Aquest primer trimestre del 2023 les institucions espanyoles, la Unió Europea i les organitzacions internacionals de què forma part l'Estat espanyol han aprovat 62 noves normes legals que reforcen el castellà i discriminen de manera directa o indirecta la llengua catalana. L'últim trimestre del 2022 se'n van detectar 55, fet que representa un augment de normes discriminatòries en aquest inici d'any. Així ho assenyala Plataforma per la Llengua que, com cada tres mesos, presenta un recull de totes les normes aprovades per l'executiu espanyol i les analitza.

Els àmbits que van acumular més normes discriminatòries són l'etiquetatge i instruccions (16) i els requisits  en la petició d'ajuts i la candidatura a premis (10). Per bé que l'àmbit de l'etiquetatge i instruccions ha generat sempre moltes regulacions discriminatòries, l'elevat nombre de normes discriminatòries en els requisits per rebre ajudes i premis és més recent i s'ha de vincular a la proliferació de Plans de Recuperació, Transformació i Resiliència (PERTE), un programa d'ajudes del govern espanyol finançades en part amb fons de la Unió Europea. Els elements discriminatoris en aquest segon àmbit de normes són generalment d'exigències de presentar les sol·licituds, la documentació acreditativa i les obres candidates a premi en llengua castellana.

Les normes que imposen el castellà i l'afavoreixen a costa del català influeixen de manera directa en el comportament de les empreses i dels particulars i predisposen la població i els nouvinguts a la percepció d'utilitat del castellà, a la seva expansió i a l'arraconament del català.

Àmbit principal d'afectació	Disposicions estatals	Disposicions comunitàries	Disposicions d'organitzacions internacionals	Total
Certificacions, títols i carnets	3	2	1	6
Educació	6	0	0	6
Etiquetatge i instruccions	1	13	2	16
Funcionament de l'administració i relacions interadministratives	4	4	0	8
Obligacions empresarials	3	4	0	7
Relacions dels ciutadans amb l'administració	4	0	0	4
Requisits de coneixement	2	0	0	2
Requisits en la petició d'ajuts i en la candidatura a premis	10	0	0	10
Simbologia i reconeixement	1	2	0	3
Total	34	25	3	62

Font: Elaboració pròpia mitjançant la recerca al BOE

Les principals normes discriminatòries dels tres primers mesos de 2023

Entre les normes legals aprovades el primer trimestre cal destacar que el 14 de març un decret del govern espanyol, el Reial Decret 176/2023, pel qual es desenvolupen entorns més segurs de joc, imposava a les empreses de jocs d'atzar que posessin a disposició del públic un servei telefònic en castellà amb informació i assistència en matèria de joc segur. El decret no esmentava el català en cap moment i, per tant, la seva disponibilitat, a diferència de la del castellà, no era obligatòria. El signant d'aquest decret és Alberto Garzón, Ministre de Consum i líder d'Esquerra Unida,  un partit que duia al programa la reforma de la Constitució espanyola perquè el català, el basc i el gallec fossin oficials d'Espanya.

A banda d'aquest decret, en el primer trimestre de 2023 es poden destacar algunes altres normes discriminatòries concretes. Per exemple, el Reial Decret 192/2023, pel qual es regulen els productes sanitaris, imposa l'obligació que els productes sanitaris, també els destinats a les investigacions clíniques, incloguin un seguit de dades i informacions "almenys en castellà" en les etiquetes i manuals d'instruccions, i també obliga les empreses a usar aquest idioma en les comunicacions als usuaris i clients i en les relacions amb les autoritats de control.

Una altra norma, l'aplicació provisional de l'Acord entre Espanya i el Regne Unit sobre reconeixement recíproc dels permisos de conduir i l'intercanvi d'informació d'infraccions de trànsit, preveu que Espanya i el Regne Unit notificaran les actuacions per infracció de trànsit als titulars dels vehicles o a les persones identificades com a presumptes autors "en l'idioma de la part en la qual es va matricular el vehicle".

El Conveni entre França i Espanya per a l'explotació i manteniment de la secció internacional d'una línia d'alta velocitat entre Perpinyà i Figueres estableix que la concessió de l'explotació se signarà en castellà i francès conjuntament, i que l'empresa proveïdora de serveis ha de presentar tots els documents que es derivin del conveni en aquestes dues llengües, i que no es considerarà vàlida cap comunicació fins que ambdues versions hagin estat remeses als estats o als seus assistents.

El Reial Decret 147/2022, pel qual es regula el règim de substitucions i mesures de suport o reforç en el Ministeri Fiscal, preveu que el coneixement de les llengües oficials de l'Estat espanyol diferents del castellà serà tan sols un mèrit per als aspirants a substitut de fiscal. Concretament, tindrà un valor màxim de 0,90 punts d'un total de 9 punts acreditables per mèrits, depenent de si el nivell de coneixement és bàsic (0,30 punts), mitjà (0,60 punts) o superior (0,90 punts). Aquest mèrit només es tindrà en compte si la plaça sol·licitada es correspon amb una comunitat autònoma on aquella llengua sigui oficial. Cal tenir en compte que per ser funcionari cal ser ciutadà espanyol, pels quals existeix un deure constitucional generalitzat de conèixer el castellà, o aprovar un examen de castellà de l'Institut Cervantes si hom és estranger. El requisit de coneixement del castellà no queda limitat als territoris on el castellà és la llengua pròpia.

L'Ordre del Ministeri d'Afers Exteriors AUC/314/2023, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de beques de formació i investigació de l'Institut Cervantes, vincula aquestes beques a "la finalitat de formar especialistes en les diverses tasques de l'Institut Cervantes, relacionades amb la promoció de l'ensenyament, l'estudi, l'ús de la llengua i de la cultura espanyola i hispanoamericana a l'exterior" i en condiciona la concessió al "domini de l'idioma espanyol". Els altaveus del nacionalisme espanyol sovint argumenten que l'Institut Cervantes promou "també" el coneixement de les llengües de l'Estat espanyol diferents del castellà, però normes com aquesta i la proporció de recursos destinats al castellà i a les altres llengües són un reflex clar de la ideologia discriminatòria i jerarquitzadora entre llengües que impera a l'Estat espanyol.

Discriminació i ideologia: la Constitució espanyola, el nacionalisme espanyol i el supremacisme castellà

L'Estat espanyol actua com un estat castellà, propietat i representant del grup nacional i lingüístic homònim: el seu ordenament jurídic descansa sobre la noció que el castellà és la llengua espanyola per antonomàsia, que és l'idioma "comú" dels ciutadans espanyols, i que per aquests motius mereix un reconeixement jurídic especial i privilegiat. Es tracta d'un plantejament supremacista perquè crea una jerarquia entre els grups lingüístics autòctons.

En el seu article 3, la Constitució espanyola estableix que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i limita la possibilitat que les altres llengües autòctones siguin oficials al perímetre dels seus territoris "respectius", circumstància que es deixa a la concreció dels estatuts d'autonomia. El reconeixement de les llengües és, doncs, desigual: n'hi ha una que el té plenament i a tots els nivells, dins i fora dels seus territoris tradicionals, mentre que els altres tenen un reconeixement condicional i obligadament limitat. Aquest article també proclama un dret de tots els ciutadans espanyols d'usar el castellà i els imposa un deure de conèixer-lo, previsions que no fa extensives als altres idiomes.

En conjunt, aquestes previsions constitucionals possibiliten l'aprovació de normes discriminatòries, incentiven l'ús del castellà i el seu aprenentatge prioritari i erosionen els altres idiomes autòctons de l'Estat als territoris on tradicionalment eren la llengua d'ús general.

Aquests articles constitucionals també són utilitzats per les institucions espanyoles per justificar la seva negativa a reclamar l'oficialitat del català a la Unió Europea. Les normes europees solen incloure previsions a favor de les llengües oficials dels estats o de la Unió i això perjudica els idiomes com el català, que no gaudeixen d'aquest reconeixement. Les normes de les organitzacions internacionals que fan previsions lingüístiques, per la seva banda, solen privilegiar les llengües "nacionals" o "del país", conceptes que les autoritats espanyoles associen exclusivament al castellà per la seva condició de llengua oficial de l'Estat.