Més de 70 representants de la política municipal catalana han assistit aquest divendres, 12 de juliol, al matí, a la 1a Trobada de Municipis Actius pel Català - Impulsem el català als nostres pobles i ciutats. La jornada, organitzada per Plataforma per la Llengua al campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona, ha servit per compartir bones pràctiques en l'àmbit de la política lingüística municipal i per començar a fer xarxa entre els responsables de llengua dels ajuntaments. La trobada és el primer gran acte d'ImpliCAT, una nova línia d'acció de Plataforma per la Llengua per dignificar i impulsar la política lingüística dels consistoris. Mireia Plana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, n'ha pronunciat la ponència inaugural, en el qual ha insistit en el paper cabdal de referent lingüístic amb què els ajuntaments han d'exemplificar per mitjà del desplegament de polítiques lingüístiques efectives.

"L'ajuntament és l'administració més propera a la ciutadania i és segurament l'administració que més pot incidir en la vida dels ciutadans", ha defensat Tània Infante, regidora de Comerç i de Cultura i Llengua de Manresa, una de les ponents de la taula rodona inicial de la jornada. "El repte és posar altre cop la llengua a l'agenda", ha declarat Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política lingüística de Reus, perquè "amb el pas dels anys, ens n'havíem oblidat". I l'hem de posar al centre arreu del país: també a territoris històricament més catalanoparlants com Girona, que "ha deixat de ser aquella Gàl·lia sense problemes amb el català", com ha expressat Núria Riquelme, sisena tinenta d'alcalde de Servei a les Persones i Convivència i regidora de Llengua catalana del municipi. Per fer-ho, tots els ponents, també Montserrat Caupena, de Terrassa, i Eulàlia Serrat, de Tiana, han destacat que cal que les polítiques lingüístiques siguin transversals i totes les àrees les assumeixin com a pròpies, i treballar amb el teixit social. 

D'entrada, "cal crear prou consciència per no ser el regidor pesat de l'ajuntament", ha compartit Eulàlia Serrat, primera tinenta d'alcalde i regidora d'Igualtat, Educació i Llengua catalana de Tiana. Perquè la consciència lingüística l'ha de tenir la ciutadania, però també els regidors i els treballadors municipals. Hi ha coincidit Núria Riquelme, de Girona: "No podíem donar lliçons als comerços si al consistori no ho teníem endreçat. Per això, el primer que hem fet des de la creació de la regidoria de Llengua és fer una autodiagnosi i divulgar la campanya dels 21 dies mantenint-nos en català als treballadors municipals perquè donin importància al fet de parlar sempre en català. És una mesura fàcil de fer". A l'Ajuntament de Terrassa, amb gairebé 3.000 treballadors, estan fent classes de sensibilització als caps d'àrea, "amb molt bona rebuda", segons Montserrat Caupena, regidora d'Ocupació, Consum i Polítiques lingüístiques, que també ha alertat que, "en el cas concret de la policia local, costa una mica més d'entrar-hi".  

Per a Infante, de l'Ajuntament de Manresa, el repte ara és "posar en marxa la maquinària, ser conscients que cal una visió a mitjà i llarg termini, i ser prudents per aconseguir polítiques sòlides que aconsegueixin que els resultats perdurin".  Amb aquest objectiu, de fet, els diferents ponents han coincidit a destacar la importància d'implicar-hi les entitats socials. "Hem d'evitar que els espais de trobada amb el teixit social siguin només amb els sospitosos habituals com Plataforma per la Llengua", ha dit Recasens, de l'Ajuntament de Reus. A Terrassa, per exemple, amb aquest objectiu, han creat el Consell Municipal per la Llengua Catalana.  

La importància d'actualitzar i fer complir els RULC i d'incloure clàusules lingüístiques en la contractació pública 

Una de les eines que tenen els ajuntaments en matèria de política lingüística és el RULC, el Reglament d'ús de la llengua catalana. És la normativa que determina les directrius per a l'ús del català dins les organitzacions i administracions públiques, i té com a objectiu fomentar i garantir l'ús del català en diversos àmbits municipals. Ha estat una de les eines més comentades durant la jornada d'avui, i el tema del primer panell formatiu, que ha comptat amb les intervencions de Núria Fernández, regidora de Salut i Voluntariat, i de Política lingüística de Sant Cugat del Vallès, i Pere Garcia, regidor d'Educació, Cultura i Política lingüística de Tordera.  

En molts casos, els RULC es van aprovar fa molts anys, i, com han coincidit els ponents, s'haurien d'actualitzar tenint en compte els reptes actuals de la societat. "Tordera ha crescut molt en població els darrers anys, i la realitat ha canviat molt", ha dit Garcia. Per això, de fet, van decidir actualitzar-lo, i "aleshores es van activar perfils de Twitter contra l'aprovació i vam acabar rebent unes al·legacions que han aturat el procediment", ha explicat. A Sant Cugat del Vallès també tenen pendent actualitzar-lo, i a Tiana, com ha explicat Eulàlia Serrat, el nou RULC no s'ha pogut aprovar, perquè ha rebut "unes al·legacions de 18 pàgines" que, amb el suport de Plataforma per la Llengua, ara s'han d'estudiar. En tot cas, a més d'aprovar o actualitzar el RULC, els ajuntaments han de crear comissions de seguiment i fer que es reuneixin. "En general, aquestes comissions eren unicorns: ningú les havia vistes mai", ha sentenciat Clara Tur, responsable d'incidència institucional de Plataforma per la Llengua.  

Pel que fa a la contractació pública, els ajuntaments també hi poden trobar una eina per contribuir a normalitzar la llengua. Es tracta d'incloure en els contractes públics clàusules amb recomanacions, mesures i obligacions en relació amb els usos lingüístics per a les empreses contractades. Com ha explicat Tur, "la capacitat tractora de l'administració força les empreses a canviar. Si tots els ajuntaments només contracten aigües, per exemple, etiquetades en català, les empreses d'aigües acabaran incorporant la llengua a l'etiquetatge". La contractació estratègica és molt important, però de vegades la llengua no pot ser un requisit, sinó només un mèrit puntuable. Com a exemple de bones pràctiques, però, a Sant Cugat del Vallès, demanen a les entitats esportives que volen fer ús d'una instal·lació esportiva municipal que tinguin un protocol de llengua. Tordera també està començant a incloure clàusules lingüístiques, per exemple, en la cartelleria d'actes que es fan al municipi. Per a Eulàlia Serrat, "amb les clàusules lingüístiques sovint la dificultat no és incloure-les, sinó fer-ne el seguiment després".  

Actuar en el paisatge lingüístic: l'exemple de Vic amb les inspeccions als comerços prioritzant la comunicació 

Com ha constatat Plataforma per la Llengua, en els darrers anys hi ha hagut un retrocés pel que fa a la normalització del català en el paisatge lingüístic: tant en la toponímia com en la retolació dels comerços. Aquest és un altre àmbit d'acció en què la política municipal pot fer canviar la situació. Els ajuntaments tenen potestat sancionadora per fer complir el Codi de consum de Catalunya, i no ho aprofiten prou. Tanmateix, a Vic s'hi estan començant a posar, com ha explicat Bet Piella, primera tinenta d'alcalde i regidora de Comerç, Estratègia econòmica i Cultura i llengua, en el segon i últim panell formatiu de la jornada.  

A Vic, per exemple, estan fent inspeccions als comerços que detecten que no tenen retolació exterior o interior en català, o que no atenen en català. "Els oferim un fulletó amb la informació que han d'incloure en català i els expliquem com els podem ajudar. Hi anem amb un tècnic del Consorci de Normalització Lingüística i amb un tècnic de l'àrea de Consum. En la majoria de casos, no hi ha animadversió cap al català, sinó desconeixement de la normativa", ha concretat. 

En aquesta mateixa línia, durant el matí, s'ha pronunciat la regidora de Girona i ha apostat per "millorar la comunicació amb els comerços perquè coneguin les seves obligacions lingüístiques". El de les sancions és un tema especialment difícil en municipis petits com Tiana, però els incompliments, segons la regidora Serrat, "s'han de perseguir". A Terrassa, per a Caupena, "la dificultat és arribar a un volum tan gros d'incompliments lingüístics als comerços". Tots els ponents, però, han coincidit a destacar la importància de treballar per aconseguir garantir el dret dels catalanoparlants de viure plenament en català.

Finalment, la delegada de Plataforma per la Llengua Catalunya, Conxita Güell, ha estat l'encarregada de repassar les principals idees que han sorgit al llarg dels diferents panells de la jornada i ha conclòs la jornada, tot fent èmfasi en la necessitat que ajuntaments i teixit social facin del català és un eix clau de la política municipal.

• Si vols que continuem impulsant el català als municipis, fes pinya amb els més de 26.000 socis que ja ens donen suport: fes-te'n soci en 3 minuts!​