Plataforma per la Llengua denuncia que l'any 2022 les queixes per discriminacions lingüístiques en la sanitat pública valenciana pràcticament s'han triplicat respecte de l'any anterior. Si el 2021, l'entitat va tenir coneixement de 6 casos greus, el 2022 aquests casos es van incrementar fins a 17. L'ONG del valencià considera que l'absència de requisit lingüístic per accedir als llocs de treball de l'àmbit sanitari és nociva per a la qualitat de l'atenció sanitària dels valencianoparlants i demana a la Generalitat Valenciana que intervinga per fer complir la llei i recordar als professionals del dret dels pacients a ser atesos en valencià.
En el darrer any, l'entitat ha gestionat queixes per discriminacions lingüístiques a Alacant, Alfafar, Alzira, Benifaió, Benilloba, Castelló, Dénia, el Pinós, Elx, Gata de Gorgos, la Vila Joiosa, Quart de Poblet, Sagunt i Vinaròs i, en el cas de València, al Centre de Salut de Campanar i als hospitals Clínic, La Fe i General.
Un dels casos més recents, no publicat fins ara, es va donar a Castelló de la Plana, on un ciutadà va acudir a un centre d'urgències amb el seu fill, que notava un malestar general, i en adreçar-se a la facultativa, esta els va exigir que parlaren castellà o no els podria fer la consulta. El ciutadà va intentar defensar el seu dret de parlar valencià i es va oferir per traduir-li allò que no entenguera, però la metgessa s'hi va negar i va afirmar, en castellà, que "o em parla castellà o haurà d'eixir fora". En tornar a fer valdre els seus drets lingüístics, la metgessa els va fer fora i va fer que un altre metge s'encarregara de la consulta, de manera que es va endarrerir l'atenció mèdica.
Un altre cas recent que tampoc s'havia fet públic fins ara és el d'una metgessa del Centre de Salut de Benifaió (Ribera Alta), gestionat per la Generalitat Valenciana, que va interrompre la consulta telefònica d'una pacient per exigir-li que canviara de llengua. La dona, per tal de conèixer el resultat d'un diagnòstic de salut, va haver de renunciar a parlar en la seua llengua i va acabar parlant castellà a la doctora.
Durant tota la legislatura, l'ONG del valencià ha demanat a la Conselleria de Sanitat i a les direccions dels centres de salut que s'informe els professionals del deure de garantir el dret de la ciutadania d'expressar-se en valencià i rebre resposta en la mateixa llengua, tal com assenyala la Llei d'ús i ensenyament del valencià. A més, l'entitat va impulsar el 2020 la campanya "Sanitat en valencià", que demana una normativa sobre la capacitació lingüística del personal sanitari i fa una proposta de protocol per garantir l'atenció sanitària en valencià. No obstant això, fins ara l'executiu valencià ha ignorat les peticions de l'entitat.
Pel que fa a l'augment de queixes per discriminacions en aquest sector, Plataforma per la Llengua considera que pot tenir a veure amb un augment de la consciència lingüística dels pacients, però també amb la falta de voluntat de certs professionals de fer servir el valencià. Per a l'entitat, a més, la Generalitat s'ha relaxat en l'objectiu d'implementar el requisit lingüístic en l'àmbit sanitari i lamenta que encara no es compte, ni tan sols, amb un decret que porte a desenvolupar-lo.
La Generalitat Valenciana ha de fer complir la llei
L'ONG del valencià considera que aquestes discriminacions vulneren la legalitat i, en concret, els drets lingüístics de la ciutadania valencianoparlant. Segons l'article 3 de la Llei 4/1983 d'ús i ensenyament del valencià, la ciutadania té dret d'expressar-se en valencià, sense ser discriminada. A més, l'article 9 de l'Estatut d'autonomia determina que els ciutadans valencians tindran dret a dirigir-se a l'administració autonòmica en qualsevol de les seues dos llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada.
En aquest sentit, l'entitat recorda que el decret 61/2017 estableix que el valencià serà llengua d'ús normal i general i que una norma estatal, l'Estatut de l'Empleat Públic, preveu que els funcionaris garantisquen l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·licite, sempre que siga oficial en el territori (encara que, individualment, ells no estiguin obligats a saber valencià, tampoc poden privar l'atenció d'un servei per raó de llengua i l'administració té l'obligació d'organitzar-se perquè l'atenció estiga disponible tant en valencià com en castellà). Per últim, en el cas dels serveis de salut, l'article 72 de la llei 55/2003 considera com a «falta molt greu» tota actuació que supose una discriminació per raons ideològiques o de llengua, tant del personal com dels usuaris dels centres sanitaris.
Plataforma per la Llengua considera que cal desenvolupar la proposta aprovada en la recent llei d'acompanyament del pressupost de la Generalitat Valenciana, aprovada al desembre del 2022. L'article 29 d'aquesta llei pretén garantir el dret dels pacients i usuaris de rebre informació sanitària en les dosllengües oficials, i demana crear una línia d'actuació a favor de la formació i sensibilització lingüística en valencià del personal sanitari.
