Aquest divendres, 14 de juny, Plataforma per la Llengua va organitzar conjuntament amb l'Ajuntament de Vic, una conversa pública entre Jordi Martí Monllau i Gerard Furest amb el títol "La llengua i la identitat catalanes, present i futur". Es va dur a terme al MEV, Museu d'Art Medieval de Vic, i va comptar amb l'assistència d'una cinquantena de persones (i gairebé 400 ja l'han vist al canal de YouTube). Aquesta trobada era la primera dins el projecte Més Semicercles, el projecte per portar arreu dels territoris de parla catalana els seminaris de debat sobre sociolingüística que organitza Plataforma per la Llengua sota el paraigua Semicercles.
"Mentre hi hagi memòria del que ha passat, 'l'avenç del castellà' serà el triomf d'un abús i el triomf d'una injustícia. I sobre el triomf d'un abús i d'una injustícia no hi ha mai actituds solidàries"
Jordi Marti Monllau al #MésSemicercles
Més a https://t.co/nkzq2WRM3z pic.twitter.com/jSba2YX1Z2— Plataforma per la Llengua #LaVeuQueCreix (@llenguacat)
El tema triat era la vinculació entre la llengua i la identitat, en la línia del que serà el Semicercles d'enguany. Jordi Martí Monllau i Gerard Furest són dues de les veus més destacades en aquesta vinculació, i com a professors d'institut, han pogut veure les pressions a què està sotmès el català entre les generacions més joves. Martí, filòsof, ha escrit Llengua i identitat nacional, un assaig en què estudia la relació entre aquests dos fenòmens socials, tant al món com als Països Catalans. El llibre ofereix eines per a la defensa efectiva de la restitució del català. Furest, filòleg i sindicalista, ha escrit Decàleg irreverent per a la defensa del català, un llibre en què, enmig de reflexions sobre l'estat de la llengua, crida els catalanoparlants a l'acció per a la seva plena restitució.
Durant la conversa, Martí Monllau va parlar de la vinculació de la identitat comunitària amb la transcendència: "la identitat col·lectiva, la pertinença, formar part d'un grup social et permet transcendir-te a tu mateix, et dota de sentit i et trasllada cap a la història d'aquella comunitat, cap a la qual et sents vinculat. Et permet inserir-te dintre d'un corrent i, per tant, d'un àmbit de pertinença". Per la seva banda, Furest va expressar que "el nacionalisme és una ideologia de la transcendència. És a dir: és preguntar-te: escolta'm, si jo ara tinc fills, ara i aquí, a l'Hospitalet de Llobregat, el meu fill parlarà català? Els meus nets, què faran? Tenir aquesta preocupació, i actuar en un sentit o en un altre, perquè la realitat sigui l'una o l'altra, és nacionalista, també".
"El vot d'obediència nacional [...] on és més fort és allà on hi ha més vitalitat etnolingüística del català. [...] Com a mínim hem de poder dir que el català ha de ser útil per a ser catalans."
Ho explica @gerard_furest al #MésSemicercles. Fil pic.twitter.com/7WQpncUxZP— Plataforma per la Llengua #LaVeuQueCreix (@llenguacat)
A la pregunta sobre les nacions multilingües i si és factible una identitat catalana en castellà o també en castellà, Monllau va defensar que "el català és l'única llengua d'aquest país que ens pot dotar de cohesió lingüística, perquè mentre hi hagi memòria del català l'avenç del castellà serà el triomf d'un abús; i sobre el triomf d'un abús i d'una injustícia no hi ha mai actituds solidàries, no hi ha mai relacions de cohesió i no hi ha mai un sol poble. L'única llengua que pot garantir aquesta cohesió i que continuem sent realment un sol poble és el català". Furest va apuntar també que considera que hi ha un fals cosmopolitisme que parla de mestissatge, i va dir que "el mestissatge com a tal està molt bé, sempre que no suposi invisibilitzar el català". A més, va afegir que cal entendre el mestissatge "partint de la catalanitat i tenint en compte que la catalanitat està en condicions estructurals per sota de la castellanitat".
"Que sobre les cendres de la nostra nació s'erigís una altra nació que no fos la castellanoespanyola, i que tingués com a llengua la castellana [...] seria el triomf d'un abús. I quan triomfen els abusos fracassa la justícia"
Jordi Martí Monllau al #MésSemicercles. Fil pic.twitter.com/S4Yy6EWu9z— Plataforma per la Llengua #LaVeuQueCreix (@llenguacat)
Semicercles: els espais de debat i reflexió de l'entitat al voltant del català
Des de fa dos anys, Plataforma per la Llengua organitza un seminari anual a Barcelona per tractar qüestions relacionades amb la llengua amb ponents acadèmics de diferents especialitats. Aquests seminaris volen acostar el món acadèmic amb l'activisme i amb l'opinió pública, i posar en circulació idees que contribueixin a la plena restitució i normalització de la llengua catalana. Pots consultar els continguts d'anteriors edicions i estar al cas de la següent, al web de Semicercles.
"Jo estic a favor del mestissatge. Partint de la catalanitat. [...] El mestissatge va servir a Sud-amèrica per cometre els genocidis i lingüicidis més bestials i ha fet que pobles sencers perdessin la seva llengua"
Ho explica @gerard_furest al #MésSemicercles. Fil pic.twitter.com/MnnXuzyJbx— Plataforma per la Llengua #LaVeuQueCreix (@llenguacat)
-
Si vols que continuem generant discursos autocentrats en defensa del català, fes pinya amb els més de 26.000 socis que ja ens donen suport: fes-te'n soci en 3 minuts!
