El dijous 1 i el divendres 2 de juny es va celebrar a Altafulla la trobada del grup de treball de nacions i minories sense estat "Non-Kin-State" de la Unió Federal de les Comunitats Nacionals Europees (FUEN). Per part de Plataforma per la Llengua, l'entitat amfitriona, hi van participar el seu president, Òscar Escuder; la vicepresidenta, Mireia Plana; el cap d'Internacional, Òscar-Adrià Ibáñez; la tècnica d'Internacional, Maria de Lluc Muñoz; i el tècnic de l'àrea de Drets, consum i administracions públiques, Miquel Gil.
En l'inici de la jornada, el president de l'entitat, Òscar Escuder, va explicar als convidats quina és la funció de l'entitat, com treballa i quines són les principals campanyes que té en marxa. Mireia Plana va fer una presentació sociolingüística de la llengua catalana i la seva situació al món. I Miquel Gil va fer un repàs de la història del català i els catalans.
Mireia Plana també va participar en la cloenda de la primera sessió de treball sobre la capacitació dels treballadors públics en la llengua minoritzada, que va anar a càrrec de Meritxell Llorente, cap de l'Àrea Funcional de Planificació Lingüística del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. Llorente va explicar el sistema de capacitació del personal públic de Catalunya, i Alma Hidalgo, creadora de vídeos a YouTube en asturià i membre d'Iniciativa pol Asturianu, va exposar la situació a Astúries. També hi va participar Paul Bilbao de Kontseilua (País Basc), qui va parlar del model basc de perfils lingüístics i terminis per a assolir-los.
Pel que fa a la taula Bones pràctiques en capacitació lingüística dels empleats públics en llengües minoritàries o minoritzades, l'encarregada d'obrir l'exposició va ser Teresa Casals, filòloga, mestra i activista per la llengua catalana, que va explicar com els mestres que havien fet classe en castellà durant el franquisme es van preparar per començar a fer-ho en català. En aquesta xerrada també va intervenir Carlos Vieito, membre de la junta executiva de la gallega A Mesa Pola Normalización Lingüística, que va parlar de les iniciatives per promoure l'ús del gallec des de l'administració local a l'Ajuntament d'Ames, a Galícia.
El segon dia de la trobada va arrencar amb la taula de treball Presència de les llengües minoritàries o minoritzades en les noves tecnologies. Àlex Hinojo, coordinador digital de l'Institut Ramon Llull, va parlar sobre el català en les noves tecnologies i com les minories s'han d'aprofitar de les intel·ligències artificials per fer augmentar la seva presència en línia. Aquesta xerrada va generar un ric debat en què diversos membres de FUEN van fer preguntes per poder traslladar aquestes idees a la seva comunitat. La segona part de l'exposició va anar a càrrec de Carlos Vieito, que va exposar la lluita per la presència del gallec a internet i a les xarxes socials.
La jornada va continuar amb la sessió de treball Contingut a les xarxes socials en llengües minoritàries o minoritzades. La sociolingüista Marina Massaguer i Montse Sendra, investigadora del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) i professora de la Universitat de Barcelona, van presentar el seu estudi sobre la presència del català a les llengües socials i van parlar de creació i consum de continguts en català a les xarxes socials. D'aquest darrer tema també en va parlar Alma Hidalgo; en concret, de com els asturians han creat comunitats i espais per fomentar que es creï contingut en asturià que no sigui només folklòric, sinó que pugui tractar tota mena de temes. Finalment, Paul Bilbao també va exposar el cas basc, posant èmfasi en la presència del basc a les plataformes digitals com Netflix, HBO i PrimeVideo.
Finalment, cada participant de FUEN va fer una breu introducció sobre la seva minoria i en quins projectes estaven treballant ara.
A banda de les diferents sessions de treball, els membres que van participar en la trobada van poder gaudir de diferents activitats i visites culturals, com ara una visita a Tarragona per conèixer el patrimoni arqueològic romà del qual gaudeix la ciutat, i també van visitar la comunitat gitana de la Part Alta de Tarragona. A més, hi va haver temps per fer un recorregut per Altafulla, de la mà del Centre d'Estudis d'Altafulla, per tal de conèixer la història de la ciutat i els edificis destacats. Per acabar, els participants de la trobada van poder assistir i participar d'un assaig dels Castellers d'Altafulla.
Les conclusions d'aquesta trobada de treball les traslladarà el vicepresident de FUEN responsable del grup, Bahne Bahnsen, al proper Congrés de FUEN, que se celebrarà al setembre a la ciutat de Pécs/Fünfkirchen, una ciutat d'Hongria amb presència de la minoria de parla alemanya.
