Plataforma per la Llengua organitza, el dissabte 19 d'octubre, la tercera edició del seu seminari anual de sociolingüística, dins de la marca Semicercles. Enguany, la temàtica serà la vinculació entre la llengua i la identitat col·lectiva, amb el focus a Catalunya, i comptarà amb els professors Antoni Simon Tarrés, Peter A. Kraus i Maite Puigdevall com a ponents. Com en les edicions anteriors, el seminari tindrà lloc a la Casa Convalescència de Barcelona, entre les 9 i les 14 h. Qui ho vulgui, ja s'hi pot inscriure a través del portal web de Semicercles (https://www.semicercles.cat/).
En l'edició d'enguany, les ponències s'organitzaran de manera cronològica. El professor Antoni Simon Tarrés, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona, explicarà com la llengua es va utilitzar durant els segles XVI i XIX per a la construcció estatal-nacional espanyola, fins al xoc amb el nacionalisme català emergent a final del XIX. Peter A. Kraus, catedràtic de Ciència Política de la Universitat d'Augsburg, resseguirà el recorregut del debat sobre la llengua i la nació al llarg del segle xx a Catalunya i al món, i explicarà les qüestions en discussió en l'actualitat. A més, posarà en el punt de mira el component integrador de la llengua en les identitats modernes i en el context català. Pel que fa a la sociolingüista Maite Puigdevall, professora agregada de la Universitat Oberta de Catalunya, explicarà els reptes que la globalització imposa en grups lingüístics minoritzats com el català, i analitzarà les característiques dels nous parlants de català.
La llengua, un element nuclear de la identitat
A Catalunya, el debat sobre la identitat és a l'ordre del dia, i Plataforma per la Llengua vol participar-hi des de la convicció que la identitat col·lectiva està estretament vinculada amb la llengua catalana, i que això la fa eminentment inclusiva. La llengua és un element clarament perceptible de les persones i les col·lectivitats, un element sòlid, cosa que contribueix a la distinció i a la continuïtat, especialment en moments de grans canvis i transformacions. Al mateix temps, com que l'intercanvi d'informació i la cooperació entre persones es basen en el llenguatge, la identitat col·lectiva hi ha estat molt lligada, d'una manera o una altra. A més, la llengua genera sentiments forts, perquè forma part del nostre dia a dia des del naixement i ens defineix en bona mesura com a individus inserits en col·lectius. Malgrat aquesta solidesa, una llengua és un element naturalment inclusiu, que qualsevol persona pot adquirir. Els humans som éssers essencialment lingüístics i podem aprendre qualsevol llengua. Una identitat lingüística és una identitat eminentment oberta.
Els darrers segles, la identitat dels catalans ha estat molt lligada a la llengua pròpia. Tradicionalment, els catalans s'han reconegut els uns als altres per la llengua. En el pla teòric, el catalanisme sempre ha vist la llengua com un element nuclear de la identitat comunitària. Durant la segona meitat del segle XX van proliferar discursos que difuminaven aquesta vinculació, però eren plantejaments eminentment tàctics: els seus promotors eren conscients de la importància i el potencial inclusiu de l'idioma. Amb el pas del temps, però, és fàcil que s'oblidi el caràcter instrumental dels discursos tàctics, i això dificulta una anàlisi acurada de la realitat i la cerca de solucions als problemes.
Durant la dècada passada, van agafar volada plantejaments dins de l'independentisme que qüestionaven encara més explícitament la relació entre la llengua i la identitat col·lectiva, i que naturalitzaven el bilingüisme social. Ara, aquests discursos, d'origen sobretot electoralista, han tornat a recular. Hi ha contribuït decisivament l'augment de consciència de la població que ens trobem en una situació d'emergència lingüística, que la presència ambiental del català s'està reduint. La vinculació de la identitat col·lectiva amb la llengua és un dels pocs suports que li resten: la imposició estatal de saber castellà li ha robat bona part del seu capital instrumental, i l'hàbit dels catalanoparlants de canviar de llengua amb els parlants inicials d'altres llengües ha fet que el seu ús social hagi minvat. El seminari de Semicercles ajudarà a consolidar aquesta consciència renovada de la importància de la llengua en la definició, el manteniment i la continuïtat de la identitat col·lectiva.
Semicercles i la generació de discurs
El seminari anual constitueix el projecte principal de Semicercles, la marca que agrupa tota la feina de generació de discurs i d'idees de Plataforma per la Llengua. Amb el seminari, l'entitat vol posar la llengua catalana al centre del debat polític i fer-ho des d'una visió favorable a la plena restitució. Alhora, vol apropar el món acadèmic i les idees que s'hi generen amb el de l'opinió pública i el de l'activisme.
En la primera edició, el 2022, el seminari va tractar el supremacisme lingüístic inherent al nacionalisme espanyol tradicional, que veu en el castellà una llengua essencialment diferent i superior a la resta de les parlades a l'Estat espanyol. Es va titular La substitució lingüística: l'obsessió del supremacisme castellà, i va comptar amb l'antropòloga Christiane Stallaert, el lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera, el filòleg Francesc Bernat i el psicobiòleg Ferran Suay.
En la segona edició, el 2023, el seminari va contrastar el model jeràrquic espanyol de reconeixement de llengües amb altres models basats en la igualtat entre grups lingüístics territorialitzats. Amb el títol Les democràcies lingüístiques i el cas espanyol, el filòsof Joan Vergés i les juristes Vicenta Tasa i Eva Pons van desgranar aquestes diferències. El seminari va promoure la noció de «democràcia lingüística», entesa com una transposició als grups territorialitzats del principi d'igual dignitat dels ciutadans sobre la qual descansa la democràcia liberal moderna.
Aquest 2024, Plataforma per la Llengua ha posat en funcionament Més Semicercles, una submarca de Semicercles que organitza actes als diferents territoris del domini lingüístic per difondre-hi idees i debats en sintonia amb els plantejaments de l'entitat. Al juny es va organitzar el primer d'aquests actes a la ciutat de Vic i aquest divendres se celebrarà el segon a la ciutat de València. En tots dos casos, el tema de debat és la relació de la llengua amb la identitat, amb perspectives diferents, però, en bona part, complementàries amb les del seminari de Barcelona.
