Plataforma per la Llengua i el sindicat UGT denuncien que en el currículum de Formació Professional (FP) no s'imparteix cap hora de llengua catalana i han presentat aquest matí un manifest conjunt amb deu peticions perquè la Generalitat de Catalunya garanteixi l'aprenentatge de la llengua en aquesta etapa formativa. Es dona el cas que ara mateix el Consell Escolar de Catalunya té sobre la taula el projecte de decret del règim lingüístic del sistema educatiu fet pel Departament d'Educació, un decret que tan sols fixa que la Formació Professional haurà de garantir el nivell lingüístic "que sigui necessari", sense arribar-lo a concretar.
Avui fem una roda de premsa conjunta amb la @ugtcatalunya.
Hi denunciem la nul·la presència del català a la #FormacióProfessional i reclamem a la @gencat deu compromisos concrets amb la llengua.
Us ho expliquem! #FPencatalà [FIL] pic.twitter.com/tRIzW1mFyq— Plataforma per la Llengua Catalunya (@PLlCatalunya)
Totes dues entitats consideren que aquesta anomalia s'ha de revertir de manera urgent, perquè cal garantir que tota la població tingui unes competències lingüístiques sòlides que atenguin la demanda -i el dret- de la societat catalana de ser atesa en català, i per augmentar les oportunitats laborals de la població. Rut Carandell, directora de Plataforma per la Llengua, ho ha defensat en una roda de premsa que ha comptat amb les intervencions de Núria Solé, vicesecretària general d'UGT Catalunya; Jesús Martín, responsable de Formació Professional de la Federació de Serveis Públics del mateix sindicat, i de Marc Guevara, responsable d'Educació i Universitats de Plataforma per la Llengua.
El manifest presentat avui recorda que els estudis d'FP són els estudis postobligatoris amb més projecció en l'actualitat i que en el cas de l'FP inicial aquest curs s'han batut rècords d'alumnat (ara té 152.040 alumnes), mentre que els estudis de Batxillerat han perdut estudiants. Alhora, l'FP té més alumnat immigrant que el Batxillerat i en molts casos aquests alumnes s'han incorporat al sistema educatiu català tardanament, per la qual cosa el contacte previ amb la llengua pot ser escàs i el coneixement, insuficient. Aquestes dues circumstàncies fan més necessari que mai que els departaments de la Generalitat de Catalunya impulsin un pla de xoc per al català a l'FP, atès també que la llengua és un dret laboral.
Imatge de la roda de premsa a la seu de la UGT de Catalunya
Els 10 punts del manifest: acció interdepartamental, nou currículum d'FP, més professorat de català, cursos de llengua al SOC, suport del CPNL o compromís de l'agència FPCAT
Amb aquest objectiu, totes dues entitats proposen fins a deu mesures per garantir l'aprenentatge de la llengua en aquesta etapa. D'entrada, el manifest reclama reformar el currículum de tota l'FP per incorporar-hi l'ensenyament de català, atès que ara mateix no hi ha cap hora lectiva de la llengua pròpia del territori en cap cicle formatiu de Grau Mitjà ni tampoc de Grau Superior, ni tampoc en els Programes de Formació i Inserció (PFI) ni en els Itineraris Formatius Específics (IFE). El fet que no hi hagi cap hora de català és també un greuge comparatiu entre els estudis postobligatoris, perquè, ara per ara, el català sí que s'ensenya al Batxillerat.
Per aconseguir que els estudiants d'FP tinguin un bon nivell de català, el manifest reclama també que s'augmentin els recursos perquè el Servei d'Ocupació de Catalunya ensenyi català en les seves formacions no reglades. La implicació d'aquest organisme és clau per fer arribar el català a tota la població i garantir el dret dels ciutadans a formar-se en català i a aprendre la llengua pròpia per desenvolupar-se professionalment i prosperar en igualtat de condicions.
El tercer punt del manifest reclama la implicació de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya competents en matèria de Formació Professional per fer que l'ensenyament del català sigui una realitat en tots els centres d'FP. Així, Educació, Presidència, Empresa i Treball, Cultura (Secretaria de Política Lingüística), i Universitats i Recerca haurien de coordinar-se per impulsar aquest pla de xoc d'implantació del català en aquest àmbit. Pel que fa a Presidència, el quart punt del manifest reclama que l'Agència Pública de Formació i Qualificació Professional (FPCAT) incentivi l'alumnat per a la millora de l'ús del català a l'empresa, perquè hi sigui la llengua vehicular i perquè els consells sectorials i territorials d'FP es comprometin amb l'ús del català.
El suport del Consorci per la Normalització Lingüística, el cinquè punt del manifest, és una altra de les qüestions indispensables per garantir l'ensenyament del català a l'FP. En aquest sentit, cal també augmentar el nombre de docents de català i, per això, el sisè punt proposa que el Departament d'Universitats i Recerca faciliti la graduació de nous professors de català fent un nou grau de didàctica de la llengua o bé oferint més places del màster de didàctica de la llengua.
A més, les entitats exigeixen que es modifiqui el projecte de Decret del règim lingüístic del sistema educatiu elaborat pel Departament d'Educació (que ara mateix el Consell Escolar de Catalunya analitza), perquè es modifiqui el currículum de la Formació Professional inicial, i perquè l'article 5.3 sigui molt més específic. Aquest apartat fixa, ara per ara, que "els ensenyaments de formació professional i de règim especial, llevat de l'ensenyament d'idiomes, asseguren el domini oral i escrit en català, en castellà i en aranès a l'Aran, que sigui necessari per a l'ensenyament cursat i per a l'àmbit professional que hi està vinculat". Les entitats consideren, però, que el nivell "que sigui necessari" és massa genèric i no s'ajusta a les necessitats del sistema FPCAT ni a les exigències de la societat catalana, que vol viure i ser atesa en català.
Les tres últimes peticions del manifest fan referència a l'FP Dual, a les aules d'acollida i a l'obligatorietat dels estudis. D'una banda, les entitats reclamen a la Direcció General d'FP que estableixi el català com a element curricular de les pràctiques dels programes d'FP Dual (fet que permetria a les empreses tenir professionals capacitats lingüísticament i complir la normativa de consum). D'altra banda, el manifest exigeix reforçar les aules d'acollida en l'educació obligatòria i fer-les extensives a la Formació Professional, i, per acabar, es proposa al Govern que estudiï la possibilitat d'ampliar l'obligatorietat dels estudis fins als divuit anys per evitar l'abandonament, i li reclama que compleixi la inversió del 6 % del PIB en educació, establerta per la Llei d'Educació de Catalunya (LEC).
