Un de cada deu habitants del País Valencià que no parla mai valencià amb la família sí que fa servir la llengua en alguna ocasió amb els amics. És una de les dades destacades de l'InformeCAT 2024 de Plataforma per la Llengua, que ofereix una fotografia de la realitat sociolingüística dels territoris de parla catalana. Les dades indiquen que, tot i la situació adversa en què es troba el valencià, encara reté certs espais d'ús que inclouen no només els seus parlants familiars. A més, l'informe posa dades al comportament antivalencià del nou govern de la Generalitat, una actitud de menyspreu i una voluntat de minoritzar la llengua que suposa una amenaça per al valencià.
Pel que fa a la dada principal, dels 4.947.527 residents al País Valencià el 2021 (amb dades de l'Institut Nacional d'Estadística espanyol), 2.739.656 no usaven mai la llengua pròpia amb la família (el 55,4 %) i 2.483.497 no la usaven amb els amics (el 50,2 %). Per tant, el 9,4 % dels no-valencianoparlants familiars, 256.159 sobre 2.739.656, empraven la llengua amb els amics en alguna ocasió. Entre aquesta població, l'ús del valencià augmenta encara més en el context laboral. Així, 436.175 persones de les 2.739.656 que el 2021 no parlaven la llengua amb la família, el 15,9 %, sí que la parlaven a la feina. Sobre el total de la població, els que no feien cap ús del valencià a la feina eren el 46,6 %.
D'altra banda, l'InformeCAT 2024 també es fa ressò que, als serveis sanitaris de la zona valencianoparlant, només una de cada quatre persones usa la llengua pròpia en la mateixa proporció que el castellà o més. Són dades de l'Enquesta de coneixement i ús social del valencià del 2021, de la Generalitat Valenciana, i, concretament, ho fa el 25,6 %. La xifra és lleugerament inferior a la que es refereix a les persones que a casa parlen el valencià tant o més que el castellà, que són el 30,1 %. Segons l'enquesta, el 65,7 % parla «sempre castellà» als serveis sanitaris; el 4,0 %, «generalment castellà», i el 3,5 %, «més castellà que valencià». El 8,1 % parla indistintament totes dues llengües en aquests espais; l'1,3 % hi parla «més valencià que castellà»; el 2,7 %, «generalment valencià», i el 13,5 %, «sempre valencià». Per tant, tan sols el 17,5 % usa prioritàriament o exclusivament la llengua pròpia als centres mèdics, mentre que el 73,2 % hi parla més castellà que valencià.
El valencià, menyspreat pel govern autonòmic
En el primer període de sessions de l'onzena legislatura de les Corts Valencianes, que va anar de final de juny a desembre del 2023, els membres del govern del popular Carlos Mazón només van utilitzar la llengua pròpia del País Valencià un 4,4 % del temps. De les 173.910 paraules pronunciades pels membres del Consell Executiu en seu parlamentària, només 7.628 van ser en valencià. La resta, el 95,6 %, van ser en la llengua de Castella.
El contrast amb el primer període de sessions del govern dels socialistes i Compromís és marcat. Entre el juny i el desembre del 2015, el primer govern del Botànic va fer servir el valencià a les Corts un 74,8% del temps. El president Puig el va utilitzar el 61,8 % del temps. Carlos Mazón, en canvi, només va emprar el valencià el 2,8 % del temps. Dels seus nou consellers, set van parlar a les Corts només en castellà. Cal tenir present que, comptant el mateix Mazón, set dels integrants del govern eren del Partit Popular i tres del partit ultranacionalista espanyol VOX, que ha fet un cavall de batalla de la relegació del valencià.
Una altra dada de l'InformeCAT 2024 és el 25 % de valencià a les comarques castellanoparlants del País Valencià, que la nova llei educativa ha eliminat sense eliminar el mínim de 25 % de castellà a les valencianoparlants. Es tracta d'una vulneració de l'Estatut d'Autonomia, la Llei d'ús i ensenyament del valencià, la Constitució Espanyola i la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries. Segons el Tribunal Constitucional espanyol, el fet que una llengua siga oficial obliga els poders públics a fer-la vehicular en el sistema educatiu. El valencià és tan oficial a les comarques castellanoparlants com a les valencianoparlants. El fet que el 25% obligatori de castellà no haja estat eliminat a les comarques valencianoparlants, a més de constituir una discriminació flagrant, és també indicatiu de l'actitud valencianòfoba dels grups majoritaris a les Corts Valencianes. Per altra banda, l'Estat espanyol es va comprometre a garantir la disponibilitat d'una educació íntegrament en valencià quan va ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, dret que no queda garantit amb la nova llei.
