Plataforma per la Llengua ha intervingut aquest dijous, 28 de setembre, en la sessió plenària de l'Ajuntament de Palma per a rebatre la proposta de modificació del Reglament Lingüístic impulsada pel grup municipal de Vox que pretén eliminar el requisit de català en la funció pública municipal. Marina Garcias, voluntària de l'entitat, ha estat l'encarregada de defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants i exposar un seguit d'arguments contraris a l'exclusió del català de l'administració municipal. Garcias ha explicat que «l'extrema dreta vol que el català sigui prescindible, que no faci falta saber-lo per fer feina a l'administració i, amb això, aconseguir que l'administració deixi de funcionar en català de manera progressiva».
Pel que fa als efectes pràctics que provocaria aquesta modificació del reglament, Marina Garcias ha exposat que, «si un empleat no sap una de les dues llengües oficials, no podrà desenvolupar les seves funcions correctament ni de cara als ciutadans, ni en altres llocs de feina que no estiguin en contacte directe amb els palmesans i visitants». A més, ha precisat que «la manca de requisit implica que els companys d'un funcionari no capacitat lingüísticament s'hagin d'adaptar i emprar el castellà en diverses ocasions, tant oralment com per escrit. Això implica una imposició de facto del castellà com a llengua franca del lloc de treball». Així doncs, Garcias ha volgut deixar palès que l'exclusió del català no només tindria un efecte directe entre la relació del ciutadà amb l'administració, sinó també entre els mateixos treballadors, atès que moltes comunicacions internes es deixarien de fer en català perquè no seria necessari que algun dels dos interlocutors conegués la llengua.
La representant de Plataforma per la Llengua ha exposat que el reglament lingüístic municipal i el requisit de capacitació de català no només no van en contra del castellà ni de la unitat de l'estat, sinó que suposen obeir un mandat constitucional: «Totes les llengües són patrimoni immaterial de l'Estat i s'han de preservar i protegir».
Garcias ha aprofundit en el marc constitucional i ha deixat clar que no és veritat que l'ús del català sigui anticonstitucional. El mateix Tribunal Constitucional, en la Sentència 46/1991, del 28 de febrer del 1991, exposa que «la raonabilitat de valorar el coneixement del català com a requisit general de capacitat, encara que variable en el nivell d'exigència, ve justificada per diversos motius». En primer lloc, cal esmentar el caràcter del català com a llengua de l'Administració de la Generalitat, juntament amb el castellà, ambdues d'ús preceptiu (art. 5 Llei catalana 7/1983); que són vàlides i eficaces les actuacions administratives fetes en català (art. 7.1 Llei catalana 7/1983), i que els particulars gaudeixen del dret d'usar el català en les relacions amb l'Administració (art. 8 de la Llei 7/1983 i STC 82/1986, fonament jurídic 3r). A més, Garcias ha explicitat que, per al TC, el requisit del català «es tracta d'un requisit justificat i equitatiu».
Per acabar, Marina Garcias ha explicat que «igualtat és voler dotar la llengua catalana de la mateixa protecció que gaudeix l'altra llengua cooficial i no voler que torni prescindible i inútil». Per aquest motiu, ha demanat al batle de Palma, Jaime Martínez Llabrés, que no abandonin el consens i el seny i impedeixin que aquesta iniciativa prosperi».
Plataforma per la Llengua ja va intervenir en el ple el juliol
El passat mes de juliol, Ivan Solivellas, delegat de Plataforma per la Llengua a les Illes Balears, ja va intervenir en el ple per a denunciar el canvi que Vox i el PP van pactar sobre el reglament que protegeix el català a l'administració. En aquest sentit, va exposar que «el reglament disposa que ha de ser en català, perquè és la llengua que s'ha de promoure [...]. Relegar-la a un apèndix del castellà fa que el català es torni una llengua poc útil, atès que tothom està obligat a saber castellà, com imposa la Constitució».
A més, Solivellas va reblar que «si volen eliminar lleis que suposen una imposició lingüística, poden començar per les 62 normes aprovades per les administracions de l'Estat tan sols durant el primer trimestre del 2023 que discriminen el català!».
- Si vols que continuem defensant els drets dels catalanoparlants, fes pinya amb els més de 25.000 socis que ja ens donen suport: fes-te'n soci en 3 minuts!
