La 1a Trobada de Municipis Actius pel Català - Impulsem el català als nostres pobles i ciutats, que organitza Plataforma per la Llengua el divendres 12 de juliol, ja té programa definitiu. La jornada, que vol ser un punt de trobada per compartir bones pràctiques en l'àmbit de la política lingüística municipal, comptarà amb intervencions d'ajuntaments de colors polítics, dimensions i contextos sociolingüístics ben diferents. A més de Terrassa, Sant Cugat del Vallès i Vic, hi intervindran els consistoris de Reus, Girona, Manresa, Tiana i Tordera. La trobada serà el primer gran acte d'ImpliCAT, una nova línia d'acció de Plataforma per la Llengua per impulsar la política lingüística dels ajuntaments.
Amb el programa tancat, la jornada, que se celebrarà a l'auditori del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, arrencarà a les 9.30 h amb una conferència inaugural de Mireia Plana, vicepresidenta de l'entitat. A les 10 h, una taula rodona de regidors servirà per abordar quines són les principals necessitats i preocupacions dels consistoris que els han dut a buscar l'assessorament de Plataforma per la Llengua, i conèixer els aprenentatges fets fins ara, els reptes i les possibles solucions. A partir de les 11.30 h, i durant gairebé dues hores, es faran els dos panells formatius, dedicats a la normativa i a la normalització del paisatge lingüístic. Finalment, a les 13.10 h, serà el moment de compartir les conclusions de la jornada, que aniran a càrrec de Rut Carandell, directora de l'entitat.
Descarrega't el programa complet de la jornada al web.
A la taula rodona, hi participarà Montserrat Caupena, regidora d'Ocupació, Consum i Polítiques lingüístiques de Terrassa (Vallès Occidental); Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política lingüística de Reus (Baix Camp); Núria Riquelme, sisena tinenta d'alcalde de Servei a les Persones i Convivència i regidora de Llengua catalana de Girona (Gironès); Tània Infante, regidora de Comerç i de Cultura i llengua de Manresa (Bages), i Eulàlia Serrat, primera tinenta d'alcalde i regidora d'Igualtat, Educació i Llengua catalana de Tiana (Maresme).
En tots els casos són municipis que estan treballant des de fa mesos amb Plataforma per la Llengua, i són una mostra diversa de la realitat municipal: des del sud de Catalunya (Reus) fins al nord (Girona) passant per la Catalunya Central (Manresa), el Vallès Occidental i el Maresme; des del quart municipi més habitat de Catalunya (Terrassa) o el desè (Reus) fins a Tiana, que no arriba als 10.000 habitants; des d'ajuntaments governats per una agrupació d'electors com Tiana, fins a coalicions amb totes les combinacions possibles (a Reus hi governen PSC, ERC i Ara Pacte Local; a Manresa, ERC i PSC amb Impulsem, del PDeCAT; a Girona, Guanyem Girona, Junts i ERC, i a Terrassa, Tot per Terrassa amb Junts i ERC).
Un dels temes cabdals que també s'abordaran a la taula rodona serà el paper de les taules de llengua locals com a eina col·legiada de propostes i com a instrument per fer seguiment de les polítiques lingüístiques municipals. A Cerdanyola del Vallès, per exemple, tot just s'acaba de crear la taula local després de 26 anys de l'aprovació del reglament que en fixava la creació (i de mocions al ple impulsades per l'entitat). En altres municipis, les taules de seguiment, que no se solien reunir, també es comencen a reactivar i a transformar en taules més àmplies que inclouen entitats socials diverses.
Clàusules lingüístiques en la contractació pública, reglaments i normalització de la llengua a la retolació dels comerços
Pel que fa al panell dedicat a la normativa lingüística i altres eines de foment de la llengua, hi intervindran Núria Fernández, regidora de Salut i Voluntariat, i de Política lingüística de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), i Pere Garcia, regidor d'Educació, Cultura i Política lingüística de Tordera (Maresme). En aquest panell es parlarà d'exemples concrets d'aprovació o actualització de reglaments d'usos lingüístics municipals, i de la inclusió de clàusules lingüístiques en la contractació pública. L'últim panell servirà per analitzar bones pràctiques en l'àmbit de la normalització del paisatge lingüístic, en la línia de campanyes de l'entitat com Activa el radar, i de la importància d'intervenir en la retolació dels comerços per normalitzar el català als nostres carrers. Hi intervindrà Bet Piella, primera tinenta d'alcalde i regidora de Comerç, Estratègia econòmica i Cultura i llengua de Vic, que parlarà de projectes del govern municipal en aquesta línia.
També en el cas dels panells formatius, els ajuntaments fa mesos que treballen amb Plataforma per la Llengua i són prou diversos. Sant Cugat del Vallès, governat per Junts i Esquerra, té gairebé 100.000 habitants; Vic, a la Catalunya Central, en té gairebé la meitat, i és governat per Junts i Ara Pacte Local, coalició del PDeCAT amb Ara Catalunya; i Tordera, amb una coalició de govern entre Junts, PSC i Més Tordera, és una localitat de l'Alt Maresme que no arriba als 20.000 habitants, en què la llengua és un eix de consens entre diferents partits.
Una trobada per sensibilitzar els regidors, donar-los eines pràctiques i fer xarxa
Per a Plataforma per la Llengua, la trobada ha de servir, sobretot, perquè els regidors coneguin bones pràctiques d'altres municipis i les puguin aplicar, i també per fer xarxa entre les regidories amb competències en l'àmbit de llengua. L'entitat defensa que els ajuntaments tenen molt camí per recórrer en l'àmbit lingüístic i que, per activa o per passiva, ja fan molta política lingüística a través de la presa de decisions quotidianes que, en general, per inèrcia i desconeixement, han tendit a beneficiar la llengua castellana.
Per combatre-ho, l'entitat també crearà un apartat web específic per al projecte ImpliCAT amb les conclusions de la jornada, bones pràctiques de política lingüística municipal i eines útils per a tots els ajuntaments que vulguin activar-se pel català. A més, com que la majoria accions i propostes no es poden replicar de manera exacta a tots els municipis, l'entitat es posa a disposició de tots els consistoris per ajudar-los a estudiar la realitat sociolingüística local, una feina imprescindible abans de dur a terme qualsevol acció, fer-ne un diagnòstic i definir una estratègia conjunta per al foment i la normalització de la nostra llengua.
-
Si vols que continuem impulsant el català als municipis, fes pinya amb els més de 26.000 socis que ja ens donen suport: fes-te'n soci en 3 minuts!
