Plataforma per la Llengua denuncia que l'esborrany del report que ha fet la Comissió de Peticions del Parlament Europeu arran de la visita dels eurodiputats per avaluar la immersió lingüística es fa seves les tesis de l'espanyolisme i fa unes recomanacions esbiaixades a les autoritats perquè actuïn per ampliar l'ús del castellà a l'escola. L'entitat recorda que la Comissió Europea no és competent, com la mateixa institució ha reiterat en tres ocasions, per intervenir en aquest cas, perquè la llengua de l'educació és "competència exclusiva d'Espanya" (transferida a la Generalitat de Catalunya), i lamenta que la visita dels europarlamentaris hagi servit per difondre, amb recursos públics, mentides i arguments capciosos contra l'escola en català.
L'esborrany del report d'aquesta comissió presidida per Dolors Montserrat recull els arguments dels diferents agents socials amb qui els europarlamentaris es van reunir entre el 18 i el 20 de desembre per avaluar in situ la immersió lingüística, però, atesa la tria esbiaixada dels interlocutors, serveix per difondre les posicions de les entitats espanyolistes manifestament contràries a la normalització del català. En el cas de les reunions amb interlocutors que defensen la immersió lingüística, el report obvia algunes de les informacions clau que aquests agents els van transmetre. Partint dels arguments dels contraris a la immersió lingüística, la Comissió de Peticions acaba fent un conjunt de recomanacions a les institucions que són preocupants, no pel recorregut que puguin tenir, sinó perquè emparen i es fan seves les mentides d'aquestes entitats.
Entre les recomanacions, la Comissió de Peticions demana al govern espanyol que vigili si a Catalunya es respecta "un contingut equilibrat de l'ensenyament de les llengües i es dona un tracte igualitari a les llengües cooficials" i que revisi el control que en fa l'Alta Inspecció Educativa per assegurar-se'n. En el text, la Comissió tergiversa la legalitat i assegura que el dret a rebre l'ensenyament en castellà està consagrat a l'article 3 de la Constitució espanyola, i que, per molt que hi pugui haver altres llengües oficials en territoris específics, cal que el castellà tingui "un tractament igual" al d'aquestes llengües en el sistema educatiu. Tanmateix, la realitat és que és fals que la Constitució exigeixi aquest tracte igualitari i, de fet, la sentència 337/1994 del Tribunal Constitucional diu que és legítim que el català sigui el centre de gravetat del model educatiu, sempre que això no suposi l'exclusió del castellà com a llengua docent.
A més, la Comissió també reclama a la Generalitat de Catalunya que estableixi un "diàleg constructiu" amb les famílies que han emprès accions judicials contra la immersió, i es mostra preocupada perquè la Generalitat "no apliqui" de manera generalitzada la sentència del TSJC que imposa un mínim del 25 % de castellà a les escoles. En aquest sentit, la Comissió també lamenta que les famílies denunciants pateixin "exclusió social", "intimidació" o "assetjament escolar" pel fet d'haver emprès les accions judicials i que hagin estat "víctimes del discurs de l'odi", i demana a la Generalitat que ho vigili de prop. Pel que fa a la Comissió Europea, li demana que vigili l'aplicació a Catalunya de l'article 165 del Tractat de Funcionament de la UE (el que fixa les obligacions en matèria d'educació), per assegurar que la Generalitat "té respecte per la diversitat cultural i lingüística".
En darrer lloc, l'esborrany també incorpora una petició a les administracions perquè vetllin perquè les famílies dels alumnes amb necessitats educatives especials puguin escolaritzar els fills en la seva llengua materna, i fa una crida a modificar la legislació i a prendre mesures administratives per forçar totes les escoles a comunicar-se sistemàticament tant en català com en castellà amb les famílies. Tot i que fins ara qui ho demanava podia rebre les comunicacions també en castellà, la Comissió de Peticions proposa canviar la LEC, avalada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i qualsevol normativa aplicable perquè el castellà s'hi incorpori també per defecte. A més, la Comissió demana enviar el report no només a la Generalitat de Catalunya, al govern espanyol i al TSJC, sinó també al Tribunal Constitucional "mentre s'espera la sentència" que ha de dictaminar si la normativa aprovada pel Parlament de Catalunya per esquivar l'obligació del 25 % de castellà a les aules és constitucional.
Per a Plataforma per la Llengua, queda clar que la comissió presidida per Dolors Montserrat ha tornat a fer un ús partidista dels recursos públics per atacar els catalanoparlants, i que l'objectiu de la visita dels eurodiputats ha estat només el de generar discurs en contra del sistema d'immersió lingüística, i en cap cas conèixer de prop les característiques del sistema. A més, per a l'entitat, és molt greu que la Comissió de Peticions intenti pressionar el Tribunal Constitucional espanyol perquè es pronunciï en contra de la immersió lingüística a través de l'enviament del report de la visita dels eurodiputats.
Com que el grup socialdemòcrata, dels Verds i de l'Esquerra, va boicotar la visita, els únics que es van prestar a participar en aquesta visita van ser, bàsicament, eurodiputats de dreta o d'extrema dreta prèviament hostils a la normalització del català. En aquest sentit, la tria de les organitzacions amb qui es van reunir també evidenciava l'interès nul per conèixer la realitat del sistema, atès que moltes entitats eren grupuscles parapolítics gens representatius de la societat catalana que s'havien triat pel seu vincle amb partits polítics espanyolistes, i que, pel que fa a les visites a escoles, tan sols van visitar un institut i un centre d'educació especial. Aquests centres tècnicament no apliquen el sistema d'immersió lingüística, perquè la immersió és una metodologia d'aprenentatge específica per a l'etapa de primària i d'infantil, per bé que a secundària, col·loquialment, es pugui fer servir la paraula per referir-se al fet de fer les classes en català. En qualsevol cas, queda clar que no els va importar gaire conèixer els objectius del sistema, perquè a les conclusions d'aquest esborrany del report afirmen que "el model educatiu és efectivament monolingüe, cosa que és contrària a l'objectiu que el model d'immersió sigui bilingüe", un objectiu que no consta enlloc i que és una contradicció en si mateixa.
️Els eurodiputats de la comissió presidida per @DolorsMM que van avaluar la immersió es fan seves les tesis de l'espanyolisme.
Arguments enganyosos i mitges veritats són la base de l'argumentació.
En traiem l’entrellat en aquest fil. https://t.co/ZEWQtGowtL— Plataforma per la Llengua Catalunya (@PLlCatalunya)
Les mentides i els arguments enganyosos contra la immersió, les bases del report
Per fer aquestes recomanacions a l'esborrany, la Comissió de Peticions es fa seus en el report els arguments i les mentides de les entitats espanyolistes amb qui es van reunir els eurodiputats. De la primera reunió, amb Ana Losada i Jordi López, que són qui va demanar a la comissió presidida per Dolors Montserrat empara per estudiar en castellà a Catalunya, es destaca, per exemple, que Losada diu que "els alumnes que tenen el castellà com a llengua materna tenen més possibilitats de suspendre perquè la seva llengua no és benvinguda a l'escola". Aquesta afirmació enganyosa obvia les condicions socioeconòmiques de l'alumnat i estableix una relació causal inexistent dels resultats educatius amb la llengua primera. Losada, que és presidenta del grup ultra Asamblea por una Escuela Bilingüe, vocal d'Impulso Ciudadano i que va anar a la llista del PP el 2011 a l'Hospitalet de Llobregat, també insisteix que els alumnes "perden el dret d'estudiar en castellà", un dret recollit, segons ella, a la STJ 31/2010, una sentència que el que diu és que el castellà no pot quedar exclòs del sistema. Pel que fa a López, d'altra banda, va ser regidor de Ciutadans al Prat de Llobregat del 2019 al 2023 i va ser el candidat a la batllia el 2023.
Pel que fa a la segona reunió, amb pares "afectats pel model d'immersió lingüística", es dona per bona la versió de tres pares concrets, tot i no coincidir amb el que viuen la majoria de les famílies de les escoles catalanes. Els pares no només donen una visió esbiaixada dels fets als eurodiputats, sinó que fan afirmacions falses com ara que "la Generalitat no sap quina és la llengua materna dels alumnes", quan la realitat és que el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu n'ha publicat força estudis. A més, aquests tres pares seleccionats d'entre tots els pares de Catalunya també diuen que el nacionalisme "vol assolir la independència a la següent generació i la llengua és la peça clau de l'adoctrinament" o "que les autoritats volen erradicar el castellà de la vida pública", valoracions polítiques en la línia del que pensa Dolors Montserrat. En aquest sentit, és revelador que per conèixer l'opinió de les famílies de Catalunya sobre la immersió, els eurodiputats no parlessin, per exemple, amb l'AFFAC, que agrupa la major part d'associacions de familiars d'alumnes del país, perquè no els hauria transmès el que volien sentir.
De la reunió amb el sindicat USTEC, membre de la plataforma Somescola de què forma part Plataforma per la Llengua, el report no esmenta el document que es va lliurar als eurodiputats amb arguments a favor de la immersió elaborat per les més de seixanta entitats que en formen part. A més, tot i que es fa referència a la resposta d'aquest desembre del relator especial de l'ONU per a les minories, en què es mostrava preocupat per la situació del català a l'escola, no es menciona, en canvi, un aspecte crucial que la portaveu del sindicat, Iolanda Segura, els va explicar: que el relator va demanar a l'Estat espanyol revisar les sentències que imposen un mínim del 25 % de castellà a l'escola, per no reduir el temps d'exposició al català i per permetre que tothom hi pugui aprendre la llengua del país.
Declaracions greus del president del TSJC, Jesús María Barrientos, que considera que les famílies denunciants són víctimes de "xenofòbia" i pateixen "assetjament"
Pel que fa a la reunió amb els membres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l'esborrany del report destaca que el president Jesús María Barrientos va explicar als eurodiputats que "des del 1994 hi ha hagut conflictes en relació amb el model d'immersió lingüística i innombrables crides de pares que volien una major presència del castellà a l'ensenyament". Tenint en compte que en tots aquests anys han estat una cinquantena els centres afectats per aquestes crides, i que a Catalunya hi ha al voltant d'uns 5.000 centres educatius, el percentatge d'escoles afectades és residual i és evident que les crides no han estat "innombrables".
Per a Barrientos, com continua el report, les accions judicials dels pares per a aconseguir un percentatge "raonable de castellà" a la classe dels seus fills han creat "un gran conflicte social i manifestacions davant dels tribunals, però també assetjament a pares i alumnes, demanant-los que se'n vagin, que s'adaptin o que se'ls ignori". En aquest sentit, el text de la Comissió de Peticions recull que, per a Barrientos, darrere d'aquests fets, "hi ha xenofòbia" i que "les famílies que exerceixen els seus drets tenen problemes per assetjament". Per a Plataforma per la Llengua, és inadmissible que el president del TSJC faci unes declaracions com aquestes, tan poc imparcials.
De la reunió amb Docentes Libres, la representativitat de la qual és mínima i, per tant, la legitimitat per parlar en nom dels docents catalans, molt qüestionable, el report en destaca que els representants expressen que la immersió va en contra "dels drets fonamentals del professorat" i que molts d'ells consideren que el pla per a la promoció de l'ús del català és "una amenaça quotidiana i una font permanent d'estrès i incertesa personal". Les declaracions fetes pels dos representants, un dels quals Sonia Sierra, exdiputada de Ciutadans, són greus si tenim en compte que són treballadors públics i que, per tant, han de fer servir el català de manera prioritària en les seves interaccions (com estableix l'article 13 de la LEC), però s'expliquen fàcilment si tenim en compte que la mateixa associació diu que lluita "pels drets fonamentals dels mestres que pateixen les polítiques nacionalistes dels governs catalans i el seu ús polític de les escoles i l'educació". A més, segons explica l'esborrany del report, defensen que "el català no és una llengua minoritària" i "no està en risc", tot i que després diuen que només el 36 % dels catalans s'identifiquen com a catalanoparlants, fet que qüestiona que sàpiguen què significa la paraula en termes sociolingüístics. Per acabar, el report recull que, segons Docentes Libres, no hi ha "ni una sola dada que doni suport a l'èxit que és la immersió", unes declaracions que obvien que, entre els molts documents que l'avalen, fins i tot n'hi ha de l'Organització de les Nacions Unides i que, segons el relator de minories de l'ONU, el model ha estat molt lloat històricament i s'ajusta als tractats internacionals.
La tendenciositat dels eurodiputats de la missió
La tendenciositat, de fet, també queda palesa en les mateixes preguntes i valoracions que l'esborrany del report recull dels eurodiputats. L'alemany Peter Jahr, del Partit Popular Europeu, sentencia, per exemple, que "com que totes dues llengües són cooficials, totes dues han de ser vehiculars, i malgrat que s'ha de privilegiar el català, no se'n pot excloure el castellà". El mateix Jahr conclou que "el problema és la falta de col·laboració de l'administració catalana, la interferència en els afers judicials i els problemes amb la separació de poders". De la reunió amb la consellera Anna Simó, el report de la Comissió en recull que, després de les explicacions de Simó, Jahr insisteix "que no entén la negativa a ensenyar més hores en castellà". A més, després de parlar amb la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, diu que "les minories no es tenen en consideració, cosa que no és democràticament acceptable, perquè les minories s'han de protegir de la discriminació". La paradoxa de la frase, que altres interlocutors expressen de manera semblant en diferents moments de les visites, és que fa referència als castellanoparlants i no pas als catalanoparlants, que són la minoria realment discriminada, com acrediten els reports periòdics de Plataforma per la Llengua.
De la conversa amb els eurodiputats amb USTEC, el document recull que el polonès Kosma Zlotowski, del mateix grup polític de Vox al Parlament Europeu, va dir que, per ell, "el sistema actual d'educació és un model clar d'una llengua que en domina una altra". La contundència de la declaració, que considera que la castellana és la llengua dominada, sorprèn si es té en compte que no en té coneixement de causa i que ho va afirmar només havent escoltat les declaracions dels peticionaris i dels tres pares. És evident que en tots els casos els eurodiputats ja venien amb una idea del que volien sentir. En el cas de la reunió amb la síndica de greuges de Catalunya, tot i que tant ella com el seu adjunt general, Jaume Saura, van recalcar que no reben gaires queixes per raó de llengua a les escoles, les intervencions dels eurodiputats recollides al report de la Comissió de Peticions evidencien que la realitat tant els és.
A més de Jarh i Zlotowski, la missió d'eurodiputats la van completar Jana Toom, que comparteix grup al Parlament Europeu amb Ciutadans, i Maria Angela Danzì, del Moviment 5 Estrelles. Aquests representants van ser acompanyats per una delegació integrada per la mateixa Dolors Montserrat, i per tres diputats espanyolistes més (Rosa Estaràs, del PP; Maite Pagazaurtundúa, del grup de Ciutadans al Parlament Europeu; i Jorge Buxadé, de Vox). L'única acompanyant partidària de la normalització del català va ser Diana Riba, d'Esquerra Republicana.
-
Si vols defensar la llengua amb nosaltres, ara és el moment: fes-te soci de l'entitat i fes pinya amb els més de 26.000 socis que ja ens donen suport: fes-te'n soci en 3 minuts!
