Aquest dimarts 4 de juliol, l'Institut d'Estudis Catalans va acollir l'acte "Sortir de l'atzucac judicial: estratègies per defensar el model d'escola en català", que va reunir diversos experts dels àmbits jurídic i educatiu per a proposar accions i trobar solucions per combatre l'embat judicial de la sentència del Tribunal Constitucional que imposa un 25% d'hores en castellà a les escoles públiques catalanes.
L'acte va reunir a la sala Pere i Joan Coromines de l'IEC la jutgessa Montserrat Raga, l'advocat Benet Salellas, el director de l'escola Vedruna Àngels de Barcelona, Eduard Riudavets, i l'estudiant membre del SEPC Miquel Cardona. El debat va ser moderat pel president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Josep Maria Vilajosana.
El tribunal, al punt de mira
Montserrat Raga va exposar en la seva intervenció els motius pels quals la sentència del 25% de castellà no respecta les funcions de la jurisdicció contenciosa administrativa. Un tribunal no pot legislar i suplir amb els seus pronunciaments la inactivitat de l'administració. En aquest cas, de la Generalitat de Catalunya. La jutgessa va proposar com a camí a seguir per evitar la judicialització actual derivar aquest tipus de reclamacions fora dels tribunals i acollir-se a procediments de mediació entre les parts.
A banda, la jutgessa va recordar que la sentència vulnera la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. De fet, la sentència no l'esmenta, però sí que apareix a la qüestió d'inconstitucionalitat contra la nova normativa del Parlament (llei 8/2022 i decret llei 6/2022), tot i que amb unes afirmacions molt discutibles a criteri de la magistrada.
També va recordar que quan es dona empara a la petició d'un alumne s'afecten els drets de tots els altres alumnes del grup escolar i, per tant, els drets de tots queden afectats. Per això, va criticar el pronunciament del TSJC de no admetre sindicats i les entitats de defensa del català com a parts afectades en la peça separada d'execució de la sentència, i va manifestar el seu acord amb els vots particulars ja emesos sobre aquesta qüestió.
L'aplicació de la sentència a diversos centres educatius catalans
L'advocat Benet Salellas va compartir les claus i l'experiència del cas de l'Escola Turó del Drac de Canet de Mar i com es van organitzar les famílies en la defensa dels drets lingüístics dels alumnes, així com estratègies que ha exercit en la defensa de les famílies als tribunals.
Salellas va explicar una situació paradoxal de la redacció de la sentència: "El TSJC cita en la sentència del 25% que revisa el model belga d'escolarització, de 1968. I ho fa amb afirmacions falses respecte al contingut original que figura a la sentència belga!". A banda, va posar en qüestió la imparcialitat dels magistrats que han dut la causa i va demanar que la qüestió sociolingüística es posi al centre del debat, per reconèixer que cal protegir la llengua minoritzada i en clar retrocés sobretot en les generacions més joves per factors socials (manca d'audiovisual en català, de referents culturals...).
El professorat reclama estratègies als centres
El director de l'Escola Vedruna Àngels del barri del Raval de Barcelona, Eduard Riudavets, va compartir els resultats de les competències bàsiques en català i la composició del centre. "Tenim alumnes de 26 nacionalitats diferents, i un 40% estan en situació de vulnerabilitat. Tenen el català com a quarta llengua, després de la seva llengua materna, l'anglès i el castellà. Per això, tenim clar que el català ha de ser llengua vehicular del centre".
Riudavets va reclamar també estratègies dels claustres per a aplicar fermament la immersió lingüística, així com oferir claus en l'aprenentatge i l'ús del català al llarg de tota l'escolarització.
A banda, el director de l'escola barcelonina va exposar quin és el tractament de la llengua catalana en els espais extracurriculars del centre, com ara el menjador, les activitats extraescolars, la biblioteca o les reunions amb les famílies, amb especial èmfasi en la gestió emocional.
Va reblar la seva intervenció recordant que fruit d'aquest treball, sobretot amb l'acompanyament emocional en català que es dona als estudiants, tenen uns excel·lents resultats acadèmics, amb un 90% de graduacions i un 0% d'abandonament escolar (xifra que, de mitjana, se situa al voltant del 17%).
Els drets lingüístics de l'alumnat, en entredit
Finalment, Miquel Cardona, representant estudiantil del SEPC, va reivindicar el dret dels alumnes a estudiar en la llengua del país i va exposar les possibilitats reals que tenen els estudiants perquè es compleixi el Projecte Lingüístic de Centre. "Cada dia rebem classes en castellà quan curricularment hauria de ser en català, són molts els alumnes catalanoparlants que parlen entre ells en castellà i professors que reconeixen que no saben gaire català; ningú no li hauria de sorprendre sentir això", va lamentar Cardona.
A més, Cardona va proposar diverses idees perquè els estudiants s'organitzin conjuntament amb el professorat per fer front als atacs judicials i dels partits polítics que volen desgastar el català en el sistema educatiu, en un context de "desídia política".
-
Si vols que continuem defensant el català a l'escola, fes pinya amb els més de 25.000 socis que ja ens donen suport: fes-te'n soci en 3 minuts!
