La seu de la UIB a Alaior va acollir els dies 20 i 21 de setembre unes jornades dedicades a l'estat actual del català, organitzades per Plataforma per la Llengua i batejades com a Escola de Formació Joan Francesc López Casasnovas, en homenatge al filòleg, poeta i activista menorquí. Les jornades varen servir per a analitzar les fortaleses, amenaces i oportunitats de la llengua, i varen comptar amb ponents com el lingüista Pere Comellas, la jurista Vicenta Tasa i el sociolingüista Ivan Solivellas, també delegat de l'entitat a les Illes Balears.
La inauguració va anar a càrrec de Mireia Plana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, i del mateix Solivellas. Plana i Solivellas van obrir l'acte amb un missatge d'agraïment a tots els assistents i van expressar la voluntat que aquesta sigui la primera edició de moltes més.
Fina Salord reivindica la figura de López Casasnovas i Pere Comellas reflexiona sobre l'ecologisme lingüístic
A continuació, la filòloga Fina Salord, membre de l'Institut Menorquí d'Estudis, va fer una introducció sobre la figura de López Casasnovas, a qui va descriure com "un defensor de les causes justes", i va situar com un dels grans intel·lectuals crítics de Menorca. La jornada va continuar amb una ponència de Pere Comellas, professor titular de la Universitat de Barcelona especialitzat en antropologia lingüística, traducció literària i lingüística del portuguès, que va parlar sobre l'ecologia de les llengües i l'ecologisme lingüístic.
Comellas va donar importància al fet que aprendre una llengua no implica renunciar-ne a una altra, i va abordar el concepte de solidaritat lingüística. Com va explicar, perquè tothom pugui gaudir de llibertat lingüística, tothom ha de ser bilingüe. Tanmateix, Comellas també va defensar que s'ha d'evitar la submissió lingüística, perquè és el motor de la substitució lingüística.
Solivellas analitza l'imaginari del supremacisme lingüístic a Espanya
El sendemà, dissabte, l'activitat es va reprendre amb una ponència d'Ivan Solivellas, qui va parlar de l'imaginari sociodiscursiu del supremacisme lingüístic a Espanya. En aquesta exposició, va particularitzar el cas dels qui històricament han defensat que l'espanyol és superior al català i com aquesta qüestió construeix la idea d'un estat uniforme i amb una única llengua.
La taula redona que va seguir, moderada per Bep Joan Casasnovas, va comptar amb la participació d'Ismael Pelegrí, Marina Garcias, Aina Freitas i Marta Fuxà. En aquesta sessió, els ponents varen debatre sobre el paper de l'escola en la normalització lingüística. S'hi va destacar la necessitat de mantenir l'ensenyament del català com a eina de cohesió i justícia social, i per a garantir la igualtat d'oportunitats per a tots els habitants de les Balears independentment de la llengua familiar.
Després d'una pausa per a dinar, Àstrid Bierge, de Tallers per la Llengua, va dirigir un taller d'assertivitat lingüística, en què va animar els assistents a defensar el seu dret de fer servir el català en tots els àmbits i situacions. Per aquesta raó, va oferir-los una sèrie de consells i eines perquè, en el moment de poder-se trobar en una situació potencialment incòmoda, puguin demanar assertivament que se'ls adrecin en català.
Tasa aprofundeix en el sistema de drets lingüístics a l'Estat espanyol
Vicenta Tasa, professora de Dret Constitucional de la Universitat de València, va oferir una ponència sobre el sistema de drets lingüístics a l'Estat espanyol. Tasa va defensar que és urgent reivindicar els drets lingüístics i va explicar que els tribunals de l'Estat espanyol han fet una lectura restrictiva de la Constitució i han ensenyat la llei de tal manera que els drets dels catalanoparlants es mostren deficitaris respecte dels drets dels castellanoparlants.
La jornada va concloure amb una nova taula redona, centrada en el respecte pels drets lingüístics en el sector sanitari. Lluís Mont, president de Metges-Salut pel català, i Maria Ballester, doctora en Dret Públic, varen defensar la importància de poder-se comunicar en català amb el personal mèdic, especialment en moments de vulnerabilitat, per a garantir-ne una atenció òptima.
D'altra banda, Plataforma per la Llengua oferirà la possibilitat de veure i reproduir les ponències en format de vídeo per a tots aquells interessats en les qüestions tractades a l'Escola de Formació a través de les seves xarxes socials durant les pròximes setmanes.
