Plataforma per la Llengua està aconseguint que la política lingüística entri de ple en l'àmbit municipal i fa una crida als consistoris i als partits per aprofitar la negociació dels pressupostos de 2024 per incloure-hi partides econòmiques específiques per a promoure el català. L'entitat va impulsar la campanya Vota per la llengua en el marc de les passades eleccions del 28 de maig, i, de moment, ja ha aconseguit que una desena d'ajuntaments hagin incorporat una regidoria específica de política lingüística i uns quants més ja treballin per impulsar l'ús del català durant el nou mandat.
Girona, Terrassa, Vic, Sant Cugat del Vallès, Tiana, Artés, Martorelles, la Garriga i Montblanc són alguns dels municipis que ja han incorporat una regidoria pròpia per a les polítiques lingüístiques a instàncies de l'ONG del català. A més, Tarragona, Olot, Ripoll, Tordera o Sant Esteve de Palautordera també s'han posat a treballar, amb l'assessorament de l'entitat, per dissenyar polítiques lingüístiques transversals, que es dinamitzarien a través de plans, taules o oficines locals per la llengua. L'entitat també està en contacte amb ajuntaments com el de Reus, que compta amb una regidoria específica de llengua des de fa anys, i els està oferint assessorament perquè les polítiques lingüístiques que impulsin siguin realment efectives.
L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès és un dels consistoris que ha incorporat una regidoria de política lingüística
Plataforma per la Llengua fa una crida a tots els ajuntaments a incorporar una regidoria específica de llengua en el cartipàs municipal per donar la importància que es mereix a la política lingüística i perquè aquest eix es tingui en compte en totes les accions. Tanmateix, més enllà de l'èxit que suposa que es parli de llengua i que els ajuntaments hi donin importància, l'entitat considera que ara el que cal, sobretot, és que la llengua es prioritzi econòmicament a través de les partides pressupostàries i la contractació pública. Per això, l'ONG del català reclama a tots els grups municipals que, tant si són al govern com si no, facin pressió per augmentar les partides destinades al foment del català mitjançant cursos, campanyes de difusió, formacions específiques en actituds lingüístiques o programació cultural. A més, l'entitat insta els consistoris a actuar activament per a condicionar les contractacions públiques (tant de béns com de serveis) a uns requisits lingüístics.
Per a l'ONG del català, les administracions tenen una capacitat tractora important per promoure que les empreses incloguin el català en els seus productes i serveis, i per això és important que incloguin clàusules lingüístiques en les contractacions i subvencions públiques que assegurin que es respecten els drets lingüístics dels ciutadans. La incorporació d'aquestes clàusules és el requisit necessari perquè, de vegades, empreses que no haurien tingut en compte el català, l'acabin incorporant. Aquesta mesura no només permet millorar els serveis que s'ofereixen des de l'administració pública, sinó estendre l'ús del català al sector privat.
La importància d'estudiar el context local per dissenyar polítiques efectives
Plataforma per la Llengua defensa que les polítiques lingüístiques necessiten un pressupost econòmic ambiciós i adequat a les accions que es vulguin emprendre. En aquest sentit, i per tal de decidir quines accions son prioritàries, és bàsic partir d'estudis que analitzin la situació de la llengua en cada municipi, aportant dades objectives. Les necessitats de cada població poden ser diferents, però, en general, es constata que cal que la població catalanoparlant es mantingui en català a les converses amb desconeguts, que els nouvinguts s'integrin en català, que es promogui el consum cultural i audiovisual en català (especialment, entre els joves) i que la llengua guanyi presència en el món empresarial i comercial i es garanteixin els drets lingüístics dels catalanoparlants.
En les reunions mantingudes amb els ajuntaments, molts han traslladat a l'entitat la voluntat d'impartir cursos de reciclatge de llengua o de sensibilització lingüística als treballadors municipals, a més de sessions dirigides als representants públics perquè entenguin el seu rol de referents lingüístics. Pel que fa a accions per promoure l'ús de la llengua entre la ciutadania, els consistoris plantegen campanyes de foment dels drets lingüístics i de conscienciació de la importància de mantenir el català. En aquest sentit, l'entitat els pot facilitar que el Síndic de Drets Lingüístics, que recorre la geografia catalana, faci parada a la seva localitat i animi els habitants a defensar els seus drets lingüístics quan els són vulnerats i a denunciar les discriminacions.
Els eixos de la campanya Vota per la llengua
La campanya impulsada per Plataforma per la Llengua en el marc de les darreres eleccions del 28 de maig (i que ha tingut continuïtat en les eleccions del 23 de juliol) es proposava que les candidatures es comprometessin a impulsar l'ús del català a partir de quatre eixos: una política lingüística transversal, la promoció del català com a llengua d'integració, el compromís de potenciar el català a la cultura i l'audiovisual, i la normalització del català als comerços i les empreses.
Pel que fa al primer eix, per a l'entitat, cal que totes les àrees dels governs tinguin perspectiva lingüística a l'hora de fer polítiques públiques i que es faci servir el català en totes les comunicacions i serveis. Pel que fa al segon eix, Plataforma per la Llengua considera que és urgent que el català esdevingui la llengua d'integració, la llengua de les polítiques socials, educatives i d'arrelament, i que es fomenti entre els més joves per garantir la igualtat d'oportunitats. En relació amb el tercer eix, l'entitat reclama a les administracions que apostin majoritàriament per productes culturals i audiovisuals en català, ja sigui a través del suport a la creació o a través de la programació d'actes. Sobre l'últim eix de la campanya, cal que les administracions promoguin el català al teixit socioeconòmic, desplegant campanyes amb l'objectiu que les empreses demanin un nivell mínim de català a l'hora de contractar treballadors. En aquest sentit, és clau que els negocis siguin coneixedors de les seves obligacions legals en qüestió de llengua (com en qualsevol altre àmbit) i que l'administració vetlli perquè els establiments comercials compleixin amb la normativa.
- Si vols que continuem pressionant les administracions perquè facin polítiques en favor del català, fes pinya amb els més de 26.000 socis que ja ens donen suport: fes-te'n soci en 3 minuts!
