Plataforma per la Llengua demana que es retirin els projectes de Reial decret pels quals es regula l'organització dels departaments universitaris i s'estableixen els àmbits de coneixement a efectes de l'adscripció dels llocs de treball del professorat. A més, l'entitat sol·licita que s'obri un nou procés per tal que els centres universitaris, les facultats, els departaments, els deganats i les entitats de referència també puguin participar en l'elaboració de la proposta, que ha de tenir en compte la realitat dels sistemes educatius amb llengua cooficial. El procés de redacció dels reials decrets en qüestió ha estat poc transparent i genera poc consens en el si de la comunitat universitària.
L'entitat considera que la proposta de reforma planteja una regulació homogeneïtzada per a tot l'Estat que no té en compte la seva diversitat lingüística, atès que a la llista d'àmbits proposats pel Ministeri s'hi inclou, d'una banda, la filologia hispànica, i, de l'altra, les llengües modernes. D'aquesta manera, les llengües cooficials queden relegades a l'àmbit de les llengües modernes en què també es poden incloure les llengües estrangeres, però el castellà sí que manté un àmbit en exclusiva. Aquest fet contravé l'actual article 20 de la Llei orgànica del Sistema Universitari (LOSU), que preveu que "les administracions públiques donaran suport i facilitaran el desenvolupament de les polítiques universitàries orientades a la cooficialitat i a la diversitat lingüística".
Per a Plataforma per la Llengua és especialment preocupant que la combinació de les dues normatives pugui comportar un perill per a la supervivència i prevalença del català a l'ensenyament universitari. La nova normativa comportaria una alteració rellevant de la realitat actual de les universitats del territori catalanoparlant. Per una banda, el Reial decret que regula l'organització dels departaments estableix que aquests han de tenir un nombre mínim de 35 professors doctors a temps complet, és a dir, que els associats en queden exclosos. Amb aquesta situació, doncs, la majoria dels departaments de Filologia Catalana haurien de desaparèixer o fusionar-se amb altres departaments, cosa que els faria perdre pes i recursos. A més, els àmbits de coneixement que es defineixen i als quals s'han d'adscriure els docents inclouen la Filologia Hispànica i les Llengües Modernes, de manera que el castellà queda assegurat però, en canvi, el català podria veure's abocat a haver-se de fusionar amb altres llengües. És a dir, el castellà queda blindat, però les llengües cooficials no.
Diferents realitats segons les universitats de territori catalanoparlant
A les universitats de territori catalanoparlant, a més, la situació difereix segons el lloc. El més habitual és que existeixi un Departament de Filologia Catalana autònom, com en el cas de la Universitat de Barcelona, la Universitat d'Alacant, la Universitat Autònoma de Barcelona o la Universitat de València, però també hi ha dues universitats, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat de les Illes Balears (UIB), per exemple, que presenten formats diferents. En el cas de la URV, el Departament de Català es combina amb un departament de Llengües Romàniques, que agrupa el castellà amb el francès, i en el cas de la UIB, el Departament de Català conviu amb un departament de Llengües Modernes, en què s'ajunten el castellà, el francès, l'anglès o l'alemany. Així, segons la nova normativa, la URV i la UIB es veurien abocades a canviar l'estructura per passar a tenir un departament de Filologia Hispànica i un de Llengües Modernes -que inclogués el català i les altres llengües-, malgrat que en l'actualitat és a l'inrevés, ja que la llengua pròpia del territori és el català, la llengua de prevalença.
De fet, tant a la LOSU com a la part expositiva de la proposta de Reial Decret que regula els departaments es fa esment de la multidisciplinarietat en els àmbits de coneixement i, suposadament, aquesta nova regulació pretén afavorir-la. Tanmateix, algunes universitats ja fusionen departaments i ja treballen d'aquesta manera, com ara la Universitat de Girona i la de Lleida, que tenen el Departament de Filologia i Comunicació, en què s'inclouen totes les llengües i altres disciplines d'estudi. Així doncs, d'acord amb la proposta de Reial decret que regula els àmbits, es podria acabar provocant el cas invers, és a dir, que aquest departament s'hagués de separar per poder tenir un àmbit de Filologia Hispànica en cas que se sobrepassés el nombre màxim de 50 professors doctors a temps complet.
En aquest sentit, Plataforma per la Llengua considera que la normativa proposada resulta supèrflua i impositiva, ja que obligaria les universitats a ajustar-se a unes especificitats que ni el mateix redactat argumenta ni justifica. D'aquesta manera, a més, s'incompleixen els preceptes de la LOSU i de la mateixa Constitució espanyola sobre la diversitat lingüística.
A banda, l'entitat vol assenyalar que la classificació per àmbits a l'hora d'adscriure professors als departaments és molt intrusiva, ja que fa desaparèixer alguns àmbits i fa perdre pes als que hauran de secundar-se com a "unitats" o "seccions". Tampoc entén la necessitat de separar Filologia Hispànica i Llengües Modernes, atès que es podria considerar tot dins l'àmbit de coneixement de Filologia, tal com actualment preveu el Reial decret 1312/2007, de 5 d'octubre, pel qual s'estableix l'acreditació nacional per a l'accés al cos docent universitari.
