Plataforma per la Llengua estudia impugnar el pla pilot de lliure elecció de llengua a les escoles de les Illes Balears, que no compta amb el mínim suport de les famílies i els centres, perquè contravé l'Estatut d'autonomia i la Llei de normalització lingüística. L'entitat recorda que, a més, segons l'enquesta feta pel sindicat STEI, el 94 % dels centres públics de les Illes Balears rebutgen implantar el proper curs aquest model de segregació de l'alumnat per raons de llengua promogut pel govern.
L'entitat demana a l'executiu que retiri el projecte i celebra que la comunitat educativa estigui decidida, de forma gairebé unànime, a no alterar el decret de mínims i a continuar facilitant la inclusió dels nouvinguts. A més, l'organització exigeix al Govern que la veu dels docents i les famílies sigui escoltada i no se'ls imposi un model contrari a l'Estatut d'autonomia i a la Llei de normalització lingüística que amenaça seriosament la salut del sistema educatiu.
El model actual ja és acceptat per la comunitat educativa i, en tot cas, cal millorar-lo. L'escola en català, que s'empara en el decret de mínims que el mateix PP va aprovar fa dues dècades, ha funcionat amb normalitat i amb el consens majoritari de la comunitat. Tant és així que, sempre que s'ha intentat canviar, hi ha hagut protestes que han aturat les iniciatives, com ja va passar fa deu anys amb el decret de trilingüisme (TIL) de l'expresident Bauzà.
El pla pilot de lliure elecció de llengua no neix d'una demanda social, com ho acredita també el fet que l'any passat només 10 famílies de tot l'arxipèlag demanassin que s'impartís el 25 % de classe en castellà a les aules. Però, a més, el pla contravé nombroses normatives i fa retrocedir gran part dels drets lingüístics que s'han assolit els darrers 40 anys a Balears.
El pla pilot contravé nombroses normatives
El projecte també contradiu obertament l'article 22.3 de la Llei de normalització lingüística, que estableix que "l'administració ha de posar els mitjans necessaris per garantir que els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua". A més, és contrari a l'article 16 del Decret de mínims, que obliga que "l'ús de la llengua catalana, pròpia de Balears" sigui "com a mínim, igual a la castellana, amb la finalitat que, en acabar aquesta etapa, l'alumnat tengui una competència en català que li permeti comunicar-se normalment".
Així mateix, el pla pilot vulnera l'article 135 de la Llei d'educació de Balears, que garanteix que no es pugui "discriminar els alumnes i separar-los en centres i grups de classe diferents per raons de llengua". Aquesta llei deixa ben clar que el català "ha de ser la llengua d'ensenyament i aprenentatge, com a mínim, en la meitat de l'horari escolar", i remarca que, "amb l'objectiu de garantir la competència comunicativa plena i equivalent en les dues llengües oficials(...), aquesta proporció pot ser incrementada per decisió de cada centre, mitjançant l'aprovació del seu projecte lingüístic".
En aquest sentit, cal recordar que el deure de l'administració és, segons l'Estatut, "adoptar les mesures necessàries per a fer efectius la promoció, el coneixement i l'ús normal de la llengua catalana". La mateixa Llei orgànica d'educació (LOMLOE) de 2019 obliga les administracions educatives a "impulsar que els centres adoptin les mesures necessàries per compensar les carències" lingüístiques que hi detectin.
L'entitat reclama fer complir els projectes lingüístics dels centres
Ben al contrari del que dicta l'actual Govern, Plataforma per la Llengua reivindica que es facin complir els projectes lingüístics dels centres, atès que l'entitat nota un cert relaxament que està afectant la competència del català.
L'escola és el primer contacte de bona part dels alumnes amb la llengua, de manera que eliminar o minvar les hores de classe en català, amb l'excusa de la lliure elecció, farà que un nombre elevat de joves illencs no tenguin cap contacte amb la llengua pròpia i que s'acabi generant una desigualtat important.
