Plataforma per la Llengua celebra que l'informe dels experts del Consell d'Europa retregui a l'Estat espanyol la imposició del 25 % de castellà a l'escola i reconegui que en els darrers anys han augmentat els incompliments de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM). El document l'ha elaborat el Comitè d'Experts que avalua periòdicament el grau de compliment de la CELRoM després de reunir-se aquest gener a Barcelona amb Plataforma per la Llengua i altres organitzacions en defensa del català, i d'haver rebut un informe coordinat per aquesta entitat amb totes les vulneracions comeses en els darrers anys.
El report dels experts del Consell d'Europa constata que, en els darrers cinc anys, la situació ha empitjorat arreu dels territoris de parla catalana de l'Estat espanyol en àmbits com ara l'educació, la justícia, l'administració pública o els mitjans de comunicació. Són alguns dels àmbits de la CELRoM que l'Estat espanyol es va comprometre a complir l'any 2001 (i que mai no ha complert del tot). A Catalunya, els experts detecten quatre millores i 15 empitjoraments; a les Illes Balears, dues millores i 18 empitjoraments; al País Valencià, tres millores i 17 empitjoraments; a l'Aragó, cap millora i cinc empitjoraments, i a Múrcia, tres millores i quatre empitjoraments.
El Comitè d'Experts del Consell d'Europa @coe, que vetlla pels drets humans i l'estat de dret, ha publicat un informe que retreu a l'estat espanyol el deteriorament del català.
Així ho vam explicar al #Més324. Avui resumim els principals punts del document en aquest fil! pic.twitter.com/xI9jMES8tU— Plataforma per la Llengua Catalunya (@PLlCatalunya)
A Catalunya, els experts mostren una "profunda preocupació" per la imposició del mínim del 25 % de castellà a les aules. L'informe també alerta de la situació de la llengua a la justícia, un àmbit en què, segons el comitè, "el català continua sent marginat als processos penals, civils i administratius", fet que vulnera el dret dels ciutadans a la justícia en català. Pel que fa a l'administració pública, el report denuncia la manca de coneixements bàsics de català d'alguns cossos de funcionaris, un fet que genera discriminacions en l'accés als serveis públics als residents catalanoparlants. El món mediàtic també mereix una atenció especial a l'informe, atès que els experts constaten que ha empitjorat la reciprocitat entre els mitjans dels diferents territoris de parla catalana. En l'àmbit econòmic, l'Estat espanyol continua sense garantir que les instruccions de seguretat i dels medicaments i la informació sobre els drets dels consumidors incloguin el català.
A les Illes Balears i al País Valencià el retrocés encara és més alarmant
Però la situació és encara pitjor a les Illes Balears i al País Valencià. A les Illes Balears, en l'àmbit educatiu la situació de la llengua empitjora a infantil, primària i secundària, i preocupa especialment el compliment dels requisits de les escoles privades amb finançament públic i de la formació professional. El report també denuncia que encara no s'hagi creat l'òrgan de control per fer-ne el seguiment. A la justícia, el català continua sent marginat als processos penals, civils i administratius, i el dret formal d'usar el català no es garanteix, fet que empitjora la situació dels catalanoparlants en els processos judicials. A l'administració pública, els funcionaris de l'administració estatal que treballen a les Illes Balears no tenen coneixements suficients de català, la qual cosa genera discriminacions en l'accés als serveis públics als residents. Especialment, el Comitè d'Experts lamenta la situació a la sanitat, en què "la possibilitat de rebre els serveis en català és deficient" i el Decret Llei 5/2023 "podria empitjorar la situació en el futur". Aquest decret, de fet, el consideren "especialment lamentable". A les residències de gent gran, "el castellà s'utilitza en la majoria de prestacions de serveis". Pel que fa als mitjans de comunicació, la reciprocitat entre els territoris catalanoparlants empitjora i el report recorda que cal que a les Illes Balears es faciliti l'emissió dels canals en català d'altres territoris catalanoparlants, i a l'inrevés. Pel que fa a l'economia, el document constata que les instruccions de seguretat i la informació dels drets dels consumidors continuen sense incloure el català.
Avís d'Europa a l'Estat espanyol pel tracte al català
"Europa diu que les llengües minoritàries han de ser vehiculars, amb certa flexibilitat." Ramon Llena, assessor jurídic de la Plataforma per la Llengua (@llenguacat)#TotEsMou3Cat
▶️ https://t.co/QeCDq0vE3b pic.twitter.com/TsuSMBeSuy— 3Cat (@som3cat)
Al País Valencià, el Comitè d'Experts del Consell d'Europa es mostra preocupat per la nova llei educativa del conseller José Antonio Rovira, perquè reduirà dràsticament la presència del valencià arreu del país, i especialment a les zones castellanoparlants. En l'àmbit de la justícia, el report alerta que la legislació vigent no garanteix que els òrgans jurisdiccionals puguin tramitar els procediments en valencià a peticions de part. A més, l'informe assenyala que, tot i que es diu que l'acusat o el litigant poden fer servir el valencià, a la pràctica no és així. Pel que fa a l'administració pública, els experts conclouen que, malgrat l'augment important de l'ús del valencià els darrers anys en aquest àmbit, les discriminacions no s'aturen i sense requisit lingüístic per als treballadors no es podrà garantir mai el dret dels ciutadans de ser atesos en valencià. En darrer lloc, el text lamenta la manca de mitjans de comunicació privats en la llengua del territori, i denuncia que la nova llei d'À Punt empitjora la situació de la llengua, ja que la margina. A més, com en els altres territoris, constata que no hi ha la reciprocitat que caldria entre els mitjans en català dels diferents territoris catalanoparlants.
Les recomanacions del Comitè d'Experts del Consell d'Europa
Tenint en compte tots aquests incompliments, el document fa recomanacions d'actuacions als estats, algunes de les quals per dur a terme immediatament. Els experts demanen garantir, de manera immediata, que l'ensenyament en català estigui disponible a tots els nivells i que els catalanoparlants puguin interactuar en català amb les delegacions locals de l'administració de l'Estat. També recomanen que es prenguin mesures aviat per garantir l'ús de la llengua als equipaments sociosanitaris i que es vetlli perquè la legislació garanteixi que els tribunals desenvolupin procediments penals, civils i administratius en català a petició d'una de les parts, i actuïn per fer-ho complir.
A més, el report també recomana prendre mesures per tornar a publicar en català el Butlletí Oficial de l'Estat (com finalment s'ha anunciat, tot i que en una versió parcial), publicar dades desagregades sobre el nombre de procediments penals, civils i administratius en català i garantir la possibilitat que el català es faci servir en la prestació dels serveis públics. En darrer lloc, pel que fa al País Valencià, els experts també recomanen vetllar per l'ús de la llengua en l'economia, especialment en el sistema financer i bancari. En qualsevol cas, l'òrgan executiu del Consell d'Europa, el Comitè de Ministres, haurà d'avaluar l'informe i les recomanacions dels experts, i decidir quines acaba traslladant a l'Estat espanyol per fer complir els objectius de la Carta.
-
Ajuda'ns a fer créixer la veu en defensa dels drets lingüístics. Més de 26.000 socis ja ens donen suport! Fes-te'n soci tu també en 3 minuts!
