitzada de dades sobre l'ús de la llengua en els ensenyaments tècnics i professionals, que impedeixen una millor valoració de la situació".
El català, marginal en l'àmbit judicial
En l'àmbit judicial, el català continua sent marginat en els procediments penals, civils i administratius. Concretament, només el 2,6 % de les sentències emeses entre 2017 i 2023 varen ser redactades en català. Aquest fet indica que, malgrat que els residents tenen formalment el dret d'utilitzar aquesta llengua, la seva aplicació efectiva és molt limitada. El report recull que "segons les autoritats autonòmiques, l'ús del català en entorns orals, com audiències, judicis i compareixences, és més freqüent, però encara es manté a nivells baixos".
En el marc dels serveis de la Justícia, apunten que les Illes Balears són l'únic territori amb una llengua oficial diferent del castellà a la qual no s'han transferit les competències de gestió del personal al servei de d'aquesta administració per part de les autoritats estatals. Per aquesta raó, remarquen que "no es disposa d'informació sobre el percentatge exacte de personal contractat que té coneixements de català, ni entre jutges i fiscals que ocupen una plaça a les Illes Balears".
A més a més, els experts fan èmfasi en el servei de traducció del sistema judicial, que actualment compta només amb tres professionals i que es troba en una situació crítica, atès que els importants retards en la tramitació dels procediments judicials afecten directament els ciutadans que volen exercir el seu dret de comunicar-se en català.
La disminuació de la reprocitat provoca que la llengua perdi visibilitat
Quant als mitjans de comunicació, des del Comitè han expressat preocupació pel fet que la reciprocitat entre els territoris de parla catalana i altres estats europeus, com el francès o l'andorrà, ha disminuït de manera notable en els darrers anys. Amb aquesta dada es demostra que la falta d'intercanvi i col·laboració entre els mitjans ha fet que el català perdi visibilitat i cohesió entre els diversos territoris on es parla.
El català, absent en el sector econòmic
En el sector econòmic, denuncien que, a banda de la Llei 3/1986 de Normalització lingüística, no hi ha cap marc legal específic que reguli l'ús del català en el sector comercial o de serveis, la qual cosa indica que una de les grans preocupacions és que les instruccions de seguretat dels productes i serveis no incorporen el català.
Les conclusions del Comitè d'Experts
El text, finalment, llança algunes recomanacions i, en el cas de la Justícia, el Comitè ressalta la iniciativa de dur endavant una campanya per a fomentar l'ús del català en aquest àmbit, però adverteix que, a la pràctica, encara cal garantir que els tribunals facin procediments penals, civils i administratius en català.
Davant d'aquest escenari, els experts demanen que es prenguin mesures immediates per a garantir l'ensenyament en català a tots els nivells educatius, l'ús del català en els serveis públics, la possibilitat de dur a terme els processos judicials en català i, en general, el compliment dels articles de la CELRoM.
