El govern espanyol ha decidit mantenir l'avaluació exclusiva del castellà, i no incloure l'opció d'avaluar-se de català, en els centres educatius que impulsa a l'exterior. El passat 24 de gener, el ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts va publicar l'Ordre PJC/39/2024, que regulava l'avaluació del batxillerat per a l'accés a la universitat per al curs 2023-2024. El febrer, el mateix ministeri va publicar una resolució que establia les adaptacions de l'avaluació del batxillerat per a l'accés a la universitat a les necessitats i situació dels centres espanyols a l'estranger i als programes i alumnes internacionals per al mateix curs. Totes dues normes contenien previsions que revelaven una diferència de tracte entre castellà i català, amb un privilegi per al primer i una relegació del segon, per la qual cosa ha desaprofitat, una vegada més, una oportunitat per dotar el català d'un tracte igualitari amb el castellà.
 
L'ordre del gener establia la "Llengua Castellana y Literatura II" com a matèria d'examinació obligatòria de les proves d'accés a la universitat des del batxillerat en tot el territori estatal. En canvi, l'examinació de "Lengua Cooficial y Literatura II" només seria obligatòria "si la hubiere". Per tant, l'avaluació del castellà quedava imposat a tots els alumnes de batxillerat de l'Estat, amb independència de si aquesta llengua era la pròpia del territori o de qualsevol altra consideració. Per contra, l'avaluació de les dites llengües "cooficials" quedava subjecta a dues condicions: que la llengua fos efectivament oficial en el territori específic d'examinació de l'alumne i que en aquest territori s'hagués previst l'existència de la matèria respectiva. Així, l'avaluació del castellà és tan obligatòria a Burgos com a Vic, mentre que a la Franja de Ponent, territori tradicionalment catalanoparlant, i encara avui de majoria catalanoparlant, la del català no ho és.

 
La resolució de febrer establia la matèria de "Lengua Castellana y Literatura II" com a matèria comuna de les proves de batxillerat per a l'accés a la universitat dels centres i programes educatius espanyols a l'exterior, controlats pel ministeri, però no feia cap referència a l'avaluació del català. Això revela que el govern espanyol finança amb diners públics l'avaluació en una sola de les llengües de l'Estat i que, al cap i a la fi, nega als catalanoparlants les mateixes oportunitats que als castellanoparlants perquè els seus fills s'eduquin a l'estranger en llur llengua.
 
Aquestes són algunes de les trenta-quatre normes que s'han publicat durant el primer trimestre de 2024 al Butlletí Oficial de l'Estat espanyol i que privilegien la llengua castellana i releguen la catalana. Com cada tres mesos, Plataforma per la Llengua presenta un recull de les normes discriminatòries i les analitza. És un nombre de normes semblant a la d'altres trimestres i es constata que la supremacia del castellà es continua projectant sobre tota mena d'àmbits de la vida pública, social i econòmica. Durant aquest primer trimestre, per exemple, s'han aprovat normes per obligar a presentar com a mínim en castellà la documentació a la Reial Federació Espanyola de Tennis, per exigir el castellà als aspirants a unes beques del Consell de Seguretat Nuclear (i, en canvi, no valorar el català ni com a mèrit, a diferència de les llengües oficials de la Unió Europea) o per imposar l'avaluació del castellà als alumnes dels centres i programes educatius espanyols a l'exterior, una opció que no es concreta per a les altres llengües de l'Estat.

Discriminacions també en els àmbits esportiu, digital i de promoció cultural

Pel que fa al Consell Superior d'Esports, s'han aprovat dues resolucions que fan del castellà la llengua oficial de dues federacions esportives, la Reial Federació Espanyola de Ciclisme i la Reial Federació Espanyola de Tennis. En tots dos casos, es permet que les federacions autonòmiques dels territoris amb altres llengües oficials tradueixin els textos federatius a aquests idiomes, però es preveu que en cas de discrepància sempre prevaldrà la versió castellana. També queda establert que les llicències de les federacions autonòmiques han de consignar les dades "almenys en la llengua espanyola oficial de l'Estat". En el cas de la Federació de Tennis, també es preveu que els documents que se li adrecin "podrán presentarse en castellano o en cualquiera de las lenguas cooficiales", però que "no obstante, en los casos en que vayan escritos en alguna de éstas deberán acompañar su traducción literal al castellano". Per tant, a la pràctica és obligat presentar-los en castellà.
 
D'altra banda, del Consell de Seguretat Nuclear s'ha aprovat una resolució que preveu que els aspirants a beneficiar-se d'unes beques per a la formació especialitzada en matèria de seguretat nuclear i protecció radiològica hauran de tenir ciutadania espanyola o dels Estats membres de la Unió Europea o dels signataris de l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu. En el segon cas, hauran de tenir un "perfecto dominio, hablado y escrito, del español en el momento de solicitar la beca, lo cual se acreditará mediante la presentación del correspondiente certificado". S'estableixen com a mèrit els "coneixements d'altres idiomes oficials en la Unió Europea o en tercers països amb rellevància en relació amb la matèria de la beca".
 
A més, un reial decret aprovat per tornar a regular l'estructura del Ministeri de Cultura manté una referència prèvia a la missió del ministeri de proposar i executar la política del govern en matèria de "promoció i difusió de la cultura en espanyol". Com en el cas del decret anterior, no hi ha cap referència a la promoció i difusió de la cultura en català. El decret de reestructuració ministerial ja va ser denunciat per Plataforma per la Llengua el mes de febrer.

Els requisits lingüístics per a premis i ajudes, l'àmbit en què més es privilegia el castellà

De les trenta-quatre normes discriminadores contra el català, quinze s'han aprovat directament per les institucions estatals i dinou per les comunitàries. Per motiu de la distribució de competències entre la Unió Europea i els estats membres, les normes de cada pla de govern es concentren en àmbits diferenciats. Com cada trimestre des de fa uns anys, un dels àmbits en què s'acumulen més normes estatals és el dels requisits en la petició d'ajuts i la candidatura a premis, amb una xifra de sis. Es tracta de normes que exigeixen l'ús del castellà en la sol·licitud o els documents obligatoris per accedir a finançament o prestacions, o també l'acreditació del seu coneixement. Com Plataforma per la Llengua denuncia regularment, la proliferació d'ajuts públics estatals s'explica per la implementació a partir de 2021 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, un programa d'incentivació de l'economia gestionat pel govern espanyol i finançat amb fons europeus.

El segon àmbit amb més normes estatals discriminatòries els tres primers mesos de 2024 va ser el del funcionament de l'administració i les relacions administratives, amb un total de quatre. Aquest no és un àmbit exclusivament o principalment estatal, però, i les institucions europees van aprovar vuit normes discriminatòries de regulació administrativa. La resta de normes europees es van concentrar en els àmbits de l'etiquetatge i les instruccions (cinc) i les obligacions empresarials (cinc més), un reflex del fet que les competències comunitàries són eminentment de regulació del mercat comú. Només una norma europea pertanyia a un àmbit diferent dels tres esmentats anteriorment: un reglament del Parlament i del Consell sobre la conservació de la tonyina atlàntica establia que determinats observadors oficials havien de tenir "en la mesura del possible, un coneixement satisfactori de la llengua de la part contractant o de l'Estat membre d'abanderament, de la granja o de l'almadrava en què estigui[n] portant a terme les seves tasques".
 
En el cas europeu, les normes que discriminen el català ho fan donant privilegis de manera general o bé "les llengües oficials de la Unió" o bé a les "dels estats membres", sense identificar-les explícitament. Per tant, si el català esdevingués oficial de la Unió Europea, un bon nombre de disposicions que ara li són perjudicials li esdevindrien favorables automàticament.

Font: Elaboració pròpia mitjançant la recerca al BOE

Un ordenament jurídic discriminatori i una ideologia supremacista

L'aprovació d'aquesta mena de normes discriminatòries es produeix tant en les institucions generals de l'Estat espanyol com en les comunitàries europees. Des d'un punt de vista jurídic, aquestes normes discriminatòries s'aproven en el marc d'un ordenament constitucional antiigualitari, un marc que reprodueixen i que reforcen. En el cas de les normes discriminatòries europees, són conseqüència de la no oficialitat del català a la Unió Europea.

L'ordenament jurídic a l'Estat espanyol privilegia la llengua castellana i relega la catalana a una situació subsidiària. La Constitució espanyola estableix que el castellà és la llengua oficial del conjunt de l'Estat, dins i fora del seu territori històric, i només permet que les altres llengües autòctones siguin oficials en aquelles comunitats autònomes en què s'han parlat tradicionalment. Per interpretació del Tribunal Constitucional, el castellà és l'única llengua oficial de les institucions generals de l'Estat, amb independència del lloc on estiguin situades. A més, la Constitució espanyola reconeix a tothom el dret de parlar castellà i imposa sobre tots els ciutadans el deure de conèixer-lo. Segons el Tribunal Constitucional, un deure general equivalent no pot existir per al català. Amb l'entrada de l'Estat espanyol a les Comunitats Europees l'any 1986, el castellà va esdevenir, a petició del mateix estat, un dels idiomes oficials també de les institucions comunitàries. Aquest marc legal bàsic estableix una jerarquia simbòlica entre llengües i, per tant, entre comunitats lingüístiques.

En darrera instància, el marc constitucional és producte del supremacisme lingüístic que ha estat inherent al nacionalisme espanyol des de la seva emergència durant el segle XIX. Aquesta ideologia, molt vinculada a les estructures de poder i a les classes dominants de l'Estat, s'ha caracteritzat tradicionalment pel seu estatisme, autoritarisme i uniformisme. El castellà, llengua del grup cultural més gros i de les classes dirigents estatals, ha estat exaltat com la llengua "nacional" i "comuna" i el castellanoparlant ha estat establert com el model de ciutadà estàndard de l'Estat. En contrast, el català ha estat tractat com un idioma "regional" i "particular", i el catalanoparlant com si fos un castellanoparlant que té "particularitats", que sap una llengua "addicional".