Plataforma per la Llengua estudia les accions legals que s'han d'emprendre per a respondre a la modificació del reglament de normalització lingüística de l'Ajuntament de Calvià, que elimina el català com a llengua preferent del consistori. L'entitat considera que el nou text atempta contra la normativa vigent de les Illes Balears i denuncia que el nou equip municipal fa un pas més per a arraconar la llengua pròpia del territori. La mateixa justificació del consistori per argumentar el canvi en el reglament és, de fet, un exercici de cinisme i de catalanofòbia, atès que fa valdre els canvis demogràfics que han contribuït a minoritzar el català per, justament, restar-li encara més presència.
El nou reglament permetrà que el consistori no inclogui el català a totes les comunicacions ni a la retolació de la via pública. L'article 8 arriba a dir que "tots els rètols situats a les vies públiques destinats a informar i la col·locació dels quals sigui competència municipal podran ser redactats en qualsevol de les dues llengües oficials", fet que obre la porta a la retolació únicament en castellà.
El fet que a partir d'ara aquesta retolació pugui ser únicament en castellà és contrari a la llei de normalització lingüística vigent a les Illes Balears, una normativa de rang superior a un reglament municipal que un ajuntament no pot contradir. A l'article 15 d'aquesta llei s'especifica que la retolació pública es farà en llengua catalana i que només es farà també en castellà quan "així ho aconsellin les circumstàncies sociolingüístiques". En qualsevol cas, la llei no permet en cap cas prescindir de la llengua catalana a la retolació.
A més, el text fa extensiu l'ús de qualsevol de les dues llengües i, per tant, la possibilitat d'excloure'n el català, a les actuacions internes, la documentació relacionada amb el ple, la junta de govern o les regidories, així com a la promoció i difusió de les activitats municipals amb anuncis publicitaris i als mitjans, entre d'altres.
En aquest sentit, l'entitat recorda que els articles 43 i 44 de la Llei 3/2003, del règim jurídic de l'administració de les Illes Balears, fixen que les administracions han de fer servir el català en les actuacions internes, en la relació entre administracions i també en les comunicacions amb els ciutadans, i que aquest règim jurídic ja permet que els ciutadans puguin rebre les comunicacions en castellà si ho sol·liciten individualment.
Una justificació cínica i catalanòfoba
Plataforma per la Llengua considera que modificar el reglament amb el pretext de "garantir la llibertat dels ciutadans en l'ús de les llengües oficials quan es comuniquen amb l'Ajuntament" és propaganda política, perquè ja ho fixa el règim jurídic de les administracions i quedava garantit en el reglament anterior. A més, segons els partits del govern municipal, "la revisió de tota la normativa" es fa necessària "després de més de 25 anys" tenint en compte "els canvis sociolingüístics i demogràfics experimentats a Calvià, amb l'ensenyament de les llengües oficials des de les primeres etapes educatives, amb un terç de la població d'origen estranger i el progrés tecnològic".
Per a l'entitat, aquesta justificació és errònia i molt greu, atès que justament els canvis demogràfics han contribuït a minoritzar encara més el català. En aquest context, el que cal fer és emprar-lo més, i no pas restar-li importància, com fa el nou reglament lingüístic municipal. Per això, Plataforma per la Llengua denuncia que la justificació del consistori és cínica i evidencia la catalanofòbia dels partits del govern municipal.
L'Ajuntament de Calvià ja va anunciar que el català no seria un requisit per a treballar a les empreses públiques Calvià2000 i OhLimpia
L'entitat també segueix de prop l'acció de l'Ajuntament de Calvià en relació a la contractació pública, després d'haver anunciat que el català deixaria de ser un requisit per a treballar a les empreses públiques Calvià2000 i OhLimpia. Segons va anunciar el batle, Juan Antonio Amengual, del PP, la llengua ja només seria un mèrit per a fer-hi feina.
Per a Plataforma per la Llengua, si el consistori compleix amb el que va anunciar i lleva el requisit de català de les bases de les convocatòries laborals d'aquestes empreses, podria vulnerar diferents textos legals. La Llei de funció pública, per exemple, estableix des de fa vuit anys que les administracions han d'assegurar-se que tots els treballadors públics tenguin un cert nivell de capacitació lingüística en català.
- Si vols que continuem defensant els drets dels catalanoparlants, fes pinya amb els més de 25.000 socis que ja ens donen suport: fes-te'n soci en 3 minuts!
