Plataforma per la Llengua participa en la campanya conjunta amb l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) i la Generalitat de Catalunya per fer créixer les subscripcions a les revistes en català i fer-les arribar arreu del territori. La campanya, que també compta amb el suport la Federació Llull, porta per lema "Més fortes que la censura" i és la resposta a l'intent de censura de l'Ajuntament de Borriana (Plana Baixa), que aquest juliol va anunciar que retiraria de la biblioteca municipal sis revistes en català: El Temps, Sàpiens, Camacuc, Enderrock, Llengua Nacional i Cavall Fort.

"Més fortes que la censura" està activa des de l'octubre i proposa que, per cada nou subscriptor a una publicació en català, l'APPEC regali una altra subscripció a una entitat cultural o educativa d'arreu dels territoris de parla catalana. L'objectiu és enfortir la llengua en el món de les revistes i ampliar el cercle social al qual arriben aquestes publicacions.

Plataforma per la Llengua mobilitza la seva massa social per donar suport a la campanya i convida tothom a participar-hi de dues maneres diferents. D'una banda, qui ho vulgui, sigui una entitat o bé un particular, pot subscriure's a una capçalera i ajudar que tothom pugui gaudir de les revistes en català. D'altra banda, les entitats que ho vulguin poden demanar que se les tingui en compte per rebre gratuïtament una revista al web noalacensura.cat. De la mateixa manera, tothom pot proposar entitats que no siguin a la llista perquè siguin tingudes en compte com a receptores d'alguna revista.

Kilian Jornet, Lluís Gavaldà o Òscar Dalmau ja hi han participat

Tot i que les revistes s'assignen a una entitat o a una altra de manera aleatòria, els organitzadors vetllen perquè l'entitat receptora sigui adequada per a la revista en concret, per evitar, per exemple, que una revista infantil s'enviï a un institut o a un casal de gent gran. Fins ara, ja han participat en la campanya el periodista Eloi Vila, l'advocada Carla Vall, l'humorista Peyu, la cuinera Gessamí Caramés, els músics Joan Reig i Lluís Gavaldà, el comunicador Òscar Dalmau o els alpinistes Ferran Latorre i Kilian Jornet.

La seva participació permetrà que la revista Vallesos arribi a Acció Solidària contra l'Atur, que Sàpiens es pugui llegir a la Societat Coral El Micalet, que El Petit Sàpiens estigui disponible a la seu d'Aire Nou de Bao, a la Catalunya Nord, o que el Centre d'Estudis Ribagorçans, el Centre Cultural Català del Vallespir, l'Associació Arrels o el Casal Jaume I de Fraga rebin les revistes Descobrir, Vèrtex, Cuina o Arrels. La mateixa seu de Plataforma per la Llengua a la Catalunya Nord, al Casal del Conflent, també rebrà una subscripció a la revista Vèrtex, de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, gràcies a la subscripció de l'atleta cerdà Kilian Jornet.

La triple via contra la censura: mobilització ciutadana, resposta judicial i acció institucional

L'anunci, aquest estiu, que l'Ajuntament de Borriana retiraria sis revistes en català de la biblioteca municipal va provocar una allau de reaccions que van forçar el consistori a rectificar i a anunciar, finalment, que no les retiraria. L'anunci, però, va animar entitats, associacions i institucions en defensa de la llengua a ajuntar-se per respondre a l'intent de censura i a donar suport a les publicacions en català. Malgrat la rectificació pública, de fet, les entitats continuen atentes per evitar que el consistori no renovi les subscripcions quan caduquin.

Plataforma per la Llengua va ser una de les primeres entitats a respondre a la decisió municipal i va convocar la societat civil a protestar contra l'anunci davant mateix de la biblioteca de Borriana. La concentració va agrupar un miler de persones, i arran de fer-la, ajuntaments com el de Betxí, Cabanes, la Vall d'Uixó o Almenara van subscriure's a les revistes censurades.

A més, juntament amb l'APPEC i la Federació Llull, en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya, es va anunciar que la resposta a la censura es faria a través de tres vies: a més de la de mobilització ciutadana, també hi hauria resposta judicial i la institucional. Pel que fa a la judicial, l'APPEC, amb el suport de les entitats en defensa de la llengua, va posar un equip legal a disposició de les revistes afectades i va explicar que denunciaria el cas a les institucions europees i a la Sindicatura de Greuges del País Valencià, perquè la retirada atemptaria contra l'article 3.3 de la Constitució i violaria l'article 11 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM). En relació amb la via institucional, les entitats es van reunir amb la presidenta del Parlament de Catalunya i amb la consellera de Cultura, i es van promoure mocions als ajuntaments del País Valencià en defensa de la pluralitat i la llibertat en matèria lingüística i cultural.

• Si vols que continuem defensant els drets dels catalanoparlants, fes pinya amb els més de 26.000 socis que ja ens donen suport: fes-te'n soci en 3 minuts!​