Diversos membres de Plataforma per la Llengua Catalunya Nord van visitar aquest dimarts i dimecres, 14 i 15 de març, la Col·lectivitat Europea d'Alsàcia i el Parlament Europeu d'Estrasburg per compartir experiències i vivències amb llurs homòlegs alsacians en relació amb l'estat de la llengua pròpia de cada territori pel que fa a l'ensenyament, l'oficialitat o les relacions transfrontereres. Els representants de l'entitat hi van viatjar amb representants de l'Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT), l'Associació per a l'Ensenyament del Català (APLEC), Òmnium Cultural Catalunya Nord, professors de secundària i Nicolas Garcia, vicepresident del Consell Departamental dels Pirineus Orientals.
El dimarts 14, la delegació catalana va ser rebuda pel president de la Col·lectivitat Europea d'Alsàcia, Frederic Bierry, i el vicepresident Nicolas Matt, en presència de l'eurodiputat Carles Puigdemont, que va fer possible la trobada. Al llarg d'aquesta jornada, hi va haver intercanvis amb els responsables i tècnics encarregats del bilingüisme i dels temes transfronterers. L'ensenyament immersiu públic o privat, les fileres bilingües o els cursos de llengua van ser algunes de les temàtiques tractades. El sistema immersiu públic, de moment, només és una especificitat de la Catalunya Nord i del País Basc, però els alsacians el voldrien generalitzar, i, de fet, obriran establiments de prova el curs vinent.
En el marc de la trobada, també se va parlar del caràcter transfronterer de les dues llengües, oficials en els estats veïns i sense reconeixement real a l'Estat francès, de les problemàtiques de l'ensenyament bilingüe 50/50, i dels problemes per reclutar professors competents als territoris de l'estat francès. Aquesta realitat contrasta amb el que passa als territoris dels altres estats on s'ensenya la llengua, sigui l'alemanya o la catalana, en què sí que es troben professors competents.
A la tarda, la delegació catalana va compartir experiències sobre els canvis que ha propiciat la creació d'una Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC) a la Catalunya Nord, ja que els representants polítics alsacians se plantegen fer el mateix per a l'alemany. Les entitats presents van poder parlar del tema, després que el director de l'OPLC, Pierre Lissot, presentés l'entitat, repassant la seua història i responent preguntes. Després hi va haver una xerrada amb dos representants d'associacions alsacianes, Pierre Klein (de la Fédération Alsace Bilingue) i Claude Froechlicher (d'Eltern Alsace), amb qui se va discutir de la problemàtica de l'ús social de la llengua fora de les aules, i dels beneficis d'afavorir els intercanvis transfronterers amb territoris on se parla més la llengua per reforçar-ne l'ús social a casa, reclutar docents i potenciar els vincles.
L'endemà, el dimecres 15 a la tarda, la delegació va visitar el Parlament Europeu i va poder xerrar i intercanviar opinions amb els eurodiputats cors i català François Alfonsi i Carles Puigdemont. Amb tots dos, els representants van poder parlar dels drets de les minories o del fet que ajuntaments i assemblees tant de Catalunya Nord com de Còrsega hagin estat perseguits per l'Estat francès per autoritzar intervencions als plens en les llengües pròpies.
La ressenya d'aquesta trobada és molt positiva i l'entitat espera que permeti a catalans, alsacians i altres minories lingüístiques col·laborar més estretament per defensar i promoure les llengües pròpies a través d'accions comunes. Per a Plataforma per la Llengua, compartir les realitats de cada territori permet també de contrastar el que se fa a tot arreu. En aquest sentit, els representants catalans van descobrir que tots els alumnes d'Alsàcia han de rebre com a mínim tres hores setmanals d'ensenyament d'alemany, mentre que a la Catalunya Nord el conveni que s'acaba de signar amb els serveis de l'estat només especifica que d'aquí a 10 anys tots els alumnes que vulguin aprendre català puguin fer-ho amb normalitat, però únicament de manera facultativa, no obligatòria. Per a l'entitat, totes les minories lingüístiques i les entitats que les defensen tenen molt per aprendre les unes de les altres per fer avançar les coses.
