El Tribunal Administratiu de Montpeller ha jutjat els ajuntaments d'Elna, Els Banys, Sant Andreu de Sureda, Portvendres i Tarerac per haver inclòs en el reglament intern del consistori l'ús del català als plens municipals. Plataforma per la Llengua ha acompanyat aquest matí els cinc ajuntaments encausats. Al judici ha assistit el batlle d'Elna, Nicolas Garcia, i dos tinents d'alcalde de la mateixa vila, Pere Manzanares i Sylvaine Candill, a més dels advocats dels respectius ajuntaments. 
 
En el si de la vista, la relatora del tribunal ha recordat que, pel que fa a la jurisprudència existent, els reglaments interns dels municipis catalans no obliguen ningú a parlar català, i que amb la traducció íntegra en francès tothom els podia entendre. Ara bé, també ha afegit que el problema rau en la preeminència del català sobre el francès quan els elegits s'expressen abans en català que en francès. De fet, per a la relatora, això fa que el català sigui emprat com a llengua principal abans que el francès. En aquest sentit, considera que hauria de ser al revés, el francès hauria de ser traduït al català. Per aquest motiu, demana anul·lar l'article dels reglaments interns dels consistoris que inclouen l'ús del català als plens. 
 
Ha justificat la seva decisió en el fet que l'article 2 de la Constitució francesa, que diu que la llengua de la república és el francès, ha de prevaldre sobre l'article 75-1 que indica que les llengües regionals són patrimoni de França. 
 
Per la seva banda, l'advocat defensor de l'Ajuntament d'Elna, Mateu Pons-Serradell, ha recordat a la relatora que quan es va promulgar l'article 2 de la constitució es va precisar explícitament que aquest article no anava pas en contra de les llengües regionals. 
 
A més, la defensa de l'Ajuntament de Sant Andreu de Sureda ha esmentat que l'edicte de Villers Cotterets va ser pres abans que Catalunya fou integrada a França i, per tant, dubta del seu emprament per justificar el retoc del reglament intern. D'altra banda, ha recordat que els catalans van esdevenir francesos per dret de conquesta, que han acceptat el francès com a llengua, però que continuen sent profundament catalans i que l'ús de la seva llengua forma part dels seus drets. 

 L'entitat considera aquest judici un atac envers la llengua catalana 

Plataforma per la Llengua considera que la judicialització de la inclusió en els reglaments interns de l'ús del català als plens representa un atac institucional envers la llengua catalana a la Catalunya del Nord. A més, vol deixar clar que la judicialització d'aquesta causa va en contra de les Recomanacions d'Oslo relatives als drets lingüístics de les minories nacionals, on s'indica que s'ha de permetre i garantir l'ús de la llengua pròpia per part dels electes. 
 
A més, l'entitat recorda que anteriorment, en una causa semblant, el relator especial de les minories de l'ONU, Fernand de Varennes, va declarar que la decisió del tribunal administratiu francès d'anul·lar els reglaments interns de l'Assemblea i del Consell Executiu de Còrsega -que estipulaven que les llengües de debat eren el cors i el francès- «podia ser discriminatòria respecte a les obligacions internacionals». Fernand de Varennes va concloure que «cal interpretar la Constitució de manera conforme a les obligacions internacionals de França: és el moment idoni per a fer-ho». 
 
Plataforma per la Llengua vol constatar que aquest atac envers la llengua catalana per part de la Prefectura contrasta amb el fet que el mateix Estat francès finança el 50% de l'Oficina Pública de la Llengua Catalana. Les principals missions d'aquesta oficina són dissenyar i implementar polítiques lingüístiques públiques que potenciïn la llengua catalana i, tanmateix, processos judicials com aquest van totalment en contra d'aquests objectius.