Plataforma per la Llengua ha demanat al Consell de Menorca que mantengui la unitat de la llengua, una realitat que posa en entredit la nova convocatòria d'ajudes al català que ha tret i que pretén "fomentar especialment el menorquí", com si es tractàs de qualque cosa diferent de la llengua catalana.

L'ONG del català ja va interposar el passat mes de gener un recurs d'alçada contra el Pla Estratègic de Subvencions del Consell de Menorca, que proposava "potenciar l'ús de la nostra llengua, especialment del menorquí", una construcció que no s'ajusta a dret i que promou el secessionisme lingüístic.

Mig any després, i sense que encara no s'hagi donat resposta al nostre recurs, Plataforma per la Llengua veu com la institució incideix a convocar ajudes de foment del català, "especialment del menorquí", com si no hagués atès en absolut la petició de l'entitat.

Per aquest motiu, l'ONG del català es veu en l'obligació i el deure de sortir novament en defensa dels drets lingüístics i de la unitat de la llengua, que es veu qüestionada per aquest tipus de polítiques, alienes al marc estatutari i legislatiu propi de les Illes. Recórrer a una denominació extraoficial de la llengua pròpia és contrari a dret i, a més, crea una forta inseguretat jurídica als ciutadans en pretendre que es tracti d'una realitat lingüística diferenciada.

La Universitat de les Illes Balears (UIB), com a entitat consultiva, ha confirmat que la denominació oficial és "llengua catalana". Així, no emprar els termes "català o "llengua catalana" suposa un incompliment tant de l'Estatut d'autonomia com del deure que tenen els poders públics de normalitzar la llengua.

En aquest sentit, el Consell de Menorca tampoc no pot invocar l'Estatut d'autonomia, que en el seu article 35 determina que "les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca [...] han de ser objectes d'estudi i protecció", ja que aquest deure és "sens perjudici de la unitat de la llengua", que l'Estatut no qüestiona.