Nou entitats del món social i econòmic dels territoris de parla catalana han presentat aquest matí a Palma, en roda de premsa, un manifest unitari per reclamar al Govern espanyol que mogui fitxa per fer que el català sigui oficial a la Unió Europea, aprofitant que aquest juliol l'Estat espanyol assumirà la presidència rotatòria del Consell de la Unió. El manifest, que ja es pot consultar al web www.oficialitatara.cat, l'impulsen Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià, la Intersindical-CSC, la Cambra de Comerç de Barcelona, l'Institut d'Estudis Eivissencs, la Fundació d'Empresaris de Catalunya - FemCAT i l'Obra Cultural Balear de Formentera. Els impulsors fan una crida a les entitats perquè s'hi adhereixin a través del correu info@oficialitatara.cat i animen els ciutadans a donar-hi suport a través del web.
Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, ha estat l'encarregat de llegir el manifest en un acte que ha estat conduït per la periodista valenciana Nerea San Félix i que també ha comptat amb les intervencions de Bernat Joan, de l'Institut d'Estudis Eivissencs i exeurodiputat; Sergi Perelló, secretari general de la Intersindical-CSC; Maria Teresa Ferrer, presidenta de l'Obra Cultural Balear de Formentera, i Jaume Aragall, membre del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona.
"Reclamem al govern espanyol que sol·liciti el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea", ha començat llegint Escuder. "No cal la modificació de cap tractat perquè el català passi a ser una llengua oficial", ha seguit. "El Reglament número 1 del Consell de la Unió Europea de l'any 1958 llista quines són les llengües oficials de la Unió i, a voluntat dels estats, aquest reglament ha estat modificat en set ocasions", ha afegit, continuant amb la lectura del manifest.
I quines conseqüències té la manca d'oficialitat? "La discriminació del català en la legislació", "la minva en el prestigi" i "la vulneració dels drets lingüístics", explica el manifest. "Cada any les institucions europees aproven reglaments que regulen aspectes de caràcter lingüístic" i "els estats membres han de transposar aquestes normatives", que "en molts casos estableixen que determinats preceptes o obligacions hauran de fer-se en alguna de les llengües oficials de la Unió Europea", diu el text. Això es va traduir l'any passat, per exemple, "en 47 disposicions normatives amb requeriments que suposaven l'exclusió automàtica del català pel fet de no ser una llengua oficial".
Per a les entitats impulsores del manifest, és una "anomalia" que "la 13a llengua de la Unió en nombre de parlants no compti amb el mateix reconeixement que moltes altres llengües europees" i això és "contrari al principi fundacional europeu de protecció del multilingüisme, consagrat a l'Article 3 del Tractat de la Unió Europea i a la Carta de Drets Fonamentals de la UE". Així mateix, la manca d'oficialitat també va en contra de l'informe final de la Conferència pel Futur d'Europa, "un dels processos participatius més importants de la història de la UE", que "reclama més protecció per a les anomenades 'llengües regionals', com és el cas de la catalana", afegeix el manifest.
L'oficialitat del català, una qüestió de representativitat ciutadana, un instrument de protecció, una eina per a la igualtat dels parlants i una iniciativa per a la competitivitat empresarial
Més enllà del text, en la seva intervenció, Bernat Joan, exeurodiputat i membre de l'Institut d'Estudis Eivissencs, ha defensat que "la prova del cotó de si el Regne d'Espanya ens representa com a ciutadans és si demana o no l'oficialitat del català a la Unió Europea". "És la voluntat dels estats el que determina quines són les llengües oficials de la UE", ha sentenciat.
Per la seva banda, Jaume Aragall, del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha recordat que "el Llibre del Consolat del Mar, que va regular el comerç marítim durant segles, va ser redactat en català i traduït a moltes altres llengües, fet que avala el català com a llengua històrica del comerç internacional". Per a Aragall, cal que el català sigui oficial a la Unió Europea "per posar fi al desavantatge competitiu per a l'activitat econòmica del nostre país que representa no poder interactuar amb les institucions d'Europa en la nostra llengua".
Maria Teresa Ferrer, de l'Obra Cultural Balear de Formentera, ha defensat que "l'oficialitat d'una llengua suposa un instrument per protegir les llengües petites i minoritzades enfront de les amenaces de la globalització i les noves tecnologies", i Sergi Perelló, de l'Intersindical-CSC, que "l'equiparació legal a escala europea ha de dignificar i igualar els catalanoparlants amb els parlants de les llengües hegemòniques".
Per als periodistes:
- Si voleu parlar amb el president de l'entitat, Òscar Escuder, o amb algun altre membre de l'entitat sobre aquest manifest, poseu-vos en contacte amb premsa@plataforma-llengua.cat
