Durant el quart trimestre del 2023, el Butlletí Oficial de l'Estat espanyol va publicar fins a 42 noves normes legals que reforcen el castellà i discriminen la llengua catalana. Així ho assenyala Plataforma per la Llengua, que, com fa cada tres mesos, ara presenta un recull de les normes discriminatòries aprovades per l'executiu espanyol i les analitza. En total, durant el 2023 van ser 192 les normes discriminatòries que s'han publicat a instàncies de les institucions espanyoles, la Unió Europa o les organitzacions internacionals. L'entitat denuncia que aquestes xifres, similars a les d'altres anys, constaten que, malgrat que el govern espanyol ha adoptat un discurs més sensible amb la diversitat lingüística i que s'ha reformat el reglament del Congrés dels Diputats perquè s'hi pugui parlar en altres llengües oficials, l'executiu no ha trencat definitivament amb la supremacia del castellà. 

El mateix dia de la constitució del tercer govern de Pedro Sánchez, el BOE va publicar el Reial decret 829/2023, de 20 de novembre, pel qual es reestructuraven els departaments ministerials. En aquest Reial decret s'establia com a missió del ministeri de Cultura «la promoció i difusió de la cultura en espanyol», però no es feia cap referència als altres idiomes autòctons de l'Estat. En això, no hi havia cap canvi respecte del Reial decret 2/2020, que va donar forma al segon govern de Sánchez el gener del 2020, i que Plataforma per la Llengua ja va denunciar en aquell moment.

El 5 de desembre del 2023, el Reial decret 1009/2023, pel qual s'establia l'estructura orgànica bàsica dels departaments ministerials, també mantenia el compromís prioritari amb la llengua castellana. Aquesta norma preveia que el ministeri de Transformació Digital i la Funció Pública disposaria d'un «Comissionat Especial per a l'Aliança per la Nova Economia de la Llengua», un òrgan centrat en la promoció del castellà. Per la seva banda, el ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació tindria una «Secretaria d'Estat per a Iberoamèrica i el Carib i l'Espanyol al Món», que al seu torn comptaria amb una «Direcció General de l'Espanyol al Món». Aquest Reial decret no preveia organismes equivalents per a la promoció dels altres idiomes de l'Estat.

Per bé que l'Aliança per a la Nova Economia de la Llengua dedica una part dels seus fons als altres idiomes autòctons de l'Estat, el seu focus en el castellà és evident. Aquesta Aliança està vinculada a un Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE). Els PERTE són programes de recuperació econòmica impulsats pel govern espanyol i finançats amb fons europeus. El PERTE Nueva Economía de la Lengua té cinc eixos estratègics: «coneixement en espanyol i llengües cooficials», «intel·ligència artificial en espanyol», «ciència en espanyol», «aprenentatge en espanyol» i «indústries culturals». Com es pot observar, només dos dels cinc eixos són inclusius dels idiomes diferents del castellà. Dels 1.100 milions d'euros destinats a aquest PERTE, 1.070 són bàsicament per al castellà (el 97,3%) i només 30 són explícitament per a les altres llengües pròpies (2,7%).

El biaix d'aquest programa es repeteix en les normes específiques que es van aprovant per desenvolupar-lo. Per exemple, una ordre del ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital del 17 de novembre, l'ordre ETD/1287/2023, que regulava, entre altres coses, la secció del Registre Estatal d'entitats interessades en el PERTE de la Nova Economia de la Llengua, establia com a requisit que les entitats aspirants desenvolupessin alguna d'aquestes activitats: «coneixement en espanyol i llengües cooficials», «Intel·ligència Artificial en espanyol i llengües cooficials», «ciència en espanyol», «aprenentatge de l'espanyol», «indústries culturals en espanyol i llengües cooficials», «altre tipus d'entitats especialitzades en el sector de les tecnologies del llenguatge, la intel·ligència artificial, des del punt de vista del finançament la consultoria o el talent».

La regularitat de les normes discriminatòries: 42 el darrer trimestre del 2023, 192 al llarg de l'any

Els reials decrets sobre els ministeris i l'ordre ministerial sobre el PERTE formen part de 42 normes publicades al BOE entre octubre i desembre del 2023, amb previsions lingüístiques discriminatòries. Durant l'any 2023, el total d'aquesta mena de normes va ser de 192. Aquesta xifra és semblant a la d'anys anteriors, malgrat que durant molts mesos el govern espanyol va romandre en funcions i les Corts Generals van tenir poca activitat: el 2022 n'havien estat 214, i el 2021, 191.

Les normes discriminatòries que apareixen al BOE són, principalment, estatals i comunitàries europees. El quart trimestre del 2023, van ser-ne 21 d'estatals i 21 de comunitàries. Les normes europees estaven concentrades en dos grups, si se les classifica en funció de l'àmbit que regula la seva clàusula lingüística principal: l'etiquetatge i instruccions (9) i el funcionament de l'administració i les relacions entre administracions (9). En el cas estatal, habitualment les normes estan més repartides temàticament, un reflex del fet que hi ha més diversitat en les competències dels estats, però en els darrers anys hi ha hagut un augment molt significatiu de les normes discriminatòries en matèria de subvencions i ajuts, un increment lligat a l'aparició dels plans PERTE. El darrer trimestre del 2023, 10 de les 21 normes estatals regulaven ajuts públics i 7 estaven vinculades explícitament als PERTE.

Àmbit principal d'afectació	Disposicions		Total
	Estatals	Comunitàries
Certificacions, títols i carnets	0	1	1
Educació	1	0	1
Etiquetatge i instruccions	0	9	9
Funcionament de l'administració i relacions interadministratives	0	9	9
Obligacions empresarials	2	1	3
Promoció	3	0	3
Relacions dels ciutadans amb l'administració	2	1	3
Requisits de coneixement	3	0	3
Requisits en la petició d'ajuts i en la candidatura a premis	10	0	10
Total	21	21	42

Font: Elaboració pròpia mitjançant la recerca al BOE

A tall d'exemple, trobem el Reial decret 801/2023 o l'Ordre CLT/1424/2023. El Reial decret regula la concessió de subvencions per a despeses de fundacions de partits amb representació a les Corts Generals que facin estudis, i preveu que, per beneficiar-se'n, les entitats adjuntin a la sol·licitud un seguit de documents que sempre hauran d'estar «en llengua castellana o traduïts a aquesta llengua». Pel que fa a l'Ordre CLT/1424/2023, que regula el procediment perquè les entitats s'adhereixin al programa Bo Cultural Jove, que finança el consum d'activitats culturals als joves, estableix que la sol·licitud i la documentació necessària hauran de «figurar en castellano». Tot i que, a diferència d'altres cops, la traducció no ha de ser jurada (fet que suposava un gran sobrecost per als sol·licitants), la lògica lingüística de la llei continua sent discriminatòria.

L'origen de la discriminació: un redactat constitucional antiigualitari i una ideologia supremacista

Les normes discriminatòries aprovades per les institucions generals de l'Estat reprodueixen o s'adapten a un marc constitucional discriminatori. La Constitució espanyola proclama el castellà única llengua oficial del conjunt estatal, reconeix a tothom el dret d'usar-lo i imposa a tots els ciutadans espanyols el deure de conèixer-lo. A més, tot i que també preveu la possibilitat que els estatuts d'autonomia facin oficials altres llengües dins del seu territori sempre que hi siguin tradicionals, segons el Tribunal Constitucional espanyol en cap cas pot existir un deure generalitzat de conèixer aquests idiomes anàleg al de saber castellà. En conjunt, aquests preceptes estableixen un terreny de joc desigual que tendeix a prestigiar i enfortir el castellà, i a laminar els altres idiomes tradicionals de l'Estat.

Pel que fa a les normes europees que discriminen el català, ho fan generalment perquè imposen i privilegien, sense enumerar-les, les llengües oficials dels estats membres o bé de la Unió Europea. Com que la Constitució espanyola no reconeix el català com a llengua oficial de l'Estat, les normes del primer tipus releguen el català.

El redactat de la Constitució espanyola respon a una visió ideològica concreta de les llengües de l'Estat. El nacionalisme espanyol modern, construït a recer de l'Estat sobre la base de la identitat històrica castellana, és, en el camp cultural i lingüístic, de caràcter supremacista. Aquest nacionalisme imagina una nació espanyola antiga unida per una «lengua común», el castellà. Els altres idiomes propis del territori estatal serien, en canvi, «regionals», «particulars», «privatius». Aquesta visió es basa en mites i tergiversacions històriques. En contrast amb la visió d'una antiga nació espanyola unida pel castellà, la gran majoria dels parlants de les llengües «regionals» desconeixien aquesta suposada «llengua comuna» fins a final del segle XIX, i el seu ús en aquests territoris es limitava als àmbits oficials i literaris.