Les més de 60 entitats que formem part de Somescola estem compromeses amb el model d'escola catalana i representem una majoria àmplia i plural de la comunitat educativa, social i cultural del país: més de 700.000 famílies agrupades en federacions d'AFAs, els sindicats de docents i d'estudiants, els centres educatius, les entitats del lleure, de recerca, culturals, per la llengua i de col·lectius migrats, els moviments de renovació pedagògica, els col·legis professionals, les federacions d'entitats per la infància, etc. Ens acompanya des de fa dècades un gran consens social i institucional: d'acord amb el CEO, el 78% de la població considera que l'ús del català a l'ensenyament és adequat o s'hauria d'incrementar; i el 85% dels representants escollits democràticament al Parlament de Catalunya donen suport al model.

Mentrestant, els partits que des dels inicis s'hi han oposat, veient que no obtenen suport suficient, intenten imposar per la via judicial i mediàtica el canvi de model que no han aconseguit per la via democràtica, a través d'entitats creades ad hoc amb candidats de les seves llistes, que es dediquen de manera sistemàtica a crear conflictes allà on no n'hi havia. Ara instrumentalitzen també la Comissió de Peticions del Parlament Europeu (PETI), aprofitant que la presideix l'exministra del PP Dolors Montserrat. Durant els últims anys, el PETI ha estat repetidament criticat per la seva parcialitat i partidisme. Si bé la seva funció hauria de ser protegir tots els ciutadans europeus, el 40% de les missions han estat sobre afers interns de l'estat espanyol. El PP hi ha portat la immersió a debat repetidament, generant malestar entre la resta d'europarlamentaris, cansats d'aquest ús partidista de les institucions europees. Després d'una escandalosa audició sobre la immersió el 28 de febrer, on la resta d'eurodiputats van abandonar la sala en protesta per la falta d'imparcialitat dels ponents convidats, continuen la seva fugida endavant amb aquesta visita, sobre la qual la Comissió Europea ja  ha assenyalat reiteradament que no té competències per avaluar aquesta qüestió.

Per una banda, els diputats que formen part de la missió tenen una composició clarament de part: són només dels grups polítics del PP, Ciutadans i Vox, amb italians de Lliga Nord i 5 estrelles. No s'han molestat ni en simular ser neutrals. Per l'altra banda, l'agenda de reunions també està esbiaixada: es troben amb 6 famílies contràries a la immersió, mentre que han exclòs deliberadament les federacions de famílies de l'escola pública i de la privada concertada, que representem milers d'AFAs i centenars de milers de famílies. Per què? Perquè quedaria en evidència que la immensa majoria de famílies no té cap mena de problema amb el català a l'escola.

Estem davant d'una visita, que, malauradament, no té una voluntat honesta de conèixer el model, sinó de fer un acte de propaganda. Tanmateix, malgrat el biaix de la missió, les més de 60 entitats que formem part de Somescola estem molt tranquil·les: el model d'escola catalana no té res a amagar. Ni pel que fa als seus principis i beneficis, ni pel que fa als seus resultats de capacitació lingüística, tant en català com en castellà. Per això, ens oferim a reunir-nos amb qualsevol organisme que vulgui estudiar el model educatiu català.

En aquesta línia, hem entregat un informe als integrants de la missió, on recollim les principals característiques de l'escola catalana, les dades sobre els seus resultats i les respostes a preguntes freqüents. Pel que fa a les característiques de l'escola catalana, hi destaquem:

1. La importància de no separar els alumnes per origen o llengua, per evitar dividir la societat en comunitats lingüístiques separades i per oferir uns aprenentatges al conjunt de l'alumnat, que, si no, molts alumnes no podrien adquirir per no tenir accés al català en el seu entorn.
2. El paper compensador i transformador de l'escola catalana. Un 20% dels joves no té cap contacte amb el català fora de l'escola i la majoria de l'alumnat no pot gaudir del català en els principals àmbits de socialització: audiovisual, xarxes socials, videojocs, oci... Hem subratllat que l'escola catalana compensa aquestes desigualtats d'entrada, garantint que tot l'alumnat pugui aprendre a comunicar-se en català, castellà i llengües estrangeres, sigui quin sigui el seu origen o llengua familiar, podent així accedir a totes les oportunitats socials, laborals i culturals.
3. L'ús de les metodologies més efectives i criteris estrictament pedagògics, guiant-se per les evidències científiques, pels resultats i pel grau de normalització lingüística. Hem provat que la immersió lingüística és la metodologia comparativament més efectiva, que aconsegueix que malgrat que el 50,4% de l'alumnat no té el català com a llengua familiar, els resultats mitjans dels últims 5 anys en competències bàsiques a 4t d'ESO siguin 74,9 en català i 76,3 en castellà, tots dos resultats elevats i similars. I que en les proves de competència oral, el 95% de l'alumnat assoleixi un domini oral «suficient, notable o excel·lent» en català i un 98% en castellà.
4. El gran consens de país, absolutament transversal a nivell educatiu, social i polític, com hem esmentat anteriorment, aportant les dades sobre el suport a la immersió del conjunt de la comunitat educativa, de l'opinió pública i del transversal suport parlamentari.

I per l'altra banda, hem aportat dades objectives que desmenteixen les principals falsedats que es diuen sobre el model. Destaquem que l'escola catalana no discrimina ni perjudica l'alumnat castellanoparlant ni d'origen migrant (provem que no hi ha diferències significatives segons llengua familiar). Que garanteix plenament l'aprenentatge del castellà (provem que s'obtenen resultats més elevats encara en castellà que de català). Que les escoles no són espais monolingües, que el paper de l'escola no és reproduir la diglòssia present en la societat sinó transformar-la per aconseguir una major igualtat entre tots els infants. Que l'escola catalana compleix tota la legalitat vigent, i que, de fet, ha estat avalat internacionalment de manera repetida, com ara el Consell d'Europa en els cicles de control de la CELROM, la UNESCO i altres organismes, tal com assenyala el darrer informe del relator de minories de l'ONU, que, per cert, demana que es revisin les sentències que imposen el 25% de castellà. I finalment, hem aportat dades que desmenteixen l'enèsim intent de culpar la immersió de qualsevol notícia negativa en l'àmbit educatiu, com ha estat la baixada en les proves PISA 2022. Hem recordat que tots els estudis rigorosos al llarg dels diferents cicles PISA confirmen que el que genera les desigualtats de resultats no és la llengua o l'origen, sinó principalment els factors socials i econòmics. I que, de fet, el perfil d'escoles que obtenen resultats més baixos són el mateix perfil d'escoles que utilitzen menys el català com a vehicular, ja que el grau d'ús del català sol ser un indicador del grau de compliment del paper compensador de l'escola envers l'entorn.

En resum, malgrat la intencionalitat clarament política d'aquesta visita, reiterem la transparència com a característica fonamental del nostre model educatiu. Les dades estan sobre la taula, i nosaltres sempre estarem oberts a rebre i dialogar amb qualsevol organisme interessat a comprendre el model i resultats de l'escola catalana. Finalment, Somescola reafirmem el nostre compromís amb la defensa i millora del model educatiu català. Davant de les distorsions i biaixos, estem segurs que la veritat i els valors pedagògics prevaldran.