Una delegació de Plataforma per la Llengua s'ha reunit aquest divendres al vespre amb l'ambaixador espanyol davant la Unió Europea, el Sr. Marcos Alonso, per seguir l'estat de les negociacions sobre l'oficialitat del català a la UE.
La trobada, feta a petició de Plataforma per la Llengua i que ha durat una hora i mitja, tenia també per objectiu discutir amb l'ambaixador sobre la perspectiva legal de la petició, atès que les darreres setmanes l'entitat ha estat aprofundint conjuntament amb diversos acadèmics en els diversos punts que giren entorn de la perspectiva legal d'aquest reconeixement.
D'ençà de la reunió del 19 de setembre del Consell de la UE, en la qual no es va prendre cap decisió sobre la petició del govern espanyol de fer oficial el català, l'entitat ha mantingut trobades amb representants dels estats membres i ha detectat que era important aprofundir en els arguments legals.
"Les conclusions són que el règim lingüístic europeu ha estat flexible per adaptar-se a les necessitats polítiques i socials de cada moment, i això ho demostra la praxi fins a dia d'avui, així com que no hi ha cap obstacle al dret primari europeu perquè el català no s'afegeixi a l'article 1 del Reglament 1/1958", segons el coordinador de la campanya de l'entitat, Pol Cruz-Corominas.
Nova fase de 'Say Yes'
La segona fase de 'Say Yes' -la campanya de l'entitat perquè els estats europeus acceptin l'oficialitat del català-, ha consistit en aprofundir en els punts que l'ONG del català ha considerat més importants de reforçar de cara a la reunió de dimarts vinent a Luxemburg, en la qual el Consell de la UE tornarà a discutir sobre l'oficialitat del català.
Si bé inicialment era clau que els estats membres prenguessin consciència sobre la sensibilitat d'aquest tema pels milions d'europeus que són catalanoparlants, ara que els estats són conscients d'aquest fet és essencial aprofundir en els punts que estan generant més debat.
Per això, a més d'aprofundir en l'argumentari legal, el 26 de setembre l'entitat va organitzar una conferència al Parlament Europeu en la qual el relator de l'ONU Fernand de Varennes va manifestar que excloure el català de la condició de llengua oficial europea sense justificació és una forma de discriminació sota el dret internacional.
A més dels arguments jurídics, avui l'entitat ha fet públic que ha coordinat els municipis catalans agermanats amb ciutats sueques perquè demanin suport a les seves viles germanes per convèncer un dels governs que es va mostrar més reticent en la reunió del dia 19 de setembre.
Així, els batlles de Terrassa, Berga i Cassà de la Selva, els tres municipis agermanats amb ciutats sueques, han demanat als seus homòlegs suport en la petició.
