Plataforma per la Llengua reprèn avui la campanya "Vota per la llengua" per situar les polítiques lingüístiques al centre del debat públic durant la campanya electoral. L'entitat ha elaborat un programa marc amb vint-i-cinc accions per a les eleccions catalanes del 12 de maig i cinc propostes més per a les eleccions europees del 9 de juny, i l'ha fet arribar a les formacions polítiques perquè se les facin seves. L'organització es posa una vegada més a disposició dels partits per orientar-los en matèria de política lingüística, i els avisa que n'analitzarà els programes, quan es facin públics, per informar els votants sobre les propostes que inclouen i poder-los guiar a l'hora de votar amb consciència lingüística.
La implicació de la ciutadania és clau per aconseguir polítiques públiques que normalitzin el català i que serveixin per defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants. Tanmateix, encara són molts els ciutadans que no tenen prou consciència lingüística i això es trasllada als partits, que durant molts anys han obviat el conflicte lingüístic i han fet veure que la situació del català ja s'havia normalitzat.
Aquesta legislatura, per primer cop, un govern de la Generalitat de Catalunya ha reconegut que no tot són flors i violes i això, per a Plataforma per la Llengua, ja és un gran avenç. L'executiu català ha augmentat de rang la política lingüística (que ha esdevingut una secretaria), ha tornat a apostar per l'audiovisual en català (especialment per a infants i joves) i ha començat a sancionar els incompliments lingüístics del Codi de consum. Malgrat tot, per a l'entitat, cal un compromís molt més fort i transversal de tot el Govern amb el català per garantir que es pugui viure plenament en la nostra llengua.
Amb aquest objectiu, Plataforma per la Llengua ha elaborat els programes marc per a les dues eleccions, i ja els ha fet arribar als partits perquè incloguin les mesures als seus programes, que estan acabant de confeccionar. Pel que fa a Catalunya, l'entitat demana que la Secretaria de Política Lingüística sigui transversal, faci estudis preceptius d'impacte lingüístic de totes les polítiques de l'executiu i tingui capacitat d'incidència sobre totes les conselleries. També exigeix que tots els càrrecs de les administracions catalanes s'expressin en català en els actes públics, que es garanteixi la capacitació lingüística de tots els treballadors de l'administració amb un requisit d'accés i cursos de formació, que es desplegui la regulació sobre discriminacions per raó de llengua de la Llei 19/2020 d'igualtat de tracte i no-discriminació, i que les subvencions públiques forcin les empreses beneficiàries a tenir el web i les xarxes socials en català.
A més, l'entitat també reclama que es faci complir el Codi de consum de Catalunya en matèria lingüística, que es regulin els drets digitals, que es formin els futurs juristes en drets lingüístics i que es garanteixi el dret d'opció lingüística en seu judicial. A més, Plataforma per la Llengua també demana assegurar l'educació immersiva en català a tots els centres educatius, que es garanteixi l'ensenyament del català i en català als estudis de formació professional (FP) i que el 80 % de la docència de les universitats sigui en català.
-
Si vols que continuem treballant per defensar el català a les institucions, fes pinya amb els més de 26.000 socis que ja ens donen suport: fes-te'n soci en 3 minuts!
En matèria de cultura, l'entitat defensa fomentar un espai audiovisual compartit entre tots els territoris del domini lingüístic garantint la reciprocitat dels mitjans de comunicació, que es promoguin referents audiovisuals i culturals adreçats al públic infantil i juvenil, o que es fomenti la indústria del videojoc en català. A l'últim, Plataforma per la Llengua reclama que els partits es comprometin a pressionar l'Estat espanyol per avançar cap a la igualtat de reconeixement dels seus grups lingüístics i s'equipari a democràcies lingüístiques plenes com ara Suïssa, Bèlgica o el Canadà.
Pel que fa a les eleccions al Parlament Europeu, l'organització demana a les candidatures que treballin per aconseguir l'oficialitat del català a la Unió Europea, perquè es garanteixi el dret de comunicar-se en català amb les institucions europees i perquè s'incorpori plenament el català a les noves tecnologies i al curriculum vitae normalitzat europeu, l'Europass. Per a l'entitat, també caldria modificar les normatives que arraconen el català (el 2022, per exemple, es van aprovar quaranta-set disposicions amb requisits lingüístics que excloïen la nostra llengua), i donar suport al Minority Safepack Initiative (MSI) o a l'Initiative for National Regions (INR).
Plataforma per la Llengua publicarà una anàlisi del programa dels partits i organitzarà un debat electoral el dijous 2 de maig
A més d'oferir propostes concretes en matèria de política lingüística als partits, l'entitat analitzarà els programes electorals de les diferents formacions parlamentàries i en publicarà un gràfic, com ja va fer a les darreres eleccions espanyoles, per valorar fins a quin punt inclouen les propostes de l'entitat. L'objectiu: que els votants puguin saber-ho i prendre-ho en consideració a l'hora de votar.
Perquè tothom pugui conèixer el full de ruta de les candidatures en matèria de política lingüística, Plataforma per la Llengua Catalunya també organitzarà un debat electoral sobre aquesta qüestió el pròxim dijous 2 de maig a les 18.30 h a l'Espai Línia de Barcelona. Sílvia Barroso, directora del diari digital El Món, serà l'encarregada de moderar aquest debat que també es podrà seguir en línia al canal de YouTube de Plataforma per la Llengua:
