El matí del diumenge 14 de maig, a dues setmanes de les eleccions del 28 de maig, Can Balaguer va acollir el debat electoral sobre les propostes en matèria de llengua dels partits polítics. El debat, que va ser moderat per Maria Llull, jornalista de l'Ara Balears, va comptar amb les intervencions d'Amanda Fernández (PSIB-PSOE), Llorenç Perelló (PP), Mateu Matas Xurí (Més per Mallorca), Esperança Sans (Unides Podem) i Carles Cabrera (el Pi).

Ivan Solivellas, delegat de Plataforma per la Llengua a les Illes Balears, va ser l'encarregat de donar la benvinguda a l'acte, i la periodista Maria Llull va iniciar el debat amb preguntes sobre la protecció del català en la legislació de consum i l'ús del català a les escoles. Dins aquest marc, Llorenç Perelló, representant del PP i actual batle d'Alaró, va afirmar que "els drets lingüístics no són de les llengües, sinó dels seus parlants", i que, per tant, les persones "haurien de ser lliures de decidir en quin idioma volen contestar".

En relació amb les propostes perquè l'arrelament dels nouvinguts es faci en català, la portaveu d'Unides Podem, Esperança Sans, va explicar que el partit aposta "per implantar unes aules d'acollida no només per als infants nouvinguts, sinó també per a les famílies, de manera que tota la unitat familiar es pugui integrar més fàcilment". En aquest sentit, per a Sans, caldria que en aquestes aules també hi assistissin famílies catalanoparlants per facilitar els contactes d'intercanvi lingüístic. En el cas del PSIB-PSOE, la seva representant, Amanda Fernández, va defensar que "la llengua catalana és una llengua vertebradora de l'aprenentatge" i que, per això, "els infants han de ser competents en les dues llengües". A més, Fernández va reconèixer que els preocupa l'ús social de la llengua catalana i va defensar que, tenint en compte "la pluralitat de la societat", amb l'objectiu "que la llengua catalana es mantingui", és cabdal "no només mirar dins l'escola, si no també a fora"

Durant la seva intervenció, Mateu Matas Xurí, de Més per Mallorca, va lamentar que "els alumnes no surten amb una competència lingüística mínima" de les escoles i que, per tant, "no són competents en llengua catalana". Xurí també va parlar sobre la discriminació lingüística dels catalanoparlants fixada per la Constitució espanyola: "El problema és que tenim el dret i el deure de parlar la llengua castellana, però, en canvi, amb la llengua catalana només tenim el dret de conèixer-la, no el deure". Pel que fa a El Pi, Carles Cabrera va defensar en la importància de fer un pacte per al català: "Fins que totes les forces polítiques no ens unim per arribar a un pacte per la llengua, no aconseguirem avançar".

El paper de l'administració per vetllar pels drets dels catalanoparlants: la contractació i l'oficina de drets lingüístics

El fil conductor del segon bloc de preguntes va ser l'administració i la contractació pública, i l'oficina de drets lingüístics que ha impulsat el govern. Sobre aquesta qüestió, Xurí va deixar clar que la posició de Més per Mallorca és garantir que tothom que es beneficiï de l'administració pública a través d'una contractació compleixi unes clàusules lingüístiques i que, en el cas que no es compleixin, se sancioni. Per contra, el representant del PP, Perelló, va defensar que "les clàusules lingüístiques s'han de limitar als casos en què cal una atenció de cara el públic", però que quan no és el cas, "sempre cal afavorir el lliure mercat". En aquesta mateixa línia, el portaveu del PP també va defensar que cal eliminar el requisit lingüístic al sector sanitari.

Per la seva banda, Esperança Sans, d'Unides Podem, va posar el focus en "la importància de garantir millors horaris i més flexibilitat als sanitaris per poder oferir cursos de llengua catalana", i Amanda Fernández, del PSIB-PSOE, va defensar que "la feina en l'àmbit sanitari va més endarrerida perquè va començar més tard", però va apostar per "continuar-hi treballant i exigint proves d'acreditació de nivell". Finalment, Cabrera, d'El Pi, va afirmar que "l'oficina de drets lingüístics està molt ben creada", però que ara "ha de ser potenciada".

La situació d'emergència lingüística

En el darrer bloc es va parlar sobre la situació d'emergència lingüística que viu la llengua catalana. En aquest punt els ponents van explicar quines mesures proposen per a promoure l'ús social del català. Carles Cabrera, d'El Pi, va posar el focus en el comerç: "La problemàtica lingüística es dona a les grans superfícies comercials: no existeix quan parlam de petit comerç i, a les empreses mitjanes, no és convenient escanyar-les més". Per altra banda, Mateu Matas Xurí, de Més per Mallorca, va defensar que la importància rau a associar la llengua amb la cultura i en fer polítiques lingüístiques més seductores: "Hem de ser atractius i creatius. Associar llengua i cultura és necessari. Cultura vol dir oci, esport, associacionisme... Hem de donar suport a tot el teixit cultural i a les entitats que fan feina a favor de la llengua catalana".

Per la seva banda, Esperança Sans, d'Unides Podem, va posar el focus en la cooperació en l'àmbit lingüístic entre les comunitats de parla catalana: "Va fer molt de mal, per exemple, la pèrdua de canals d'oci infantil en català". També va parlar de la importància de fomentar la creació cultural en català: "És interessant que els creadors sàpiguen que l'administració donarà suport a què la producció es faci en català". En el cas del PP, Llorenç Perelló va contraposar-se al discurs d'Unides Podem per expressar que "A mi em preocupa que la cultura hagi d'anar lligada a la llengua". Per acabar, Amanda Fernández, del PSIB-PSOE, va voler continuar amb la idea que ja havia exposat Xurí que la llengua s'ha d'oferir d'una manera amable: "És important treballar a les escoles, però també hem de fer èmfasi en l'ús social, als municipis i les barriades".

Vota per la llengua, una campanya perquè la ciutadania voti amb consciència lingüística i reclami compromisos als partits polítics

Aquest debat s'ha emmarcat dins la campanya #VotaPerLaLlengua. Una campanya organitzada perquè la ciutadania voti amb consciència lingüística i reclami compromisos lingüístics als partits en el marc de les eleccions del 28 de maig, unes eleccions que marcaran el full de ruta dels pròxims quatre anys als ajuntaments, al Parlament de les Illes Balears i als consells insulars. A més, Plataforma per la Llengua està exposant i lliurant el programa marc de l'entitat a tots els partits polítics democràtics per tal que els candidats apliquin les mesures concretes que l'entitat considera que s'han d'abordar immediatament. Es tracta de mesures que es basen en els quatre eixos que l'entitat anima la ciutadania a signar: una política lingüística transversal, la promoció del català com a llengua d'integració, l'impuls del català en la programació cultural i audiovisual, i la normalització de la llengua als comerços i a les empreses.