Aquest divendres, 21 de juliol, Plataforma per la Llengua activa una campanya de micromecenatge perquè el Síndic de Drets Lingüístics de l'entitat pugui arribar arreu de la geografia catalana i empoderar la ciutadania perquè conegui quins són els seus drets en qüestió de llengua i els pugui exercir. Aquesta figura, un punt informatiu itinerant, és l'eina amb què l'entitat acosta a tot el territori el servei de gestió de queixes i d'assessorament legal que ofereix de manera regular a través del web i de manera telefònica, i podrà créixer si s'aconsegueixen els 10.000 euros que s'han marcat com a objectiu. Amb aquests diners, el Síndic de Drets Lingüístics podrà estendre el servei formant nous voluntaris perquè puguin recollir les queixes lingüístiques dels ciutadans des de diferents localitats del Principat, i podrà editar nous materials divulgatius, oferir formacions als tècnics dels ajuntaments i organitzar xerrades per al públic general sobre drets lingüístics.
Des que es va fundar, l'entitat ofereix un servei per resoldre dubtes sobre drets lingüístics i atendre víctimes de discriminacions per raó de llengua. El 2011, la informació de les queixes es va començar a guardar en una base de dades, i el 2013, amb la voluntat d'analitzar les queixes amb detall, la recopilació de la informació va començar a ser exhaustiva i sistemàtica. D'aleshores ençà, les queixes han passat de ser 396, el 2013, a ser 2.145, el 2022. Aquest increment s'explica sobretot per la sensibilització creixent de la ciutadania sobre els seus drets lingüístics, un aspecte que l'entitat vol reforçar perquè considera que el primer pas per plantar cara a les discriminacions lingüístiques és saber-les detectar i conèixer i fer respectar els drets establerts legalment.
És justament aquest l'objectiu del Síndic de Drets Lingüístics de l'entitat, que també ha de permetre que tothom conegui què els pot oferir Plataforma per la Llengua en casos de queixes per motiu de llengua. L'entitat té un equip d'experts que es dedica específicament a estudiar i a respondre totes les queixes, a assessorar legalment les víctimes quan el cas pot tenir un recorregut judicial i, fins i tot, en els casos més greus, la mateixa entitat assumeix la despesa de la defensa legal.
Objectiu de 10.000 euros per mobilitzar el Síndic, formar tècnics municipals, voluntaris i ciutadans, i editar nous materials divulgatius per escrit i en àudio
El Síndic de Drets Lingüístics va arrencar el febrer a Molins de Rei, en el marc de la Fira de la Candelera, i ja ha fet parada a diverses poblacions catalanes. Avui, de fet, passarà per la plaça de la Bonanova de Barcelona a partir de les 17 h, i el dissabte 29 de juliol també serà al carrer Sant Francesc de Sitges. Tanmateix, per arribar a més gent, i per convèncer la ciutadania de la importància de denunciar les discriminacions, l'entitat considera que el Síndic ha d'arribar a més poblacions, i per això vol arribar als 10.000 euros per invertir en diferents línies.
D'entrada, amb aquests diners es podran formar les persones que s'hauran d'encarregar de recollir les queixes presencialment, assessorar els ciutadans i redirigir les queixes a l'equip d'experts de l'entitat quan sigui necessari. Aquestes persones seran les responsables dels punts informatius, que podran ser simultàniament a més d'una localitat i que incorporaran les carpes, les lones i les estructures necessàries per fer-ho possible. A més, l'entitat també vol fer arribar la formació a tots els públics amb xerrades obertes a tota la ciutadania, i fer formacions especialitzades per als tècnics dels ajuntaments, que han de ser conscients dels reglaments, les normatives i les eines que tenen a l'abast per contribuir a garantir els drets lingüístics dels seus conciutadans.
A més, el mecenatge també permetrà crear nous materials de sensibilització sobre drets lingüístics i fer una edició actualitzada de la guia Què faig si...?. Es tracta d'un document que presenta suggeriments perquè les persones que volen viure plenament en català puguin afrontar situacions quotidianes. Amb l'objectiu de fer-lo més accessible a tothom, l'entitat també es proposa crear càpsules de ràdio a partir del contingut de la guia amb exemples concrets sobre com actuar davant de determinades situacions de vulneració de drets lingüístics.
Els drets lingüístics dels catalanoparlants a Catalunya
Els drets lingüístics dels catalanoparlants no són pas els mateixos en tots els territoris de parla catalana i, en general, a Catalunya se'n tenen més que no pas al País Valencià o a les Illes Balears, mentre que a l'Alguer i a la Catalunya Nord gairebé no n'hi ha cap i, en canvi, a Andorra, el català és l'única llengua oficial.
El Síndic de Drets Lingüístics és un projecte de la delegació de Plataforma per la Llengua a Catalunya i, per tant, de moment només voltarà pel Principat, tot i que, en funció dels diners que s'aconsegueixin, podria arribar al País Valencià i a les Illes Balears. A Catalunya, la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, atorga drets lingüístics als catalanoparlants i, tot i que no estableix sancions per als ciutadans, sí que fixa que s'han d'aplicar règims sancionadors a empreses i entitats si incompleixen certs preceptes. A més, també hi ha lleis de consum i de comerç que estableixen drets lingüístics per als consumidors, fixen obligacions per a les empreses i recullen mecanismes de compliment, com ara inspeccions, comunicacions amb l'empresa, requeriments i sancions. També hi ha altres lleis que atorguen drets lingüístics: és el cas de les lleis d'educació o d'ordenació dels mitjans de comunicació, de la Llei del cinema, de la Llei de regulació de la programació audiovisual o del Codi Civil de Catalunya.
De vegades, no tot el que sembla una discriminació pot tenir un recorregut judicial i, en funció del cas, pot ser més efectiu fer-ne una denúncia pública per pressionar a qui pertoqui. Per això, és important l'assessorament que ofereix l'equip d'experts de Plataforma per la Llengua, que pot orientar els ciutadans queixa per queixa.
