El 95,0 % dels habitants de Catalunya, el País Valencià i les illes Balears diuen que parlen bé el castellà, i tan sols el 65,1 %, que parlen bé el català. És una de les dades més destacades de la dotzena edició de l'InformeCAT, una publicació anual de Plataforma per la Llengua que recull 50 dades significatives sobre l'estat del català a partir de fonts oficials i d'estudis d'elaboració pròpia.

Aquesta dada està treballada a partir de l'Enquesta de Característiques Essencials de la Població i l'Habitatge de l'Institut Nacional d'Estadística del 2021 i permet comparar el coneixement de totes dues llengües als tres grans territoris catalanoparlants sota jurisdicció espanyola. Que l'enquesta s'hagi fet amb unes mateixes preguntes i criteris en fa comparables els resultats. Si es desglossa l'enquesta, es pot veure que Catalunya és el territori amb un percentatge més elevat de persones que diuen que s'expressen bé en català (el 75,0 %), seguit de les illes Balears (el 59,5 %) i del País Valencià (el 51,6 %). Tanmateix, en cadascun dels tres grans territoris catalanoparlants, el percentatge de persones que diuen que parlen bé el castellà supera el d'aquells que diuen que parlen bé el català. En el cas de Catalunya, el 95,3 % dels habitants afirmen que parlen bé el castellà; al País Valencià, ho diuen el 94,7 %, i a les illes Balears, el 94,1 %. Cal tenir en compte que, a l'hora de respondre, els enquestats només tenien tres opcions: no parlen "gens" la llengua, la parlen "amb dificultat" o la parlen "bé". Es tracta d'una pregunta que mesura la capacitat d'expressar-se amb fluïdesa i no pas la qualitat formal de la llengua parlada.

Aquest decalatge entre el coneixement de tots dos idiomes s'explica per dos factors: per la imposició legal del castellà a tots els ciutadans i per la tendència de molts catalanoparlants a canviar al castellà. Pel que fa a la imposició legal del castellà, el fet que la Constitució espanyola i la legislació que regula l'accés a la ciutadania facin obligatori el coneixement del castellà, i que moltes lleis obliguin a fer-lo servir en tota mena d'àmbits i tràmits contribueix a augmentar la percepció d'utilitat del castellà i tendeix a fer redundant el català. En relació amb la tendència dels catalanoparlants a canviar al castellà, es tracta d'un hàbit que redueix les possibilitats que tenen els nouvinguts de sentir la llengua i d'arribar-la a dominar. L'ocultació de la llengua dificulta que les persones nouvingudes entrin en contacte amb el català, i, en conseqüència, fa més difícil que aquestes persones puguin expressar-se en català i, per tant, que acabin fent un ús habitual de la llengua.

Per a Plataforma per la Llengua, aquest decalatge és preocupant, perquè més enllà del nivell de coneixement de cada llengua, si la gent no es veu capaç de parlar bé el català, difícilment s'hi expressarà habitualment. A més, com en un cercle viciós, com menys parlants habituals de català que hi hagi, menys espais d'ús tindrà la llengua i menys seran les oportunitats per parlar-la. Aquestes tendències contribueixen decisivament a la minorització del català i a la substitució lingüística.

Àmplia majoria tant a Catalunya com al País Valencià i a les illes Balears perquè els funcionaris de l'Estat espanyol hagin de saber català

L'InformeCAT 2023 també recull dades positives i que conviden a l'optimisme. El català és una llengua valorada pels seus parlants, amb vitalitat i amb capacitat d'atracció. Una de les dades més destacades en aquest sentit és que hi ha una àmplia majoria d'habitants que consideren que els funcionaris de l'Estat que atenen el públic haurien de saber català: el 88,7 % a Catalunya, el 81,8 % a les zones catalanoparlants del País Valencià, i el 67,6 % a les illes Balears. Aquesta dada mostra que els parlants de català, i en general els habitants dels tres grans territoris catalanoparlants, no s'avergonyeixen del català, i que consideren que s'ha de poder fer servir amb naturalitat i sense obstacles en l'àmbit públic. Aquesta actitud contrasta amb la que han tingut molts parlants de llengües minoritzades que han acabat desapareixent o que són al caire de la desaparició.

La dada sobre el requisit lingüístic és especialment positiva i sorprenent a les illes Balears i al País Valencià. Cal tenir en compte que en aquests dos territoris, en contrast amb Catalunya, no ha existit tradicionalment un moviment polític autòcton i majoritari que rebutgés explícitament els pressupòsits ideològics del nacionalisme espanyol, de caràcter supremacista lingüístic castellà. Tant les illes Balears com el País Valencià han tingut durant molts anys governs autonòmics clarament alineats amb el nacionalisme espanyol, moviment que s'ha caracteritzat els darrers anys per l'impuls continuat de campanyes contràries a l'existència d'un requisit perquè els funcionaris sàpiguen català. Per a Plataforma per la Llengua, és molt significatiu que, malgrat aquesta realitat, un percentatge tan elevat d'habitants aposti perquè els funcionaris coneguin la llengua pròpia: no només els autonòmics i locals, sinó també els estatals que atenen el públic. La dada demostra que els catalanoparlants volen continuar parlant la llengua i fer sense impediments. L'entitat recorda que l'absència d'aquest requisit genera obstacles per a l'ús del català, reforça l'ús del castellà i afavoreix que en els tràmits en català amb l'administració hi hagi dilacions i, de vegades, actituds hostils i exigències de parlar en castellà, encara que siguin il·legals.

Altres dades recollides per l'InformeCAT 2023 també evidencien l'estima per la llengua. Així, el 84 % dels catalanoparlants de Catalunya volen que el català sigui oficial a la Unió Europea. A més, una àmplia majoria considera que el català és útil per als joves: ho creuen el 95,3 % dels habitants de Catalunya, el 86,5 % dels de la zona catalanoparlant del País Valencià i el 77,8 % dels residents a les illes Balears.

---

• Si vols que continuem treballant per defensar el català, fes pinya amb els més de 25.000 socis que ja ens donen suport: fes-te'n soci en 3 minuts!​

---

50 dades sobre l'estat del català a la cultura i als mitjans de comunicació, l'empresa i els serveis, l'educació, la justícia, o Internet

A més d'aquestes dades, l'InformeCAT 2023 també recull dades com les següents:

• El català és la llengua habitual de només el 5,1 % dels joves de Nou Barris i no arriba al 50,0 % a cap dels districtes de Barcelona.
• Més de 600 pel·lícules i sèries en català s'han incorporat en pocs mesos a les principals plataformes audiovisuals d'Internet.
• A Andorra, només el 24,0 % dels habitants parlen en català als grans magatzems, però en canvi, amb els bancs, les assegurances i les gestories, ho fan el 74,0 %.
• Només l'1,8 % dels alumnes nord-catalans poden fer immersió lingüística en català.
• Els jutjats de Catalunya incompleixen la llei i desatenen un 81,3 % de les peticions que demanen la documentació en català.
• Gairebé el 45,0 % dels catalanoparlants de Catalunya no fan servir el català per fer cerques a Google o YouTube.

L'InformeCAT 2023 ja es pot consultar al web de Plataforma per la Llengua. La publicació vol contribuir a difondre les dades més rellevants de la situació lingüística, amb les seves fortaleses i els seus problemes, i ha esdevingut una radiografia imprescindible perquè les institucions i els ciutadans en prenguin consciència. L'entitat vol que el debat públic sobre llengua estigui més basat en dades que en percepcions, i que això afavoreixi que es prenguin les mesures polítiques necessàries per normalitzar el català en tots els àmbits.