Vilamarxant i Banyeres de Mariola han inclòs el valencià a les seues corresponents seus electròniques. Ho han fet justament després que Plataforma per la Llengua denunciara que 8 ajuntaments del País Valencià impedien l'accés en valencià i, per tant, vulneraven el dret de la ciutadania de ser atesa en la seua llengua. L'entitat recorda a la resta de consistoris que permetre l'accés de la ciutadania en la seua llengua és, a més a més, una obligació legal.
A finals de febrer, Plataforma per la Llengua denunciava que fins a huit ajuntaments del País Valencià incomplien l'obligatorietat de permetre l'accés a la tramitació electrònica en valencià. Es tractava d'una part dels 93 consistoris que fan servir una plataforma web creada per la Diputació d'Albacete, que disposa de versió en valencià, però de la qual aquests ajuntaments només n'utilitzaven la versió en castellà. La pressió de Plataforma per la Llengua ja ha tingut els seus efectes en ajuntaments com el de Vilamarxant, on s'ha aprovat per unanimitat una moció per incloure l'accés en valencià a tots els serveis i tramitacions municipals. Un altre poble on ja s'inclou la nostra llengua en la seu electrònica és Banyeres de Mariola.
Tanmateix, els ajuntaments de Bugarra, Calles, Requena, Benaguasil, Ibi i Sant Vicent del Raspeig continuen impedint l'atenció ciutadana en la llengua pròpia dels valencians. Entre els casos que encara no la inclouen, cal destacar Sant Vicent del Raspeig, on governen PP i Vox, ja que l'ajuntament ha promés a l'ONG del valencià que ho farà pròximament, després de la denúncia interposada al consistori.
En qualsevol cas, Plataforma per la Llengua recorda als ens públics que estan obligats a garantir l'atenció a la ciutadania en valencià, tant en l'àmbit digital com de forma física.
El valencià, un dret garantit per la legalitat vigent
En aquest sentit, Plataforma per la Llengua aprofita per a recordar als consistoris que la manca de disponibilitat de documentació en valencià en la tramitació en línia dels ajuntaments, mitjançant la seua seu electrònica, i la manca de web municipal en valencià contradiuen l'ús normal i oficial del valencià, reconegut per l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. Concretament, l'article 28 de la Llei 4/1983, d'ús i ensenyament del valencià (LUEV), determina que els ens públics han de fomentar l'ús del valencià en totes les activitats administratives. A més, els municipis inclosos dins els termes municipals de predomini lingüístic valencià, segons la mateixa Llei d'ús i ensenyament del valencià, tenen encara un major mandat de fomentar la llengua pròpia.
La promoció de l'ús normal i oficial del valencià, considerat com un bé públic, és també un deure legal, d'acord amb l'establert a la Llei 8/2010, de 23 de juny, de Règim Local de la Comunitat Valenciana. Cal recordar, a més, que l'Estatut d'Autonomia disposa al seu article 6é, apartat cinqué, que «s'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià». Per la seua banda, l'apartat 2 de l'article 9é garanteix el dret de tots els ciutadans a relacionar-se amb l'administració en valencià i a rebre resposta en la mateixa llengua.
Per tot això, Plataforma per la Llengua anima els ajuntaments que encara no han donat resposta a la petició que ho facen aviat. D'aquesta manera, l'entitat considera que els consistoris respectaran els drets lingüístics de la ciutadania i contribuiran a normalitzar l'ús de la llengua. A més a més, l'ONG del valencià creu essencial l'ús i foment del valencià per part de l'admnistració local, que és la més propera a la ciutadania, per poder viure plenament en valencià.
